21/06/2019

Agustí Agramunt presenta l’obra sobre la xarxa viària al Camp de Tarragona

Amb aquest treball, l’investigador postdoctoral a la URV va guanyar el Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2017

Agustí Agramunt (a la dreta de la imatge) durant la presentació del llibre.

L’obra “La modernització de la xarxa viària al Camp de Tarragona, 1774-1870” és un compendi de les principals actuacions realitzades en el camp de la millora de la xarxa de carreteres del Camp de Tarragona entre el darrer terç del s. XVIII i el darrer terç del s. XIX. Dins d’aquest poc menys d’un segle a mig camí entre la història moderna i la contemporània, s’hi van culminar fins a tres revolucions simultànies -la cultural, la política i l’econòmica- que van transformar per complet la societat i les seves necessitats logístiques i de mobilitat. La complexitat de les obres, la seva planificació i els costos elevadíssims de la seva execució van ser un dels motors de les transformacions institucionals hagudes a la transició entre l’Antic Règim i els inicis del jove estat liberal. Catalunya, i concretament el Camp de Tarragona, van ser espais de lideratge d’aquelles innovacions.

A l’obra s’hi detallen experiències frustrades, insuficiències econòmiques, dificultats entre la destrucció de múltiples conflictes bèl·lics i incapacitats de tot tipus. Però també s’hi troben casos de carreteres que es van culminar amb èxit, experiències que van precedir la legislació específica en carreteres, personalitats d’aquestes comarques que van esdevenir líders en la història viària del país i models d’organització com la Junta de Carreteres, que va ser la primera de les expressions de govern autònom de Catalunya en època contemporània i en la qual els delegats tarragonins van jugar un paper cabdal.

Tot plegat configura un relat atípic de la història del jove capitalisme del Camp, que interpel·là tant el poble com l’elit del moment i constitueix un dels fonaments de l’estructura territorial que tenim avui dia.

L’autor, Agustí Agramunt, és doctor en història econòmica per la Universitat Rovira i Virgili i investigador vinculat al grup de recerca ISOCAC. Entre les seves línies de recerca s’hi troben la història de les infraestructures de transport i l’urbanisme, la industrialització i crisi gremial, els patrons de desenvolupament regional i la fiscalitat al final de l’Antic Règim. Tots aquests aspectes van ser abordats en el marc geogràfic de les Terres de l’Ebre a la seva tesi doctoral Desenvolupament i subdesenvolupament de les Terres de l’Ebre durant els segles XVIII i XIX (2015), la qual compta amb una perspectiva internacional realitzada des de la Universitat d’East Anglia, al Regne Unit. Des de la tesi, se n’han publicat obres derivades, com L’arribada del ferrocarril a Tortosa: història d’una maniobra política (1852-1968), Guia de Jesús i diversos articles, capítols de llibre i comunicacions en congressos dedicats a les temàtiques esmentades.

El treball s’ha presentat aquest dimarts, 18 de juny, al Saló de Plens del Consell Comarcal del Tarragonès. A l’acte de presentació hi han assistit a més del propi  autor, Daniel Cid, president del Consell Comarcal del Tarragonès; Ramon Arnabat, doctor i professor d’Història Contemporània de la Universitat Rovira i Virgili; i Alfred Arola, responsable d’Arola editors.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*