01/07/2016

25 anys d’estudis d’informàtica: alguns records imperfectes dels primers temps

El qui va ser el primer secretari de l'Escola d'Informàtica de Tarragona i professor de matemàtiques, Josep Maria López Besora, explica en aquest article els inicis d'aquests ensenyaments a la ciutat

El curs 1990-91 va començar a impartir-se una carrera universitària d’Informàtica a Tarragona. Pel que sé, havia estat una iniciativa del Dr. Francesc (Quico) Díaz, que treballava a la Facultat de Química i que en aquell moment tenia una important responsabilitat executiva en l’aleshores Divisió VII de la Universitat de Barcelona, universitat de la que depenien la majoria dels estudis que dos anys més tard englobarien la nova Universitat Rovira i Virgili.

Per encarregar-se de materialitzar el contingut de la memòria de creació de l’Escola Universitària d’Informàtica de Tarragona (EUIT) es va incorporar en qualitat de director, el Dr. Manel Sanromà, un jove professor titular d’Astronomia a la UB que va ocupar  formalment plaça de Matemàtica Aplicada. Però el Manel no va fer gaires classes; la seva feina va ser emprendre les tasques organitzatives, cosa que va fer amb gran energia i dedicació.

Un exemple d’aquesta empenta va ser la contractació del Josep M. Banús, el primer titulat en Informàtica que hi va fer classes. En Manel havia estat contactant amb tots els que s’havien llicenciat en Informàtica en els darrers anys i que fossin de l’entorn. No era fàcil trobar algú adient, atès que en aquells anys, de llicenciats en Informàtica n’hi havia pocs, i hi havia una gran demanda d’aquests professionals en molts camps de la indústria i els serveis, els quals oferien retribucions molt més altes que la universitat.

D’altres ens vam incorporar al projecte. Jo mateix vaig passar de ser el secretari d’un institut acabat de crear a ser secretari d’una Escola Universitària acabada de crear. En el primer any de funcionament érem un petit equip docent jove que estàvem com si diguéssim en reunió permanent, ja que l’espai era petit i ens trobàvem sempre els mateixos a tota hora. També era molt jove, i molt eficient, l’Àngels Jové, molt més que l’encarregada de les tasques administratives.

Tot era nou i per tot calia prendre decisions constantment. Quins ordinadors comprar, què instal·lar-hi, on posar-los, com fer les instal·lacions, com col·locar les taules, quants  despatxos calien, quins llibres comprar per una incipient biblioteca, com muntar uns horaris compatibles, com repartir els temes a impartir en el temps assignat, quins problemes i pràctiques havien de fer els alumnes, quina mena de proves se’ls farien per avaluar-los,…

L’alumnat del primer any deixava clar que aquells estudis responien a una veritable necessitat de l’entorn. S’hi van matricular un nombre important d’estudiants, i entre ells n’hi havia un nombre significatiu que treballaven; eren persones que tenien formació en altres àmbits, que s’havien posat a treballar en camps relacionats amb la informàtica i que veien l’escola com una oportunitat d’obtenir una formació reglada en allò que era la seva feina i per molts també la seva afició. De fet, el fet d’arribar a la Informàtica des d’un altre camp era exactament el cas de dos dels professors del primer any i de l’encarregat del manteniment dels ordinadors (així com de qui el va substituir poc després). Tornant a l’alumnat, val a dir que en els primers anys hi havia una proporció de noies propera al 50%, en contrast amb la molt més baixa que es va produir més endavant i que s’ha anat mantenint fins avui.

Un cop superat amb èxit el primer any va arribar el segon. Hi van haver noves  incorporacions de jove professorat, preparació de nous espais, noves assignatures que calia omplir de contingut, contactes amb personalitats rellevants del món de la Informàtica que poguessin col·laborar a convertir aquella petita Escola en un centre universitari d’alt nivell, estímul als joves professors a dedicar-se a la recerca,… I també més reunions i negociacions del que hom hauria pogut esperar en un principi, arran del fet que aviat havien sorgit discrepàncies entre l’Escola i la Divisió VII sobre com implementar efectivament la creació de l’Escola.

Al final del segon any, però, es va produir un fet cabdal: la creació de la URV, cosa que va suposar canvis profunds. Al Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques s’hi trobarien les àrees d’Informàtica, Matemàtiques i Didàctica de les Matemàtiques. Pel que fa a l’Escola d’Informàtica, quedava integrada en una nova estructura, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE), que acollia Informàtica i totes les enginyeries que s’estudiaven a Tarragona: la Química i les que s’impartien a l’antiga Universitat Laboral, que depenien de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els anys posteriors han estat rics en esdeveniments; altes i baixes, creacions i modificacions de plans d’estudis, activitat científica,… i molts estudiants. Molts joves que han tingut l’oportunitat de formar-se en Informàtica, un camp de coneixement que avui dia segueix tan vigent o més que el 1990, fa vint-i-cinc anys.

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*