Notes de premsa 16/11/2017

Avaluen per primer cop els riscos per a la salut derivats de vestir algunes peces de roba

Alguns teixits, a través del seu contacte directe amb la pell, podrien ser potencialment perillosos si la persona que els porta ho fes de forma continuada

Algunes peces de roba esportiva, fetes de polièster, contenen restes d'antimoni per sobre dels límits permesos.
Algunes peces de roba esportiva, fetes de polièster, contenen restes d'antimoni per sobre dels límits permesos.

La roba en si mateixa pot representar un risc per a la salut derivat del contacte amb la pell. Així ho ha posat de manifest un grup d’investigadors de la URV, que han analitzat la composició de gairebé 150 peces de roba adquirides a diferents botigues de Tarragona i Reus, des de supermercats fins a establiments de roba de marca. En la recerca, els investigadors han identificat algunes peces que, a través del contacte directe amb la pell, podrien ser potencialment perilloses si la persona que les portés ho fes de forma continuada. Aquest és el cas de la roba de polièster —el teixit que s’utilitza en les samarretes esportives, per exemple—, en la qual s’ha detectat una presència d’antimoni que, en alguns casos, està per sobre dels límits permesos.

Els investigadors, Joaquim Rovira, Martí Nadal, Josep Lluís Domingo i Marta Schuhmacher, pertanyen al grup de recerca TecnATox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica). Per fer la recerca van utilitzar, primer de tot, l’espectrometria de masses d’acoblament inductiu, que els va permetre aïllar els components de la roba i identificar quins metalls conté. Posteriorment, van generar suor artificial per comprovar si els metalls que hi ha als teixits es desprenen de la roba en contacte amb la suor i si s’impregnen a la pell en un procés de migració. També van fer servir procediments que els van permetre detectar nanopartícules de plata i titani en els teixits a través del microscopi electrònic, i després van avaluar els riscos que la presència aquests metalls analitzats té per a la salut .

Joaquim Rovira és un dels investigadors que ha participat en aquesta recerca.
Joaquim Rovira és un dels investigadors que ha participat en aquesta recerca.

En la recerca, els investigadors van estudiar gairebé 30 metalls diferents que contenien els teixits i els seus efectes quan interactuen amb la pell. Tot i que els riscos derivats de l’exposició dèrmica a alguns metalls tòxics tradicionalment sempre han s’han considerat residuals, aquest treball va posar de manifest que en algunes peces de poliamida negra es troben nivells elevats de crom i altres peces de color verd, blau o marró inclouen alts nivells de coure . També es va detectar la presència de nanopartícules de plata i de titani en diverses peces de roba, de les quals encara es desconeixen els efectes tòxics. De tots els resultats, el que ha posat en alerta els investigadors ha estat el derivat de la presència d’antimoni en algunes peces de polièster. Aquest metall s’utilitza com a catalitzador per fabricar fibres de polièster i és habitual que deixi residus en el procés de fabricació de la roba. Els efectes de l’antimoni en contacte amb la pell es tradueixen en algunes afectacions dèrmiques, així com problemes en el tracte gastrointestinal i en l’aparell reproductor. De fet, la l’Agència Internacional de Recerca sobre Càncer (IARC), ha classificat el triòxid d’antimoni com un metall possiblement cancerigen per a les persones.

El treball que han dut a terme aquests científics de la URV posa de manifest que actualment les persones estan exposades, a través de la pell, a un còctel d’additius procedent de la indústria tèxtil. D’alguns d’aquests compostos se’n desconeixen els efectes. Però d’altres, com s’ha comprovat amb l’antimoni, suposarien un risc per a la salut en cas de vestir-s’hi ininterrompudament.

A partir d’aquesta recerca, les properes línies d’estudi se centraran a investigar altres substàncies presents en la roba que està en contacte amb la pell, com els retardants de flama i els compostos perfluorats.

Els investigadors també volen valorar quins efectes tenen aquestes substàncies en la microflora de la pell, ja que si s’empobreix pot acabar provocant al·lèrgies i infeccions d’altres microorganismes forans o parasitaris.

Referencia bibliográfica: Rovira, J., Nadal, M., Schuhmacher, M., Domingo, J.L. Home textile as a potential pathway for dermal exposure to trace elements: assessment of health risks (2017) Journal of the Textile Institute, 108 (11), pp. 1966-1974. DOI: 10.1080/00405000.2017.1302635