21/11/2019

Descobreixen l’origen d’una infecció microbiana amb efectes letals

Investigadores de la URV participen en aquesta recerca que obre la porta a trobar tractaments efectius per contrarestar a temps la virulència de la fasciïtis necrosant, provocada per una bactèria present a l’aigua

Algunes infeccions provocades per bacteris poden tenir resultats devastadors en la salut de les persones. És el cas de les que causa l’Aeromonas hydrophila, que es pot trobar present a l’aigua i, si s’ingereix per via oral, de vegades provoca alteracions gastrointestinals que es resolen amb antibiòtics. Però quan aquest bacteri aquàtic penetra a l’organisme a través d’algun teixit, com una ferida, dona lloc a una fasciïtis necrosant, una infecció greu que ataca els teixits i en poques hores pot arribar a provocar, fins i tot, la mort del pacient. Les investigadores Ana Fernández i María José Figueras, del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, en col·laboració amb universitat la Universitat de Texas (Estats Units), han descobert, en models animals, per què en alguns casos aquest bacteri pot tenir unes conseqüències letals, la qual cosa obre la porta a trobar tractaments efectius per atacar la infecció.

Estudis anteriors ja havien demostrat que aquestes infeccions que progressen de forma tan ràpida i no responen al tractament moltes vegades són causades per una interacció entre diversos microorganismes. Un grup de recerca de la Universitat de Texas havia estudiat un cas previ de fasciïtis necrosant, en què van descobrir que les responsables de la virulència d’aquesta malaltia eren dues soques del bacteri Aeromonas hydrophila, genèticament diferents. Però aquesta diferència no la percebien les tècniques diagnòstiques actuals, que atribuïen la infecció, erròniament, a un origen monomicrobià. La recerca també va suggerir quins serien els factors de virulència involucrats en aquestes infeccions.

La investigadora Ana Hernández ha participat en la recerca.

La investigació actual, que acaba de publicar la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), s’ha centrat a continuar els estudis previs d’aquest grup de recerca. Han fet mutacions dels factors de virulència de les dues soques del bacteri (anomenades NF1 i NF2) i han inoculat la infecció tant conjuntament com per separat amb l’objectiu d’observar la resposta de cada soca en infeccions mixtes —en què intervenen totes dues— i també quan actuen de forma individual, així com el paper d’aquests factors de virulència en el desenvolupament de la malaltia.

Per observar quin és el rol dels factors de virulència de les soques quan provoquen infecció, els estudis s’han realitzat en cultius cel·lulars i en ratolins. Els resultats han mostrat que, quan els microbis d’una mateixa espècie interaccionen, modulen la progressió de la infecció. A més, posen de manifest que aquests factors de virulència que s’han estudiat són els que afecten la manera en què les soques interaccionen entre elles.

“Identificar i conèixer com actuen els dos gens que provoquen la reacció més agressiva de la infecció causada per Aeromonas hyrophila permetrà en un futur trobar teràpies que ataquin la infecció”, explica la investigadora Ana Fernández.

Referència bibliogràfica: T6SS and ExoA of flesh-eating Aeromonas hydrophila in peritonitis and necrotizing fasciitis during mono- and polymicrobial infections. A. Fernández-Bravo, P. B. Kilgore, J.A. Andersson, E. Blears, M. J. Figueras, N. A. Hasand, R. R. Colwelld,, J. Shab, A. K. Chopra. DOI: https://doi.org/10.1073/pnas.1914395116.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*