01/10/2018

El Congrés Internacional de la Batalla de l’Ebre analitza els aspectes menys coneguts del conflicte

S'hi presenten dotze ponències i més d’una trentena de comunicacions. S'ha recreat el front de guerra al Mercat de Tortosa i s'han programat visites als espais de la Batalla

Detall de la recreació a la zona del Mercat de Tortosa.

Vuitanta anys després, la Batalla de l’Ebre continua aixecant passions i afany de coneixement. Cada vegada queden menys testimonis vius d’aquest esdeveniment històric, un dels més sagnants i decisius de la Guerra Civil espanyola,  que va tenir efectes i conseqüències a nivell local, nacional i internacional. “Se n’ha parlat molt però encara queden moltes coses per explicar i aspectes analitzar”, apunta catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la URV, Josep Sánchez Cervelló. “Enguany se celebra el vuitantè aniversari i ens semblava un bon moment per parlar-ne novament i aprofundir en nous aspectes”, afegeix. Partint d’aquesta reflexió el Departament d’Història, Història de l’Art i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre ha impulsat el Congrés Internacional “80 anys de la Batalla de l’Ebre” que ha tingut lloc aquest cap de setmana passat (27 a 30 de setembre) i continuarà el vinent (del 5 al 7 d’octubre) a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Dos caps de setmana consecutius amb més de trenta hores de programa per exposar les últimes recerques al voltant de la Batalla de l’Ebre al centenar d’inscrits al congrés i també per apropar aquest coneixement al conjunt de la població.

Divendres 27 de setembre va tenir lloc la inauguració del congrés a càrrec de la consellera de Justícia, Ester Capella; el director del campus Terres de l’Ebre, Jordi Sardà, i el president d’Amics i Amigues de l’Ebre, Marc March. “És un congrés important perquè hi ha historiadors internacionals que ens donen la seua visió del que va passar aquí, també perquè aborda la relació de la Batalla de l’Ebre amb d’altres territoris que van ser front de guerra al mateix moment i perquè volem aprofundir en les seqüeles que encara són presents al territori. No hem pogut passar pàgina perquè encara queden milers i milers de soldats republicans sense enterrar”, explica Sánchez Cervelló.

Assistents a la jornada del 29 de setembre del Congrés de la Batalla de l’Ebre, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa.

El congrés està adreçat a estudiants, professors, especialistes i persones interessades en el tema. En total es s’hi han presentat dotze ponències i més d’una trentena de comunicacions amb l’objectiu de donar una visió el més transversal possible sobre la Batalla de l’Ebre i posar també el focus en la microhistòria local. Entre les ponències que aborden els aspectes més desconeguts de la Batalla de l’Ebre destaca la de Fernando Puell, president de la Càtedra General Gutiérrez Mellado de la UNED, que analitza l’actuació dels serveis d’intel·ligència, o la Carles Hervàs, historiador i metge sobre la situació sanitària, la mortalitat, les transfusions i evacuacions de ferits a la Batalla de l’Ebre. La vida al front de guerra o la relació entre la Batalla de l’Ebre i d’altres territoris que també van ser front de guerra com el d’Aragó, les ofensives del Segre o la Batalla de Llevant, també tenen ponències específiques.

Pel que fa a les comunicacions, analitzen aspectes diversos i més centrats en la microhistòria local com per exemple la vida quotidiana a municipis com Vandellós o Benifallet, els últims combatents de l’Ebre a les fortificacions de la Fatarella, el Priorat com espai estratègic per a la rereguarda i la sanitat, o les maniobres de distracció entre Mequinensa i Faió, i entre Campredó i Amposta la nit del 25 de juliol del 1938. En aquest últim punt  en poc més de 20 hores van morir uns 1.500 combatents. D’altres aborden temes més específics com el paper de les dones o les intervencions arqueològiques als espais de la Batalla de l’Ebre.

Activitats paral·leles

També s’han programat tota una sèrie d’activitats paral·leles amb l’objectiu d’apropar el coneixement sobre la Batalla de l’Ebre a la població en general. El dissabte 29 es va recrear el front de guerra a la zona del Mercat de Tortosa, on els paradistes anaven vestits d’època, i es va instal·lar un hospital de campanya ambientat també a la Guerra Civil, on en col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits es podrà donar sang. També s’han programat visites a espais de la Batalla de l’Ebre, com el punt entre Campredó i Amposta o el camp d’aviació de la Sénia.

Aquests dies es poden veure tres exposicions diferents. La primera de cartells de la Guerra Civil, a l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre; la segona de fotografies de Francesc Boix al Museu de l’Ebre. Es titula «Els primers trets» i repassa la primera època del fotògraf durant la Guerra Civil Espanyola. Ha estat cedida temporalment pel Institut d’Estudis Ilerdencs a Amics de l’Ebre i s’exposarà durant un mes al Museu de l’Ebre. La tercera, dirigida per Roc Salvadó i Màrius Pont, porta el títol de «La Batalla de l’Ebre, del plànol a la imatge». Es pot visitar al Museu de l’Ebre,  i explica d’una manera didàctica les estratègies militars dels dos bàndols enfrontats a través de plànols. A més a més, s’ha programat un recital poètic, una representació teatral i un concert, entre d’altres activitats.

L’exposició “Els primers trets”, amb fotografies de Francesc Boix és una de les activitats complementàries del Congrés i es pot visitar al Museu de l’Ebre

El congrés és una activitat reconeguda pel Departament d’Ensenyament a través de l’ICE de la URV amb una certificació de 35 hores i es reconeixerà un crèdit ECTS de 32 hores als alumnes de la UNED que estiguin matriculats en una carrera/grau.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*