14/02/2017

El correcte abordatge del dolor infantil requereix dissenyar opcions terapèutiques més específiques

La I Jornada Nacional de dolor infantil “L'atenció als nens i joves amb dolor i les seves famílies: un deure inexcusable”, organitzada per la Càtedra de Dolor Infantil Universitat Rovira i Virgili-Fundació Grünenthal i l'Hospital Universitari La Paz, i en col·laboració amb el Grup de Treball de dolor infantil de la Societat Espanyola del Dolor, ha reunit a Madrid els representants de diverses comunitats autònomes, professionals clínics i investigadors i membres de societats científiques. La jornada s’ha fet divendres, 3 de febrer

El dolor en nens, igual que en adults, afecta a tots els nivells. El seu impacte i extensió aconsegueix diversos graus: emocional, social, econòmic i laboral, afectant també a familiars que es veuen involucrats en aquesta realitat. “Es calcula que entorn del 30% dels nens experimenta algun tipus de dolor crònic; en els més petits és més comú infravalorar el seu malestar considerant el seu dolor com una qüestió associada al creixement”, ha apuntat el professor Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil Universitat Rovira i Virgili-Fundació Grünenthal i director de la I Jornada Nacional de dolor infantil “L’atenció als nens i joves amb dolor i les seves famílies: un deure inexcusable”, celebrada en el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. “Els adults ens comportem de manera diferent als nens, ells perseveren i intenten seguir amb el seu dia a dia malgrat el dolor. És freqüent que la incredulitat o la incomprensió per part de l’entorn social, escolar i familiar facin que al dolor infantil no se li doni la importància ni se li atorgui la gravetat que té realment el problema del dolor infantil”, ha explicat Francisco Reinoso-Barbero, coordinador mèdic de la Unitat de Dolor Infantil de l’Hospital Universitari La Paz  i codirector, juntament amb Jordi Miró, de la jornada.

 Reptes de l’abordatge del dolor infantil

El coordinador mèdic de la Unitat de Dolor Infantil ha subratllat que “el maneig del dolor infantil es perfila com un autèntic repte social, ja que cal tenir en compte la variabilitat clínica que suposen els canvis cronobiológics (no és el mateix tractar a un lactant que a un adolescent), les causes i el propi curs de la malaltia en una població tan heterogènia”. Per això, un altre dels desafiaments, en opinió de Reinoso-Barbero, passa per “aconseguir un maneig multidisciplinari, que impliqui a diferents especialitats coordinades i articulades en unitats assistencials específiques”. En aquest sentit, el professor Miró ha destacat que “s’ha millorat i avançat molt en l’abordatge d’aquesta patologia en nens, però així i tot, ens queda molt camí per recórrer”.

Per la seva banda, els professionals reunits han insistit en la necessitat de crear més unitats de dolor infantil, així com en la importància de dissenyar i implementar programes específics per al maneig del dolor infantil als hospitals. A més han coincidit a destacar que el futur d’un correcte abordatge del dolor entre els més petits passa per una clara identificació epidemiològica, els seus problemes i repercussions; pel desenvolupament de les eines adequades de valoració del dolor, imprescindibles per al seu tractament; per l’establiment de guies clíniques eficaces, i, molt especialment, per determinar les opcions terapèutiques més adequades en funció de les característiques i del perfil de cada pacient.

 Premi a la labor contra el dolor infantil

Coincidint amb la jornada s’ha lliurat el Premi a la tasca contra el dolor infantil, de la Càtedra de Dolor Infantil URV-FG. En aquesta edició, el guardó ha recaigut en el projecte Unitat del color, un treball presentat per Raquel Torres, Paula Gómez i Eva del Ara Muñoz, de l’Hospital Universitari La Paz, Madrid.

L’objectiu d’aquests premis és contribuir i fomentar el coneixement del problema que representa el dolor infantil. Convocat pel grup ALGOS i la Fundació Grünenthal, el premi tracta d’ajudar a la sensibilització i conscienciació social sobre l’impacte del dolor en els més joves i dels problemes que provoca a tots els nivells. “El premi es va crear amb la intenció de donar visibilitat a aquest tipus d’accions, i així impulsar l’estudi del dolor infantil, i fomentar i millorar l’atenció que reben aquests nens i joves, així com els seus familiars i cuidadors”.


2 replies

  1. José F. Cano |

    Es lamentable y a la vez patético, que nuestra Universidad acepte el patrocinio de una Cátedra de Dolor Infantil por parte de una empresa farmacéutica (Grünenthal), la cual es considerada por la comunidad científica como la principal responsable de los estragos causados por la talidomida en toda una generación. Y más lamentable, que dicha empresa discrimine de forma flagrante a los afectados españoles, cuando a los de otros países, como Gran Bretaña y por supuesto Alemania, los ha indemnizado desde un principio y sin los requerimientos que exige a los afectados de nuestro país. Como profesor de esta Universidad, considero improcedente que se publique noticias de esta empresa, aunque sea en el entorno de esta cátedra, y que de esta forma se publicite a esta empresa en los medios de nuestra Universidad

    1. Autor Montse Cartañà |

      La nostra responsabilitat com a Universitat pública és contribuir a la formació dels nostres estudiants, fomentar la recerca científica de qualitat i procurar la transferència dels coneixements que es generen als nostres centres de recerca. I per a això col·laborem amb organitzacions i empreses que ens ajuden a complir amb aquests objectius.

      Grünenthal és una referència mundial en el camp del dolor i en particular del dolor crònic, un problema que afecta a un percentatge molt important de la població mundial, entre un 20 i 30% de nens i adolescents. Grünenthal ha contribuït significativament als avenços produïts en el tractament de les persones amb dolor.

      L’obligació de la Càtedra de Dolor Infantil és treballar en la millora de la qualitat de vida dels pacients, en aquest cas dels nens. Aquesta important funció no es podria desenvolupar amb el nivell d’excel·lència que demanda la Universitat i la pròpia societat, sense la sempre necessària col·laboració universitat-empresa.

      La Universitat Rovira i Virgili es pren molt seriosament la selecció de les institucions amb les quals col·labora i ho va fer també en el cas de Grünenthal.

      Atentament,

      Jordi Tous
      Vicerector d’Universitat i Societat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*