05/09/2018

El procés català converteix perfils anònims i persones de fora de l’esfera pública en influencers

Una recerca de la URV ajuda a comprendre com s’estructuren i formen les xarxes a Twitter per determinar la influència i la capacitat de construir opinió

Josep Maria Grau és l'autor de la tesi doctoral que ha dirigit la investigadora del Departament d'Estudis de Comunicació, Arantxa Capdevila.

Nou successos emmarcats en el procés català i prop d’onze milions de tuits. Aquesta és la base de la recerca que ha portat Josep Maria Grau a combinar els seus coneixements en enginyeria electrònica i en comunicació per fer la seva tesi doctoral. L’ha dut a terme al Departament d’Estudis de Comunicació de la URV i tracta de les xarxes d’influència i de construcció d’opinió pública a Twitter, utilitzant com a base de la seva investigació el cas del procés d’independència de Catalunya: des de l’anunci de la Llei del Referèndum fins als fets d’octubre.

Ha definit xarxes com a aquelles interaccions que a Twitter se succeeixen mitjançant el retuit i  la menció i ha analitzat  els retuits i mencions de nou esdeveniments: des de l’anunci de la llei del referèndum al cap de setmana posterior a la declaració d’independència no efectiva.

En la seva recerca va definit perfils: influenciadors (els qui reben més retuits i els que reben més mencions) ; constructors (els qui més en generen) i ponts (els que generen i reben la màxima quantitat de retuits i els que generen i reben la major quantitat de mencions). Del seu treball n’extreu que s’ha generat una reformulació de l’articulació de la influència: el món digital canvia la influència clàssica dels mitjans de comunicació i dels poders fàctics i converteix en influencers persones que estan fora de l’esfera pública convencional, com per exemple ciutadans activistes. Ha pogut veure la polarització clara entre les comunitats del sí a la independència i del no i de cada comunitat n’ha identificat els líders: “Twitter és un reflex del que es cou, amplificant una mica el soroll: si hi ha polarització és perquè ja ve de fora. I és un entorn que, com a tal, permet donar veu pròpia a persones que en la era preinternet seria molt complicat que la tinguessin” explica Grau.

Dels nou processos analitzats la mostra en brut de tuits i retuits  ha estat de  10 milions 800 mil, en total. A partir d’aquí ha dissenyat un programari que  filtra els diferents buidatges per a cada succés estudiat, i extreu els perfils que han generat els retuits i les mencions i aquells que han estat retuitejats i mencionats. Ha dissenyat codis per extreure les piulades a partir de paraules clau i etiquetes.  A partir d’aquí, s’elaboren les xarxes i es determinen i identifiquen les comunitats virtuals clarament de perfil independentista i les que clarament són de perfil unionista. En el cas de les mencions, les xarxes globals no han pogut ser analitzades, ja que a diferència del retuit, el qual majoritàriament és un acte de suport, la menció pot ser emprada per diferents finalitats: cita, elogi, crítica, resposta, etc., “i per tant l’estudi de les xarxes de manera quantitativa, sense fer un anàlisi de contingut , quedava molt desdibuixat”, apunta .

Molts retuits en molt pocs perfils

El 50% dels retuits rebuts es concentren en molt pocs perfils, concretament entre un 0,02% i un 0,163% del total dels perfils que conformen els nou esdeveniments estudiats. A més, l’altra meitat es concentra en menys del 15% de perfils, fet que indica que hi ha més d’un 85% dels perfils que conformen les xarxes que no reben cap retuit: “Es configura una elit 2.0 –canviant segons l’esdeveniment analitzat- , el gruix restant que concentra l’altra meitat dels retuits i una gran quantitat de perfils que comunicativament no tenen cap influència” apunta l’investigador.  Dels  influenciadors de retuits,  entre el 39% i el 61%  segons el cas, són perfils que pertanyen a les esferes públiques perifèriques com per exemple ciutadans activistes, els quals conviuen amb polítics, periodistes o capçaleres de diari trencant amb l’esquema típic: Twitter mostra que no cal ser de l’esfera pública central per tenir influència en aquesta xarxa.

Els influencers acostumen a ser perfils reals tot i que n’hi ha alguns d’anònims. En cas dels de caire independentista destaquen @gabrielrufian @AquestFrederic,  @HiginiaRoig, @emparmoliner, @Well086, @Candeliano, @cupnacional, @jordiborras. I en segons quin cas, “ens podem trobar per exemple que el perfil del president Carles Puigdemont tingui menys retuits que algun perfil anònim”, fet que demostra que la influència en la construcció  d’opinió pública pot venir de persones que no es troben a l’esfera pública convencional, apunta Grau.

Pel que fa als perfils unionistes, els influencers que destaquen són @AntonioMaestre, @Albert_Rivera, @elmundoes, @CiudadanosCs, @marianorajoy, @interiorgob. I d’altres de perfil que classifica com a perfils de caire indeterminat entre els que destaca @JuliaAssange, @Xuxipc o @patricialopezl.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*