La descoberta consisteix en un nou recurs per a la creació de mots, la confixació, que permetrà avançar en l'estudi de la formació de paraules

A la ciutat de Girona hi ha empreses, entitats i altres iniciatives que s’anomenen amb gir(o) (Girocentre, la girocleta, girobòtica, Giropark, Girotec, girmoto, Mercagiro, Reprogir…). També hi ha organismes, dominis d’internet i plans d’actuació relatius a Catalunya que s’anomenen amb cat (Meteocat, Gencat, Inuncat, Termcat, Idescat, C@tnord, Xanascat…). Els lingüistes han anomenat històricament aquestes paraules mots creuats o acrònims (en anglès blend words o pormanteau words). Tanmateix, quan hi ha tantes paraules creades així, ja no són mots creuats, sinó que ens trobem davant d’un procediment neològic específic i regular. Aquest procediment consisteix a ajuntar peces lèxiques breus referides a un concepte concret. Són els confixos, un nou tipus de morfema. Així, gir(o) és un confix que es refereix a la ciutat de Girona, cat a Catalunya, and a Andorra, bal a les Balears, barna a Barcelona, ital a Itàlia, met a la meteorologia o al metall, sat a un satèl·lit, merc(a) a un mercat, gest a la gestió i les gestories, tec a la tecnologia, alu(m) a l’alumini, dent(i) a les dents, coop a les cooperatives, sex a sexe, paq a paqueteria, etc.

La confixació no pot considerar-se acronímia, ni composició, ni prefixació, encara que tingui elements en comú amb aquests procediments de formació de mots. És un procediment nou, que s’ha configurat al llarg de la segona meitat del segle XX.

La troballa l’ha feta l’investigador del Departament de Filologia Catalana de la URV, Xavier Rull, que l’ha publicada en el llibre Més enllà de l’acronímia: la confixació. Els confixos, una nova classe de morfemes en català. Aquest llibre ha estat publicat per l’editorial alemanya Publicia. El volum recull els resultats de la recerca sobre aquest aspecte de la llengua catalana, si bé l’autor també apunta que aquest tipus de morfema es troba en altres llengües, com l’anglès, el francès, l’espanyol, el portuguès o l’italià.

Aquesta obra és fruit d’anys de recerca en el si de l’Equip de Recerca en Llengua, Estructura i Ús (ERLEU) del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

Aquesta troballa permetrà avançar en l’estudi de la formació de paraules, ja que, fins ara, els mots creats amb aquests morfemes es classificaven en altres mètodes.