08/10/2018

Els arxius classificats confirmaran si els militars franquistes podien descodificar les informacions dels republicans

En el Congrés sobre la Batalla de l’Ebre s’ha explicat que la desclassificació permetrà entendre com els comandaments franquistes coneixien els moviments dels republicans

Durant el primer cap de setmana del Congrés es va fer una recreació teatralitzada del front al Mercat de Tortosa

Una taula rodona sobre els efectes i conseqüències de la Batalla de l’Ebre que encara perviuen a la societat va servir per tancar ahir al migdia el Congrés Internacional “80 anys de la Batalla de l’Ebre”, organitzat pel Departament d’Història, Història de l’Art i Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre. Els ponents van coincidir en afirmar que la memòria històrica s’ha de bastir amb els principis de certesa, honestedat, veracitat, rigor i respecte a l’altre, només així es podran tancar les ferides obertes, i que encara queda molta feina a fer per recuperar la memòria sobre la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre. Van ser Rosa Montlleó, de la Universitat Jaume I de Castelló; Agustí Colomines, de la Universitat de Barcelona; Sergio Neto, de la Universitat de Coimbra (Portugal); l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, especialitzat en la guerra civil i la repressió franquista; i Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història de la URV.

En aquest sentit, el catedràtic de la URV va assenyalar que vuitanta anys després de la Batalla de l’Ebre encara queden arxius militars per desclassificar, per això per als historiadors és una bona notícia que l’actual govern de l’Estat estigui disposat a obrir-los. “Entre altres podrem tenir accés als documents de la Segona Divisió de l’Estat Major franquista, que era la d’informacions”, apunta Josep Sánchez Cervelló, tot precisant que això li permetrà esbrinar si tal com sospiten molts historiadors, els comandaments franquistes tenien les claus per descodificar les informacions dels republicans i per això coneixen tots els seus moviments.

Els serveis d’intel·ligència durant la Batalla de l’Ebre

De fet, el tema dels serveis d’intel·ligència durant la Batalla de l’Ebre ha estat un dels que s’ha analitzat durant el congrés, a través d’una ponència de Fernando Puell de la Villa, president de la Càtedra General Gutiérrez Mellado. Puell de la Vila va explicar que tots dos bàndols van desenvolupar una tasca molt eficaç les setmanes prèvies a la Batalla de l’Ebre. Així els serveis republicans van aconseguir valuoses informacions sobre el desplegament franquista i van poder assenyalar amb eficàcia els punts per on havia de creuar l’Ebre, l’exèrcit republicà. La informació la van aconseguir a través de desertors, població local i exploradors propis i van aconseguir el factor sorpresa.

Per contra el bàndol franquista obtenia les informacions dels propis agents, de l’observació de l’avantguarda i l’aviació i dels butlletins d’informació diaris del Quarter General del Generalíssim. Segons apunten els experts l’ofensiva republicana a l’Ebre va triomfar perquè Franco va desestimar la informació dels seus propis agents perquè no creia que l’Exèrcit de la República tingués prou efectius per dur-la a terme.

Taula rodona sobre els efectes i conseqüències de la Batalla de l’Ebre. D’esquerra a dreta: Sergio Neto, Rosa Montlleó, Agustí Colomines, Josep Sánchez Cervelló, Josep Maria Solé i Sabaté i Roc Salvadó, que va exercir de moderador.
El paper de les dones al front

Un altre tema interessant ha estat el del paper de les dones al front. Així la historiadora Esther Gutiérrez va presentar una comunicació sobre la invisibilitat de les dones soldat a la Batalla de l’Ebre i a la Guerra Civil en general. Gutiérrez contradiu la historiografia oficial que dóna per fet que les dones van desaparèixer del front arran del decret de Largo Caballero de finals del 1936, que recomanava el pas dels integrants de les milícies republicanes a un exèrcit regular. “En cap moment el decret diu que s’excloguessin les dones, ja que això hagués contradit la pròpia Constitució del 1931”, assenyala l’autora.

Si bé és cert que en aquell moment moltes dones no van donar el pas de passar-se a l’exèrcit, altres sí que ho van fer i algunes van tenir càrrecs importants durant la Batalla de l’Ebre. De fet, Gutiérrez, esmenta tres noms propis: la tinent Remedios Jover Cánovas; la sergent Pilar Lage Bobadilla, que va estar al Batalló de Transmissions del V Cos de l’Exèrcit de l’Ebre i va participar activament en l’ocupació de Riba-roja d’Ebre i la Fatarella; i finalment Encarnación Hernández Luna, adscrita al mateix cos que Remedios Jover i que durant el transcurs de la Batalla va aconseguir els càrrecs de capitana i comandant.

La tinenta Remedios, una de les dones que va lluitar a la Batalla de l’Ebre amb l’exèrcit popular.

“La invisibilitat de les dones soldat durant la Guerra Civil és un fet constatat i crec que exemples de dones com aquestes tres ens ha d’encoratjar a buscar-ne més”, apunta l’autora, tot reconeixent que serà complicat, ja que dins els propis documents històrics s’utilitza indistintament el masculí genèric i l’específic. Sobre els motius d’aquesta invisibilitat, l’autora també apunta com element de confusió el fet que a partir del març del 1937 les dones ja no es van poder presentar com a voluntàries, ja que es va procedir al reclutament forçós masculí per quintes; i també el fet que a finals del 1936, no s’adscriguessin les infermeres dins l’Exèrcit de la República com sí que es va fer amb d’altres serveis com les conductores, les cuineres, administratives o telegrafistes.

Aquests han sigut alguns dels temes que s’han analitzat en aquest congrés, que també ha posat el focus en les microhistòries locals. L’organització ha valorat molt positivament l’esdeveniment celebrat a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa durant dos caps de setmana consecutius –el del 28, 29 i 30 de setembre i el del 5, 6 i 7 d’octubre- tant per la qualitat de les ponències –dotze- i les comunicacions –una trentena-, com per l’interès suscitat. Hi hagut més d’un centenar d’isnscrits. Les exposicions la La Batalla de l’Ebre, del plànol a la imatge i la de fotografies de Francesc Boix que hi ha al Museu de l’Ebre, es podran visitar fins al 21 d’octubre.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*