03/12/2018 Entrevista

Nicolás Pazos, investigador Ramón y Cajal del grup de recerca Zeptonic

“Desenvolupem nanosensors que permetran el diagnòstic de malalties i contaminants ambientals”

El càncer és una malaltia devastadora, un dels principals reptes al qual s’enfronten les ciències mèdiques.

Com poden ajudar els nanosensors en la lluita contra el càncer?

Podrien facilitar la detecció de tumors, entre altres coses. Això permetria tractar-los de forma menys agressiva i reduir la mortalitat.

En què consisteix la teva recerca?

Al grup de recerca en el què treballo col·laborem diferents experts de diverses àrees i ens dediquem al desenvolupament de sensors nanotecnològics per a diferents tipus de deteccions, des de contaminants mediambientals fins al diagnòstic de malalties com el càncer. En aquest cas hem desenvolupat un sensor que és capaç de detectar un gen que se sobreexposa en un percentatge molt elevat de càncers humans.

Com actua aquest sensor?

Quan una mostra de sang es combina amb una solució líquida del material plasmònic que creem al laboratori, canvia la forma de vibrar i rotar de les molècules que han estat dissenyades i col·locades a la superfície dels nanomaterials. Aquestes modificacions són detectables si es fa servir una espectroscòpia Raman amplificada per superfície, una tècnica fotònica que permet obtenir en pocs segons informació química i estructural.

Quina és la clau d’aquests materials?

Una de les claus per a l’aplicació d’aquests sensors és l’espectroscòpia Raman, que en combinació amb materials plasmòdics, dona el que es coneix com espectroscòpia Raman ampliada per superfície, la qual ens permet realitzar mesures extremadament ràpides i molt sensibles. D’altra banda, una altra de les claus d’aquests materials és que la molècula que volem analitzar estigui en la superfície de les nostres nanopartícules. Per això, després de fer les nanopartícules plasmòniques, necessitem funcionalitzar-les amb un material que sigui selectiu per al disseny concret del sensor que volem realitzar.

Com ha evolucionat aquest camp des de que vas començar a investigar fa quinze anys?

Fa quinze anys els nanomaterials semblaven ciència-ficció. Avui, la recerca ja ha concretat aplicacions tecnològiques. De fet, al grup de recerca en què treballo hem dissenyat també un altre material que permet detectar en minuts infeccions bacterianes com l’Escherichia coli. Això permet estalviar dies en cultius de laboratori per saber quin tipus d’antibiòtic és el més indicat per al tractament.

Quin futur ofereix aquesta tecnologia que heu desenvolupat?

Els sensors que estem desenvolupant permetran en un futur canviar la manera de detectar diferents contaminants ambientals o diagnosticar diferents malalties, ja que aquesta tècnica és molt precisa, ràpida i de baix cost.

Nanosensors contra el càncer

Ciència en 1 minut: Què són i per a què serveixen els nanomaterials?

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*