08/02/2019 Entrevista

Joana Zaragoza, professora de Filologia Grega

“El contacte amb els estudiants ha estat molt enriquidor”

Joana Zaragoza, de la Facultat de Lletres, s’ha jubilat el dia 1 de febrer i fa un balanç de la seva trajectòria com a docent i investigadora.

Vostè és professora de Filologia Grega, i des de 1975 ha fet docència a Tarragona. De què ha fet classe en aquests últims anys, si els estudis pròpiament clàssics han anat desapareixent?

He hagut d’aprendre coses noves i fer classe de grau a estudiants d’història, filologia catalana, espanyola i anglesa, i de màster a antropologia mèdica. A l’assignatura optativa Grans Gèneres de la Literatura, comparava els gèneres grecs amb els de la literatura catalana, i impartia també Diversitat i Gènere al Món Antic.

Ha vist molts canvis en l’alumnat al llarg dels anys?

Sí. En els inicis, els estudiants venien perquè els interessava l’assignatura, després perquè els anava bé l’horari. Però un cop a classe, descobrien que de Grècia ens ha arribat tot, coses bones i dolentes; el boca-orella funcionava i al final tenia l’aula plena. He tingut alumnes brillantíssimes, com per exemple de la primera promoció la Maite Blay i de l’última promoció, la Diana Gorostidi. El contacte amb la gent jove sempre és molt enriquidor.

Per què va escollir Filologia Grega?

Recordo que de molt petita, el meu pare, enamorat de la cultura clàssica, ens explicava a l’hora de dinar, escenificant damunt la taula, la guerra de Troia. I a l’escola i a l’institut vaig tenir professors excel·lents de filologia grega, que em van fer estimar la nostra cultura antiga. Tot això em va marcar.

De la tasca de recerca que ha fet, amb què es quedaria?

Em quedaria amb les traduccions que he fet del grec al català de tractats sobre medicina, que  que no estaven traduïts a la nostra llengua. En principi, la medicina grega partia de la malaltia com un càstig diví. Hi ha, des del segle V A.N.E, tractats ginecològics que veuen el cos femení exclusivament com un receptacle per a fer descendència i tenir soldats per a la guerra. I em quedo també amb els estudis sobre el gènere i el món de les dones gregues, que eren molt diferents depenent de l’època i la zona: l’espartana, l’atenesa… Van ser invisibilitzades com a escriptores, filòsofes, metgesses… Hi ha encara molta feina per fer, i a això penso dedicar-me a la meva jubilació. A més d’assistir a classe d’algunes assignatures diferents a la meva especialització que sempre m’han interessat.

Què opina de la trajectòria de la URV?

Al principi, com a delegació de la UB, treballàvem de manera precària, però crec que amb qualitat, hi havia molt bon ambient entre tothom. Ara s’han obert moltes possibilitats per a la docència i la investigació, però la Universitat s’ha burocratitzat molt i crec que s’ha perdut l’esperit universitari. L’activitat docent es valora poc, i estem aquí per formar professionals i persones.

Vostè és una persona coneguda a Tarragona. Què opina de la ciutat?

Tarragona té moltes possibilitats, però no les sabem aprofitar. A vegades sembla que no hi passi res, i en canvi tenim persones valuoses i amb empenta que destaquen en diferents camps.