02/10/2018 Entrevista

Raquel Cumeras, investigadora del programa Martí i Franquès al Laboratori Interdisciplinari de Metabolòmica de la URV i investigadora Marie Curie a l’IISPV

“Utilitzem tècniques basades en la metabolòmica per seguir el rastre del càncer”

El càncer de bufeta es diagnostica sobretot entre els homes i té una alta incidència als països desenvolupats.

En quin context desenvolupes la teva recerca?

La meva recerca es basa en la metabolòmica, que analitza l’empremta dels processos  cel·lulars i metabòlics, el que són els metabòlits. Els metabòlits poden ser representatius d’una malaltia en concret i aleshores en diem biomarcadors. El que fem és  buscar quins d’aquests metabòlits poden ser biomarcadors de càncer.

I això com es fa ara com ara?

Avui en dia l’única manera que tenen els metges de saber si un pacient reprodueix un càncer de bufeta és accedint a l’interior de l’organisme fent servir un endoscopi. Però aquesta és una prova invasiva, que, a més, s’ha de practicar de forma periòdica.  El càncer de bufeta comença amb més freqüència a les cèl·lules que en recobreixen l’interior. El tumor pot ser tractat en una fase molt inicial, però així i tot els pacients s’han de sotmetre a controls recurrents.

Què suposaria poder obtenir aquests biomarcadors?

Disposar d’una tècnica fiable que detecti biomarcadors de diagnòstic i de bioseguiment del càncer en mostres de sang o d’orina estalviarà temps i diners.

Com estàs desenvolupant la teva recerca?

El Servei d’Urologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona ens proporciona mostres d’orina i de sang de pacients amb càncer de bufeta i també de gent sana. Nosaltres el que fem és amb tècniques d’espectrometria de masses i de ressonància magnètica nuclear busquem perfils diferenciats que ens puguin indicar quins marcadors són específics del càncer de bufeta i, a més a més, els podem discernir d’altres tipus de càncers urinaris com són el càncer de ronyó i el càncer de pròstata

Quines perspectives tens ara com ara?

La Comissió Europea m’ha concedit una beca Marie Curie a través de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i m’incorporaré durant dos anys a una nova línia de recerca a la Universitat de Califòrnia,  a Davis. L’objectiu és trobar aquest mètode que faci més fàcil i ràpida la detecció precoç del càncer, aquest cop de recte i colon.

Quines expectatives obre aquesta nova recerca als Estats Units?

Nosaltres el que esperem obtenir és un augment de la fiabilitat de la detecció del càncer de còlon ja que actualment la prova que es fa és el test de sang oculta en femta, la qual té una baixa fiabilitat. Amb les tècniques de metabolòmica que aplicarem esperem augmentar considerablement aquest percentatge. De fet, l’objectiu final és poder tenir un test de diagnosi que sigui molt més fàcil pels pacients.

El rastre metabolòmic del càncer:

Ciència en 1 minut: Què és la metabolòmica?