10/03/2016

Analitzen protocols per garantir la seguretat i el bé comú en les transaccions a la xarxa

Durant el workshop multidisciplinari, CO-UTILITY, que es realitza els dies 10 i 11 de març a Tarragona, s'’exploren aplicacions de coutilitat en àmbits com l’economia col·laborativa, les negociacions ambientals entre països (quotes de CO2) o l’anonimat a Internet. A la URV ja es treballa en alguns prototips

Garantir la seguretat, la privadesa i el bé comú en les transaccions a la xarxa, en definitiva, ser “coútil”, són els objectius principals del workshop multidisciplinari, CO-UTILITY, que aquest dijous 10 de març i demà divendres  es desenvolupa a l’edifici del Seminari, a Tarragona, organitzat pel grup de recerca CRISES – Security and Privacy de la Universitat Rovira i Virgili, amb el patrocini de la Templeton World Charity Foundation.

Precisament, la URV és pionera en el concepte de “coutilitat”, terme encunyat pel professor Josep Domingo, que lidera el projecte de recerca Co-Utility finançat per l’esmentada fundació. La finalitat és promoure protocols de manera que seguir-los sigui la millor opció per a la persona i s’imposi el bé comú per damunt d’allò que només beneficia a un mateix.

En el workshop es pretén traslladar els resultats obtinguts en entorns informàtics al món no virtual. Per aquest motiu s’exploraran aplicacions de coutilitat en diversos àmbits com l’economia col·laborativa, les negociacions ambientals entre països (quotes de CO2) i d’altres problemes.

Cal destacar que la URV ja disposa de prototips per garantir la privadesa en les consultes a Google i s’està fent una app de mòbil per facilitar la compartició de cotxe entre conductor i passatger, aplicant en aquest últim cas un sistema de reputació.

La idea de la coutilitat és dissenyar les regles del joc, tant a Internet com al món en general, de manera que fins i tot l’egoista pur tingui interès de seguir-les. A tall d’exemple, la preservació de la privadesa es presta de manera natural a la coutilitat. Si l’Anna vol consultar Google però no vol que Google elabori un perfil dels seus interessos, pot demanar a algú altre, posem en Bernat, que sotmeti la seva consulta i que li retorni la resposta que rebi de Google. Fins i tot si en Bernat és purament egoista, és probable que ajudi l’Anna perquè sotmetre la consulta de la noia li va bé per dissimular els seus propis interessos davant de Google. Així doncs, tenim coutilitat: l’Anna vol ajuda per mantenir la seva privadesa i l’egoista Bernat l’ajuda perquè la consulta de l’Anna li serveix per a la seva pròpia privadesa. En aquest sentit, la URV ja treballa en un prototip.

La preservació de la propietat intel·lectual dels continguts distribuïts per xarxes P2P també pot resoldre’s amb protocols coútils. En efecte, si l’Anna passa a en Bernat una pel·lícula, li convé assegurar-se que les còpies pirata que pugui fer en Bernat no li siguin atribuïdes a ella. Igualment, en Bernat no vol que li carreguin el mort si l’Anna redistribueix il·legalment a d’altres la mateixa pel·lícula que li ha passat a ell. Per tant, tots dos tenen interès que les seves pel·lícules respectives es diferenciïn d’alguna manera, per exemple, amb una marca d’aigua. De retruc, aquesta diferenciació volguda per tothom facilita el rastreig dels autors d’eventuals còpies pirata.

En d’altres àmbits, poden caldre incentius per assolir coutilitat. Per exemple, en l’economia col·laborativa sovint no es fan tractes perquè una de les parts no s’acaba de refiar de l’altra. En el cas del ride sharing (trajectes compartits), pot passar que l’Anna sigui reticent a compartir cotxe amb en Bernat perquè no el coneix i tem que pugui ser algú desagradable. En el cas del crowdfunding, algú pot tenir por de posar diners en un projecte perquè no sap si els promotors són de fiar. Un mecanisme de reputació (com els que es fan servir per qualificar els hotels en alguns serveis de reserves per Internet) permet de resoldre els recels anteriors i obtenir transaccions coútils.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*