04/07/2016

Fan públic l’únic testament conservat de Ramon Llull

Coral Cuadrada, professora d'història medieval del Departament d’Història i Història de l’Art, ha estat l’encarregada d’estudiar i digitalitzar el fons de l’Arxiu Històric de Vilassar de Dalt que es va presentar públicament divendres, a la seu de la mateixa entitat, i del qual n'és directora. Entre els documents que conté sobresurt l'únic testament conservat del beat Ramon Llull

La professora Coral Cuadrada treballant en la digitalització i estudi del fons

En el seu testament, Ramon Llull ordena que es facin còpies de llibres seus que estan en pergamí en català i llatí, i que es distribueixen en monestirs i esglésies, on s’hauran de mostrar encadenats perquè la gent els puguis llegir i veure.  A més, els seus marmessors s’haurien d’encarregar d’enviar un exemplar en llatí al monestir de la Cartoixa a París (Vauvert), i un altre volum en pergamí a Gènova, a misser Percival Espinola.

Imatge digitalitzada del testament de Ramon Llull, propietat de l' Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) del Castell de Vilassar. AHV
Imatge digitalitzada del testament de Ramon Llull, propietat de l’ Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB) del Castell de Vilassar. AHV

La recuperació d’aquest fons històric té les seves arrels en un conveni signat el 21 de juny de 2013 entre el Marquès de Barberà i l’ajuntament de Vilassar per  la cessió del Fons en pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà (AMSMB). Es tracta de l’arxiu nobiliari més important de Catalunya, amb 10.000 pergamins. S’hi conserva documentació dels més senyalats llinatges catalans: Pinós, Copons, Barberà, Manresana, Boixadors, Santcliment, Sentmenat… així com de les famílies més rellevants de la burgesia medieval barcelonina com Desbosc, Llull, Gualbes, entre d’altres, i de la noblesa mallorquina, cas de Sureda o Santmartí.

El Fons Llull conté més de 300 pergamins, a més de documentació en paper, manuscrits i llibres impresos. El testament va ser atorgat el 26 d’abril de 1313 i es troba a l’AMSMB per raons de descendència dels Llull medievals. Francesc de Bofarull i Sans (director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó del 1893 al 1911), en la seva memòria  del 15 de gener de 1894, llegida a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, donà a conèixer l’existència del testament, així com d’altres documents relatius a l’Escola lul·liana de Barcelona (segle XV), que igualment es conserven a l’AMSMB.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*