21/05/2019

Incrementa la diversitat dels estudiants i la desigualtat en l’accés a la Universitat

L'informe de la Xarxa Vives d'Universitats sobre les condicions de vida dels estudiants constata, d'altra banda, que tenen millors expectatives de futur que fa tres anys

L’informe de la Xarxa Vives d’Universitats Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2017-2019) analitza les condicions de vida dels estudiants, les seves formes d’estudiar, la seva vinculació amb la universitat, els hàbits culturals, els condicionants econòmics i les seves expectatives, valors i creences en l’educació superior. Entre les 20 universitats participants hi ha la URV: 2.322 estudiants, el 18,60% del total, van respondre a l’enquesta que ara permet fer una fotografia de la situació dels estudiants a la Universitat i observar els canvis des de la primera edició de l’informe, l’any 2015.

L’estudi, fet amb una mostra de 41.232 estudiants de grau i màster de 20 universitats de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià, conclou que la diversitat continua augmentant a la institució i, en aquest sentit, encara cal acabar de col·locar els estudiants en el centre dels plans d’estudi fent un canvi cap a metodologies actives i tenint en consideració els estudiants a temps parcial. També alerta que la universitat té un camí llarg per recórrer en relació a l’equitat, ja que el nivell educatiu i l’ocupació dels pares continuen impactant en la composició de la matrícula universitària. A més a més, apunta que la revolució digital encara ha d’arribar a les aules perquè només el 5% de les metodologies són innovadores. No obstant això, les expectatives de futur són avui més optimistes que fa tres anys, quan es va realitzar la primera onada de l’enquesta Via Universitària.

Estudiar amb el suport familiar

L’equitat és un dels factors en els quals incideix l’estudi, és a dir, si la universitat té la mateixa presència de les diferents classes socials que la societat en general. A les universitats de la Xarxa Vives, la classe social predominant és la classe alta: el 55% als graus i el 58% als màsters.

De fet, poder estudiar un grau a la universitat depèn bàsicament del suport familiar: el 60% dels estudiants de grau de la URV viu amb els pares, com la mitjana dels estudiants universitaris que han respost, i al 54,22% els paguen els estudis els progenitors. Aquesta darrera dada és quatre punts  inferior a la mitjana de les universitats (58%), i, per contra, els estudiants de la URV treballen més durant les vacances, de mitjana, que els altres: el 10,95% sufraguen els estudis o part amb aquests ingressos (el 7% en la mitjana d’universitats). El 19,35 % perceben una beca d’estudis i el 10,08% treballen durant el curs, dades que estan un punt per sota de la mitjana de les universitats. De fet, pràcticament la meitat dels estudiants de grau compagina els estudis amb alguna feina: el 26,98% fa feines intermitents, el 17,40% treballa a temps parcial i el 4,34 treballa a temps complet.

El perfil dels estudiants de màster és diferent: només el 33,17% viu amb els pares i aquests paguen els estudis de segon cicle en el 29,3% dels casos, mentre que el 18,50% rep una beca, i el 63,68 treballa, ja sigui de manera intermitent o a temps complet.

Les carreres reprodueixen els rols de gènere

Les dones són majoria a la URV en els estudis de grau, el 67,55%, però la seva presència disminueix als estudis de màster fins al 53,27%. A més a més, s’orienten cap a les àrees de salut i de cura (a l’àmbit de salut són el 78,53% i en els àmbits de l’educació i la intervenció social són el 86,78%). En canvi, tenen poca presència a les enginyeries (26,63%, una xifra per sota del 32% de la mitjana de les universitats participants a l’enquesta) mentre que els homes s’orienten cap a les àrees que tenen a veure amb l’espai exterior de poder i de presa de decisions.

Les noies estudiants de la URV, tant de grau com de màster, destinen, de mitjana 3 hores més setmanals a les classes i l’estudi que els nois. Aquesta xifra gairebé es triplica en les enginyeries: les noies destinen 8 hores mes a l’estudi que els nois. En canvi, a la pregunta “em sento segur/a de les meves capacitats per incorporar i posar en pràctica els coneixements apresos”, els homes ho valoren amb una puntuació lleugerament superior a les dones: 7,14 (homes) i 6,92 (dones).

Les expectatives de futur

Segons es desprèn de l’informe 2017-2019, els estudiants tenen millors expectatives de futur que fa tres anys: el 36,4% confia en què els estudis li permetran assolir una posició social alta, mentre que el 2016 només ho creia el 25%. A la URV, el 45,24% consideren que els seus estudis de grau els conduiran a una professió de prestigi o ben pagada. Tot i que els dos motius principals perquè escolleixen una titulació o una altra (amb més del 85% de les respostes) són perquè es correspon amb la professió que voldrien exercir i perquè es correspon amb les seves aptituds. Si bé més de la meitat (67,22%) valoren que tingui nombroses sortides professionals.

Pel que fa a la continuïtat dels estudis, més de la meitat preveu estudiar un màster després del grau (el 38,58 ho farien al país i el 13,47% l’estudiarien a l’estranger) i prop del 30% dels estudiants de màster voldrien iniciar un doctorat. En general, els estudiants de màster consideren que podran trobar una feina relacionada amb els estudis (amb una valoració de 7,22 sobre 10).

Participació en l’activitat institucional i cultural

El 60% dels estudiants de grau i màster de la URV assisteix a conferències, jornades i debats, però la participació en l’extensió cultural o esportiva és inferior. Només el 18,16% participen en activitats esportives i el 14,09% a les aules d’Art, Teatre i Música; si bé el 23,60% afirma que va als concerts, projeccions de cinema i representacions teatrals. La participació encara és menor en les assemblees i associacions d’estudiants (3,15%) i els òrgans de gestió de la Universitat (3,54%).

Avaluació de la metodologia a les aules

L’informe Via Universitària avalua també el nivell d’innovació metodològica a les classes i considera que incideix clarament en el procés d’aprenentatge que segueixen els estudiants i les seves actituds. Així, quan predomina la metodologia tradicional és més freqüent que l’estudiant es limiti a fer allò que es considera imprescindible per superar l’assignatura. En canvi, el predomini de la metodologia activa impulsa els estudiants a consultar llibres i altres materials.

Les dades de la URV són les mateixes que la mitjana de les universitats: segons els estudiants, el 57,87% de les assignatures que han cursat utilitzen metodologies tradicionals (classes magistrals, avaluació final i exàmens escrits); en el 36% de les assignatures s’utilitzen metodologies actives (participació més considerable de l’estudiant, treballs en grup i avaluació contínua), i només el 5,73% de les assignatures apliquen metodologies innovadores (ludificació, MOOC, la classe inversa, entre d’altres). No obstant això, hi ha variabilitat en funció dels àmbits de coneixement.

L’estudi complet es pot consultar al web de la Xarxa Vives d’Universitats.

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*