29/11/2018

Jordi Diloli: “El vi ha estat un element social des de l’època ibèrica”

L'investigador del Departament d'Història i Història de l'Art parla dels orígens del vi i de la seva arribada a la península de la mà dels fenicis durant la inauguració de curs de la Facultat d'Enologia

Jordi Diloli, durant la seva conferència.

Al celler experimental Mas dels Frares reposa, des de la darrera verema, un vi elaborat com es feia fa 2.500 anys. Una àmfora d’argila de l’Ebre feta per un ceramista artesà de Miravet amaga 25 litres de la varietat ull de llebre, coberts per una tapa de fusta i protegits per guix, tal i com es creu que ho feien els ibers. Es tracta d’un experiment que la Facultat d’Enologia, en col·laboració amb investigadors del grup de recerca GRESEPIA, per saber quin gust tenia aquest producte que va arribar a la península ibèrica fa 8.000 anys. L’historiador i arqueòleg del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV, Jordi Diloli, va ser un dels promotors d’aquesta iniciativa, i ahir també va ser l’encarregat de fer la lliçó inaugural del curs de la Facultat d’Enologia, parlant precisament de com va arribar el vi a la península ibèrica i la importància que ha tingut al llarg de la història.

Durant la seva conferència, titulada “In vino veritas: la producció del vi a la península ibèrica durant l’antiguitat”, Diloli va situar els orígens del primer vi a l’Orient. “A Geòrgia, sobre l’any 6.000 ANE (Abans de la Nostra Era), es van trobar recipients que havien contingut vi”, va explicar. L’investigador va relatar com al 4.200 ANE ja es va començar a consumir a Europa i es van trobar les primeres proves de l’existència de vi medicinal a Egipte a partir de flascons amb residus de vi que es van trobar a la tomba del faraó Escorpí I l’any 3.100 ANE. La història ha anat donant més pistes de l’evolució de la cultura del vi a través d’altres troballes com la que es considera la premsa més antiga del món (a Vathypetro, Creta, al 3.000 ANE) o un celler amb més de 40 àmfores vinàries a Tel Kabri, Israel (1.700 ANE), entre d’altres.

L’investigador va recordar que van ser els fenicis qui, travessant tota la mediterrània, van fer arribar el vi a la península ibèrica, on la vinya ja existia.”A la península vivien els indígenes i quan els fenicis van portar el vi l’utilitzaven per fer negocis: el deixaven tastar a canvi de metalls i altres objectes”, va explicar Diloli. A partir d’aquí “el vi es converteix en un producte de luxe al que només poden accedir les classes altes de la societat i les comunitats indígenes el comencen a veure com una possibilitat de canvi social”, que va acabar donant lloc a l’aristocràcia, en què hi ha una comunitat de persones més poderoses que controlen tots els recursos que són, a més, els qui repartien el vi. Aquest model jeràrquic va acabar-se trencant, i va donar lloc a l’eclosió del món ibèric. “Els ibers aprenen a fer el seu propi vi i i el seu consum sempre va acompayat amb alguna ritualitat, és un element totalment social, que participava de qualsevol espai polític, social, festiu, comercial o religiós”, una tradició que ha arribat fins a l’actualitat.

Lliurament de la beca AECORK

Durant l’acte d’inauguració de curs es va fer entrega de la beca de l’Institut Català del Suro i AECORK a una estudiant del màster en Begudes Fermentades del curs 2017-18. Va ser per Leonor Guadarrama, que ha guanyat la beca per un treball de recerca en què utilitzava el suro per a la conservació de la cervesa.

Leonor Guadarrama, guanyadora de la beca de l'Institut Català del Suro i AECORK.
Marta Novell, en nom de Leonor Guadarrama, recull la beca de l’Institut Català del Suro i AECORK.

Presentació dels nous vins de la URV

Fernando Zamora, responsable del celler experimental Mas dels Frares, va presentar els nous vins, en la producció dels quals han participat els estudiants d’Enologia i també els del màster Wintour. Després d’una primavera amb moltes pluges i un estiu sec i calorós, enguany la verema va començar molt aviat, a principis d’agost, i les pluges han respectat la collita. En total s’embotellaran unes 11.000 ampolles.

El vi Blanc URV, del que s’embotellaran unes 2.000 ampolles, ha incorporat les varietats de moscatell d’alexandria i de frontignan, garnatxa i sauvignon blanc. Es tracta d’un vi molt aromàtic y completament sec. Del vi Negre URV, fet amb tempranillo, garnatxa i merlot s’embotellaran unes 2.000 ampolles.

També es va presentar el Criança URV, fet amb cabernet sauvignon i merlot, envellit durant 12 mesos en barriques de roure francès, americà i espanyol. Enguany es presenta com a novetat un canvi en l’etiqueta d’aquest vi, amb una de les obres del Fons d’Art de la URV, que cada any variarà. Se n’embotellaran unes 3.000 ampolles. Un altre dels vins és l’escumós DO Tarragona, un blanc de blancs de 18 mesos fet amb les varietats xarel·lo, macabeu, parellada i chadornay del que s’embotellaran unes 3.000 ampolles.

I una altra novetat d’aquest any és el Brut Rossé Syrah, un rosat escumós DO Tarragona fet amb estudiants del Wintour.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*