24/10/2017

La Càtedra d’Economia Local i Regional explora casos d’èxit de marques de ciutat i territori

El campus Terres de l’Ebre de la URV acull una jornada que analitza les experiències en ciutats mitjanes i l’estratègia de marca en un entorn rural

La jornada ha tingut lloc aquest dimarts a la Sala de Graus del campus Terres de l'Ebre. D'esquerra a dreta: Jordi de San Eugenio, professor de la Universitat de Vic; Xavier Farré, professor d'ADE del campus ebrenc; i Josep Maria Piñol coordinador de la jornada.

Dins el Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre queda palesa la necessitat d’una marca territorial que contribueixi al desenvolupament econòmic del territori. Actualment, a l’Ebre hi ha la marca “Terres de l’Ebre. Reserva de la Biosfera”, que gestiona el Consorci de Polítiques Ambientals del Baix Ebre i Montsià (COPATE) i que acredita tota una sèrie d’empreses del territori compromeses amb els valors de la reserva. Una marca que també utilitza el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per a la promoció turística del territori. “Queda encara camí a recórrer”, apunta el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, tot destacant que una marca de territori va més enllà del turisme i ha de ser útil també per promocionar l’economia, el medi ambient i fins i tot atraure empreses i aglutinar tots els possibles usos en un mateix discurs. De fet, la Càtedra ha celebrat aquest dimarts 24 d’octubre una jornada sobre marques de ciutat i territori, que ha servit per explorar experiències d’èxit desenvolupades a d’altres parts del país que podrien ser un exemple a seguir a les Terres de l’Ebre i als seus municipis; sobretot, els de mida mitjana, com Tortosa i Amposta però també pels entorns rurals.

La jornada s’ha estructurat amb una ponència central a càrrec de Jordi de San Eugenio, professor de la Universitat de Vic, que al marge d’explicar el procés de creació de la marca d’aquesta ciutat també ha volgut deixar clara la diferència entre una marca comercial i una marca de territori o de ciutat. “No parlem de productes sinó d’un territori i dels seus ciutadans”, ha assenyalat tot precisant que en aquest context la marca juga un paper fonamental a l’hora de cohesionar territoris. “Això s’aconsegueix amb molta participació ciutadana, trepitjant el terreny i picant molta pedra”, ha afirmat.

Tot seguit s’han desenvolupat dues taules rodones per abordar les experiències de Manresa, Olot i el Vendrell; com a ciutats mitjanes, equiparables a Tortosa o Amposta, per exemple; i de Morella, la comarca del Matarranya i el cas de l’Associació de Boscos, Bruixes i Bandolers de la zona del Montseny, les Guilleries i el Lluçanès com a casos d’entorns rurals. “Totes elles són experiències que poden ser extrapolables a les Terres de l’Ebre i als seus municipis”, ha assenyalat Duro.

“Ens sembla interessant que s’organitzen aquest tipus de jornades”, ha manifestat per la seua banda Josep Aragonés, coordinador de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. “La nostra és una marca relativament nova, però segons el que s’ha explicat aquí sembla que anem pel bon camí.”


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*