27/04/2016

La Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia recorda i reconeix els mèrits de la mestra republicana Montserrat Bertran

"Rutina, memorisme, seguir sempre els mateixos carrils, aquestos són els mals reconeguts de l'escola. Reflexió, llibertat pel deixeble i pel mestre, inacabable busca de la veritat, aquests són els remeis que proposa l'Escola Nova"

La filla Isabel Galès i les netés Neus i Anna Lorenzo, al costat del retrat de Montserrat Bertran.

Montserrat Bertran continuava dient: “El mestre o professor no deu tan sols parlar, deu escoltar també. I què escoltarà? La repetició de la seva pròpia veu? No: això fora imitació servil. La repetició d’un text? Tampoc, car fora rutina. Escoltarà el que el deixeble digui o escrigui per propi esforç, amb tota la llibertat i espontaneïtat”.

Aquestes són les seves paraules, que denoten la concepció moderna que tenia de l’Escola, plenament actual. Això ha quedat palès en l’acte de reconeixement a Montserrat Bertran (Torrelles de Foix 1891-Barcelona 1967), lligada a l’Escola Normal de Tarragona i personalitat destacada del seu temps. L’acte ha tingut lloc el dimarts, 26 d’abril a migdia, a la Facultat de Ciències d’Educació i Psicologia (FCEP), i ha comptat amb la presència de la seva filla Isabel Galès i de les nétes Neus i Anna Lorenzo, totes elles mestres de professió.

L'homenatge s'ha fet a la sala d'actes de la facultat.
L’homenatge s’ha fet a la sala d’actes de la facultat.

Va ser Mestra Superior de Primera Ensenyança, amb premi extraordinari i Professora Numerària, secció Lletres. Va fer de mestra, tot i que la seva trajectòria va restar lligada a les escoles Normals del Magisteri des de 1917 fins la seva jubilació l’any 1961, passant per Lugo, Tarragona, Jaén, Terol, Bilbao, Tarragona, La Laguna i novament Tarragona, on es va jubilar. Va estudiar a Madrid a l’Escola Superior de Magisteri, en una època en què encara es respiraven els aires d’innovació i recerca social de l’Instituto Libre de Enseñanza (ILE), i va aportar idees que implantà a la Normal de Tarragona.

A l’Escola Normal de la ciutat participà activament en tot allò que signifiqués la defensa dels alumnes, la llengua catalana i l’arrelament al medi. Va ocupar responsabilitats dins i fora de la Normal: al Consell Provincial de Primer Ensenyament; al Museu; al Comitè d’Incautació d’Obres Culturals de Tarragona; a la Junta de Protecció d’Orfes del Magisteri; al Comitè Local del Segell Pro-Infància; a “Palestra”, entitat que presidí, i a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana a les comarques tarragonines.

Com a directora destaquen els seus esforços per promocionar els menjadors escolars, les biblioteques d’aula, les colònies d’estiu i les activitats culturals extraescolars pròpies de les escoles higienistes franceses que havia conegut. Mestre catalanista i activista social feminista a favor de la instrucció de la dona i de l’assistència pels infants de famílies desafavorides, participà en l‘organització de la Joventut Catalana liderada per Josep M. Batista i Roca. Interessada en la pedagogia activa, participà en els moviments de renovació pedagògica, en les “Converses pedagògiques” i col.laborà al Círculo de Estudios de Tarragona, i en diverses publicacions com el “Butlletí de Mestres”. Considerava la Pedagogia como ciència de dirigir la vida, i sempre va estar implicada en  augmentar el nivell de qualitat del magisteri. La metodologia d’aquests estudis consistia a “ensenyar a aprendre, ensenyar a ensenyar”. Articulista de premsa, participà en conferències, cursets i jurats. Publicà obres de recerca i de divulgació com “Apuntes de literatura” … escrit el 1930 amb la seva germana Maria Loreto, i la “Historia de la Pedagogía“, amb autoria individual, el 1934.

La seva activitat més prolífica es donà en l’època republicana. En aquests anys es caracteritzà per un tarannà progressista en les qüestions que tingueren a veure amb la millora del col·lectiu de mestres.  Va ser encarregada de les classes de català a l’Escola Normal, i delegada de l’Associació de l’Ensenyança Catalana. A finals de 1932 seria la primera professora a fer un curs de català per als alumnes i a impartir-hi les classes reglades.

El 1939, va ser depurada pels vencedors de la Guerra Civil i separada del servei. Es feu càrrec de les dues filles i es va guanyar la vida fent classes particulars i traduccions. El 1946-47, se li resolia expedient i va ser destinada a l’Escola de Magisteri de La Laguna, inhabilitada per ocupar càrrecs directius. Va retornar a l’Escola Normal de Tarragona l’any 1951 com a professora de Filosofia fins la seva jubilació l’any 1961, on acabà novament com a directora.

L’aula de Didàctica de les Ciències Socials

En l’acte, el professor Antoni Gavaldà, encarregat de presentar la seva figura, ha dit que l’homenatge era necessari perquè s’ha de tenir memòria històrica, i ha de quedar una recordança de persones com ella. Lluís Marquès, degà de la facultat organitzadora, ha remarcat que la voluntat del centre, vinculat a les humanitats i les ciències socials, és estar arrelat al territori i a les persones. La vicerrectora d’Estudiants i Comunitat Universitària, Arantxa Capdevila, ha subratllat el caràcter de dona valenta de Montserrat Bertran, a més de la seva trajectòria Intel·lectual i humana. Persones com ella han de ser un símbol per a la URV, pels valors que representa, ha dit. A l’acte ha assistit Pau Ricomà, portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona. El seu partit ha instituït un premi pel Dia de les Dones amb el seu nom.

Descobriment de la placa en record de Montserrat Bertran a l'Aula de Didàctica de les Ciències Socials.
S’ha descobert la placa en record de Montserrat Bertran a l’Aula de Didàctica de les Ciències Socials.

L’homenatge ha acabat amb una actuació musical dels estudiants del grau d’Educació Infantil i Primària, de la menció d’Educació Musical i Dansa. A continuació s’ha descobert una placa dedicada a Montserrat Bertran a l’aula de Didàctica de Ciències Socials, a l’edifici Ventura Gassol del centre. Nombroses entitats i institucions s’han adherit a l’acte, a més d’unitats de la URV, com l’Observatori de la Igualtat. Han fet arribar el seu suport la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, la Biblioteca de Tarragona, la Fundació Roca Galès, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, el Diari de Tarragona on va escriure, la Comissió de la Dignitat o ERC, entre d’altres.

 

 

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*