29/10/2018

La GeoJornada 2018 debat sobre el paisatge en el planejament territorial

La jornada constata que la integració del paisatge i la connectivitat ecològia en el planejament territorial és una pràctica poc desenvolupada i cal potenciar la recerca

Pere Sala, director de l'Observatori del Paisatge, durant la seva intervenció a la GEOJornada 2018.

Amb el títol “El paisatge en el planejament territorial”, el Departament de Geografia de la URV va organitzar un any més la GEOJornada 2018 el passat 24 d’octubre al campus Vila-seca. Es tracta d’una jornada que té per objectiu donar a conèixer i debatre sobre diverses dinàmiques i processos territorials. En aquesta ocasió, la GEOJornada 2018 ha reflexionat i debatut entorn la integració del paisatge en el planejament territorial, a partir del coneixement de la política de paisatge a Catalunya i del paper dels Catàlegs de paisatge, de com s’ha implementat i considerat el paisatge en els plans territorials parcials aprovats (2006-2010) i actualment vigents, i de quines possibilitats d’integració hi ha en el pla territorial parcial del Penedès, que actualment es troba en procés d’elaboració.

La GEOJornada d’enguany ha comptat amb la participació de diferents experts en aquest camp, que han estat, o són, protagonistes en el procés d’integració del paisatge en el planejament territorial. Tant aquesta jornada, com les anteriors, són transversals entre diferents camps disciplinars que tenen com a objecte d’estudi el territori, i s’adreça tant als diferents cursos de grau, màster i doctorat com a diferents col·lectius implicats en les dinàmiques territorials: administracions públiques, empreses de serveis i estudis del territori, sectors econòmics, associacions i plataformes en defensa del territori, etc.

En la jornada del dia 24 d’octubre, Pere Sala, director de l’Observatori del paisatge de Catalunya, va exposar què és, d’on sorgeix, i com s’estructura un Catàleg de paisatge. Va recordar-ne la seva dimensió descriptiva i propositiva, i el fet que actualment Catalunya ja té tots els Catàlegs de paisatge aprovats, excepte el del Penedès que, com el pla territorial parcial, es troba en fase d’elaboració. També va exposar que els Catàlegs de paisatge, segons la pròpia Llei de paisatge de Catalunya, no tenen valor normatiu, i que és a través de les Directrius de paisatge que, per a cada pla territorial parcial, es pot generar una normativa paisatgística. Actualment, va recordar, només els plans territorials de les Comarques Gironines i de les Terres de l’Ebre tenen incorporades les Directrius de paisatge en la normativa dels respectius plans territorials.

Per la seva banda, Juli Esteban, que va ser director del Programa de planejament territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya entre 2004 i 2010, i coordinador dels set plans territorials parcials aprovats i actualment en vigor, va exposar les maneres de considerar el paisatge en el planejament territorial. Per una banda, els plans territorials consideren el paisatge des de la seva vessant analítica com a síntesi de l’estat del territori en un moment determinat. En segon lloc, consideren el paisatge des de la dimensió propositiva del pla territorial, és a dir, considerant el paisatge en la definició de propostes d’ordenació, especialment en el sistema d’espais oberts, però no només. Finalment, a través de les Directrius de paisatge es considera el paisatge en la part normativa del pla, encara que aquesta pràctica només s’hagués implementat en els dos plans territorials anteriorment exposats. En aquest sentit, va destacar la manca d’una pràctica i una expertesa consolidada en la integració normativa del paisatge en el planejament territorial.

Juli Esteban durant la seva conferència a la GEOJornada 2018.

Finalment, Alba Font, recentment graduada en Geografia i Ordenació del Territori per la URV, va exposar els continguts i propostes dels seu Treball Final de Grau que portà per títol “Connectivitat ecològica i continuïtat paisatgística. Proposta aplicada a l’àmbit territorial del Penedès”. Va destacar la importància de considerar la connectivitat ecològica com a suport a la continuïtat paisatgística, sobretot en un context de planejament territorial que a Catalunya no ha considerat prou aquesta qüestió, i especialment en la seva convenient aplicació en un àmbit com el del Penedès que presenta uns nivells de protecció territorial per sota de la mitjana catalana. L’exposició es va centrar en la metodologia utilitzada per a definir la proposta de connectors ecològics que podria ser utilitzada en el futur pla territorial parcial del Penedès. Una metodologia que beu, entre altres, de l’experiència que l’exalumna va desenvolupar l’estiu de 2017 en les seves pràctiques a la Universidad Nacional de Costa Rica sota el mestratge del professor Carlos Morera. La proposta se centra en un assaig de la combinació de l’aptitud connectora del territori i de l’adaptació de la metodologia costariquenya a l’àmbit del Penedès, i que es concreta detalladament en tres espais on la connectivitat resulta crítica.

Alba Font, exposa el contingut del seu Treball Final de Grau, “Connectivitat ecològica i continuïtat paisatgística. Proposta aplicada a l’àmbit territorial del Penedès”, a la GEOJornada 2018.

Tots tres ponents van coincidir en destacar l’oportunitat del contingut de la GEOJornada 2018 en el moment en que s’està elaborant un Pla Territorial Parcial com el del Penedès, que representa una oportunitat per incorporar i tractar adequadament el paisatge en aquest àmbit territorial.

Fruit d’aquestes tres intervencions es va generar un debat molt interessant amb el públic assistent a la GEOJornada. Les principals qüestions es van plantejar al voltant de la metodologia emprada en els Catàlegs de paisatge amb propostes per a la seva complementació i actualització, la resolució dels conflictes que puguin sortir entre Catàlegs de paisatge i els instruments de planejament territorial i o urbanístic, o la necessitat de considerar la connectivitat ecològica en el planejament territorial.

Com a conclusions generals de la GEOJornada 2018 es poden considerar, per una banda, la constatació d’una pràctica poc desenvolupada a Catalunya en relació a la integració del paisatge i de la connectivitat ecològica en els planejament territorial i la necessitat de potenciar la recerca en aquest àmbit, i en segon lloc, l’oportunitat que representen l’actual elaboració del Pla Territorial Parcial i del Catàleg del paisatge del Penedès per a la integració d’aquestes dues qüestions.

En aquesta Jornada, que va congregar estudiants i professors de Geografia,  també  es va lliurar  el premi de fotografia de Treball de Camp 2017 a Edgar Bustamante, que, en aquesta ocasió, va tenir com a espai d’estudi l’illa de Tenerife.

Edgar Bustamante, guanyador del Premi de Fotografia del Treball de Camp 2017.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*