05/03/2020

“La humanitat, un experiment de dubtosa viabilitat”, un conte sobre la discriminació de gènere al lloc de treball

L’investigador de la URV, Urbano Lorenzo Seva, amplia la seva col·lecció de “Contes matemàtics” coincidint amb el Dia Internacional de la Dona Treballadora en què recorda la figura de la matemàtica i informàtica Grace Hopper

Compartir un cafè a la feina durant un descans s’associa amb uns moments de relaxació que haurien de permetre reduir les tensions personals i així millorar el clima laboral. En el relat que proposa el professor Urbano Lorenzo, l’escena es desenvolupa precisament al voltant d’una tassa de cafè.  En aquest cas, però, la bel·licositat és tan elevada que els actors semblen immunes a qualsevol possibilitat d’una relació amigable. El caràcter d’ell ha estat endurit per les constants burles sobre el seu aspecte físic; el d’ella per haver de superar la discriminació sistemàtica deguda a ser una dona al lloc on la majoria esperaria trobar un home. “Una societat on aquestes agressions són possibles, i fins i tot habituals, és sens dubte una societat … qüestionable”, explica l’autor.

L'autor del llibre ha estat l'investigador del Departament de Psicologia Urbano Lorenzo.
L’autor del llibre ha estat l’investigador del Departament de Psicologia Urbano Lorenzo.

Amb motiu del Dia de la Dona Treballadora, el catedràtic de psicologia Urbano Lorenzo Seva ha  publicat aquest  nou relat curt:  “La humanitat, un experiment de dubtosa viabilitat” i està disponible  en català, castellà i anglès a la pàgina web de contes matemàtics. Els contes de l’investigador sempre tenen un rerefons matemàtic i, en aquest cas, un homenatge a Grace Hooper, la primera persona que va arribar a la conclusió que calia fer alguna cosa per facilitar la interacció amb les màquines.  Va ser una matemàtica i informàtica de qui es diu que va ensenyar a parlar als ordinadors. La seva idea va ser inventar un llenguatge que permetés a les persones dirigir-se d’una forma més natural a les màquines.

Grace Hopper, com a matemàtica i informàtica, va treballar per a empreses, universitats i l’armada dels Estats Units d’Amèrica. Encara que va estar activa laboralment fins a mitjans dels anys 80, la seva persona ha estat sovint oblidada. Entre els seus mèrits més notables destaca el fet d’haver format part de la comissió d’experts que va desenvolupar el llenguatge de programació anomenat COBOL.

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*