07/12/2017

La majoria dels adolescents catalans mostren una actitud positiva sobre el català i el castellà

Investigadors de la URV han fet un seguiment durant cinc anys a un miler d’adolescents catalans en què es constata que la majoria mostra actituds favorables cap al català i el castellà. Els joves que adopten les actituds més integratives són els qui s’identifiquen com a catalans i alhora no senten ansietat alhora d’utilitzar ambdues llengües

Segons l'estudi, els adolescents que se senten catalans o que s’identifiquen com a tals són els qui tenen actituds integratives. / P. Bensted

La llengua és l’element bàsic per a la vida en societat. Permet la comunicació entre persones però a la vegada també és un aspecte constitutiu de la identitat i esdevé un element important per entendre les relacions entre grups socials. Això és especialment rellevant en contextos de contacte entre llengües, com és el cas de Catalunya, on les actituds dels diferents grups sobre aquestes llengües són clau per a la coexistència.

Aquesta és la base de la qual parteix l’estudi realitzat per sociòlegs del Departament de Gestió d’Empreses i del Grup d’Anàlisi Social i Organitzativa de la URV. Amb dades recollides des del projecte RESOL —sobre els efectes lingüístics del pas de l’educació primària a secundària en contextos plurilingües—, han analitzat les actituds sobre el català i el castellà d’un miler d’adolescents catalans d’entre 11 i 16 anys durant el pas per l’educació obligatòria. El context català és especialment rellevant atesa la vitalitat similar de les dues llengües en contacte. Això, sumat al seguiment continuat de les actituds dels joves al llarg de cinc anys a través de tres enquestes presencials a les aules, aporta una nova mirada als processos de formació de les actituds intergrupals.

La mostra amb la qual han treballat els investigadors estava formada per 1.050 alumnes de diferents municipis de Catalunya que conformen una representació de la situació sociolingüística catalana (Mataró, Balaguer, Sant Joan Despí, Manlleu i Sant Just Desvern). La primera onada de l’enquesta es va fer quan aquests alumnes feien sisè de primària i tenien 11 anys. L’última onada va ser a 4t d’ESO, quan en tenien 16. A través de l’anàlisi estadística de les dades recollides, els autors identifiquen tres tipus bàsics de trajectòries pel que fa a l’actitud dels joves: una, que és la majoritària (55,7%), de tendència integrativa. Es tracta d’adolescents que mostren una actitud positiva (aproximadament un 9 sobre 10) al llarg dels cinc anys cap a les dues llengües. En aquest grup hi trobem catalanoparlants i castellanoparlants en proporció similar.

En canvi, els dos altres tipus de trajectòries mostren una tendència a la separació, és a dir, adolescents amb una actitud positiva cap a una llengua mentre que l’altra és cada cop menys valorada: en un grup es valora més el castellà (23,1%) i en l’altre, el català (21,2%). Es tracta d’alumnes bàsicament parlants de la llengua més valorada. A diferència d’altres contextos socials, a Catalunya no s’observen tendències assimilatives importants. És a dir, no hi ha una menor valoració de la pròpia llengua en l’adopció de l’altra.

En aquest treball, els sociòlegs intenten esbrinar també quins factors i quines covariables influencien l’adopció d’aquestes actituds i han conclòs que la identificació amb Catalunya i Espanya té un paper destacable, i la identitat catalana és l’única que promou actituds integratives cap a les llengües en contacte. És a dir, els adolescents que se senten catalans o que s’identifiquen com a tals són els qui tenen actituds integratives. Segons indica l’estudi, publicat a la revista International Journal of Intercultural Relations, això porta a pensar en la formació d’una identitat catalana inclusiva i cosmopolita, mentre que la identitat amb Espanya s’associa exclusivament amb els símbols i la cultura espanyola, com ara la llengua castellana. No obstant això, l’autoconfiança lingüística (nivell d’ansietat en l’ús d’una llengua) també té un paper destacable. Els catalanoparlants que se senten confortables utilitzant el castellà a més de la seva pròpia llengua (menys por a l’assimilació) tendeixen a adoptar actituds integratives. En l’estudi no s’han trobat diferències significatives segons la llengua inicial (llengua materna), ni zona geogràfica, ni nivell educatiu familiar.

La investigació que han dut a terme els investigadors de la URV Josep Ubalde i Amado Alarcón i Cecilio Lapresta de la UdL,  aporta claus per fomentar una convivència harmònica dels grups lingüístics en contacte. Les polítiques lingüístiques i educatives poden ser decisives en la formació de les actituds dels adolescents, les quals són canviants i, per tant, poden ser modificades per mantenir la vitalitat d’ambdues llengües.

Referència bibliogràfica: Ubalde, Josep; Alarcón, Amado; Lapresta, Cecilio “Evolution and determinants of language attitudes among Catalan adolescents” International Journal of Intercultural Relations  https://doi.org/10.1016/j.ijintrel.2017.07.003


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*