02/08/2019

La migdiada de més d’una hora s’associa amb una major prevalença de diabetis tipus 2

Ho conclou un estudi de la Unitat de Nutrició de la URV-IISPV que també apunta la relació amb pitjors valors d'adipositat: més pes i major perímetre del maluc

La migdiada diürna és una pràctica comuna a moltes parts del món, inclosa la regió mediterrània. Una becaina curta -de menys de 30 minuts- es relaciona amb potencials beneficis sobre la salut com la millora de l’estat d’alerta, la millora del rendiment i la funció cognitiva, així com una reducció en el risc de mortalitat. D’altra banda, les més llargues, i especialment de més d’una hora al dia s’han associat amb una major morbiditat (prevalença i incidència de malalties) i mortalitat en comparació amb l’absència de migdiades.

Amb la finalitat d’augmentar el coneixement en aquesta àrea, en el marc de l’estudi PREDIMED-PLUS (Prevenció amb Dieta Mediterrània-Plus), -un nou assaig clínic per a la prevenció de la malaltia cardiovascular basat en un programa intensiu de canvi d’estil de vida per a perdre pes-, investigadors del Unitat de Nutrició de la Universitat Rovira i Virgili-IISPV, en col·laboració amb altres grups de recerca de l’estudi, van avaluar la relació entre la migdiada diürna i el risc de patir diabetis tipus 2 juntament amb diferents mesures d’adipositat. L’estudi es va realitzar en 2.190 participants d’avançada edat amb sobrepès o obesitat i síndrome metabòlica.

Una de les fortaleses d’aquest estudi és que la migdiada va ser avaluada de forma objectiva mitjançant la col·locació d’acceleròmetres (un aparell que detecta l’activitat física o sedentària realitzats al llarg del dia) als participants durant set dies. Fins avui, cap estudi previ havia examinat si el temps de migdiada s’associa amb el desenvolupament de diabetis tipus 2. A més, la relació entre el fet de fer migdiada i el grau d’adipositat, el predictor més important de la diabetis tipus 2, pràcticament no s’ha investigat fins al moment.

Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV.

Els investigadors van observar que les migdiades de més d’una hora de durada es van associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i de pitjors valors d’adipositat, més pes i major perímetre del maluc. A més, en comparació a no fer-ne, un augment de 10 minuts (a partir de l’hora) de migdiada durant el dia es va associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2 i un major índex de massa corporal i circumferència de la cintura. I en comparació amb la migdiada de cinc minuts a menys de mitja hora, la d’uns 90 minuts per dia es va associar amb una major prevalença de diabetis tipus 2, mentre que la d’almenys 30 minuts per dia es va associar positivament amb les mesures d’adipositat.

L’estudi, publicat en la revista científica Journal of Clinical Medicine aquest juliol, ha estat dirigit per Christopher Papandreou, investigador sènior de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili, i el catedràtic Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana. És director Clínic de Nutrició al Servei de Medicina Interna de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, investigador principal del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn), i tots dos membres de l’Institut de Recerca de Salut Pere Virgili ( IISPV). 

Referència bibliogràfica: Christopher Papandreou et al. “Long Daytime Napping Is Associated with Increased Adiposity and Type 2 Diabetes in an Elderly Population with Metabolic Syndrome” Journal of Clinical Medicine. 20198 (7), 1053 https://www.mdpi.com/2077-0383/8/7/1053/htm.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*