09/10/2019

La reclamació de més inversió pública i més autonomia universitària marca la inauguració del nou curs

El curs 2019-20 ha començat amb prop de 13.000 estudiants a les aules de la URV

Assistents a la inauguració del curs 2019-20.

La crida a l’acció per fer front a l’emergència climàtica, que ha fet la investigadora de la Universitat d’East Anglia, Clare Goodess, i la reclamació de més inversió pública i més autonomia universitària han protagonitzat l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2019-20 d’aquest migdia al campus Catalunya. Ha estat el tret de sortida d’un curs que compta amb 11.464 estudiants de grau, dels quals 3.136 són de nou accés (l’1,4% més que fa un any), i 1.523 estudiants de màster (el 3,5% més encara amb la matrícula oberta).

La rectora, Maria José Figueras, ha centrat bona part del seu discurs en descriure la situació que travessa la URV i les universitats públiques, “crítica i a punt del col·lapse” a causa d’una dècada de “fortes restriccions, en què el finançament del govern català va caure dels 921 milions d’euros del 2009 als 766 milions del 2017, i que des d’aleshores fins a dia d’avui ha estat prorrogat”. Això “afecta, ara ja sí, el funcionament ordinari i els resultats de la nostra activitat”, ha indicat.

No només la desinversió pública n’és una causa, segons coincideixen els rectors i rectores de les universitats públiques catalanes, sinó també “una manca d’autonomia universitària real per gestionar lliurement els nostres recursos”, ha afegit Figueras durant la seva intervenció. És per aquests motius que ha conclòs que cal, d’una banda, “una aposta clara de país cap al seu sistema universitari, perquè aquest esforç acabarà revertint en la riquesa de la societat i del mateix país”, i, de l’altra, el desbloqueig polític de l’Estat i l’entesa per impulsar les reformes necessàries en l’àmbit educatiu i universitari.

En aquest sentit, el Secretari General d’Universitats, Francesc Xavier Grau, i com a resposta a les reivindicacions, ha recordat durant l’acte que cal tenir en compte l’escenari global de Catalunya i ha convidat els rectors a treballar per canviar-lo. “Dediquem una riquesa menor de la que correspondria en tots els aspectes de l’estat del benestar perquè 25.000 milions d’euros de pressupost és poc”. Això és degut, d’una banda, ha descrit Grau, “pel dèficit fiscal (8.000 milions d’euros si es pren com a referència la xifra més baixa dels càlculs); el frau fiscal i l’economia submergida, que correspon al 20% del PIB i si emergís correspondrien a 8.000 milions”. I, de l’altra, perquè el total de despesa pública a Espanya és de 240.000 milions l’any, que, “si es repartissin entre Estat i autonomies com fa 10 anys, un 10% passarien a despesa de les autonomies; això significaria per a Catalunya 4.000 milions més”.

Grau ha descrit les prioritats d’actuació condicionades a l’aprovació de pressupostos: l’estabilitat econòmica, incloent la reactivació d’un pla d’inversions, que permeti l’autonomia financera a les institucions; nous recursos en la millora de l’equitat en l’accés; foment de la investigació bàsica en tots els departaments, i l’assegurament de la qualitat de la universitat, estenent l’acreditació institucional per comptes de l’acreditació de títols.

Clare Goodess, investigadora de la Universitat d’East Anglia, que ha impartit la lliçó inaugural del curs 2019-20.
Lliçó inaugural sobre l’emergència climàtica i de la biodiversitat

Clare Goodess és investigadora i directora sènior de la Unitat de Recerca Climàtica de la Universitat d’Ànglia de l’Est (UEA), Gran Bretanya, entitat responsable del registre global de temperatures, el primer en alertar de l’escalfament global, i també el primer en publicar el registre més llarg de temperatures de l’hemisferi Nord. Era l’article que demostrava els primers signes de l’escalfament global. Goodess també forma part de l’equip redactor dels informes d’avaluació del Panell Integovernamental del Canvi Climàtic, que, basada en anàlisi del registre de temperatures i l’evidència científica, conclou ja des de l’any 1995 i encara més clarament en l’informe de 2013 que la causa humana ha estat la predominant de l’escalfament terrestre del segle XX: “Tot i les veus minoritàries que diuen el contrari, la ciència ho té clar: les temperatures estan augmentant per culpa nostra”, ha afirmat Goodess tot mostrant les dades.

Per això, aquesta científica britànica va celebrar llargament l’acord de la Conferència pel Clima de París l’any 2015, en la qual els governs van acordar limitar l’increment de la temperatura global a 1,5º. Des d’aleshores, bona part de la recerca s’ha centrat en els mecanismes que tenim a l’abast per assolir els objectius de reducció de l’escalfament perquè “no tenim gaire marge”, adverteix Goodess: “Si el món segueix escalfant-se a aquesta velocitat les temperatures globals arribaran a l’1,5 graus l’any 2040”. Malgrat l’urgència “si tots empenyem cap a l’objectiu, ho podem fer”, ha conclòs.

A la URV, des del 2018, el 100% de l’electricitat que es consumeix ja és d’origen renovable. Això, sumat “a l’arribada del transport públic fins als campus, ens ha permès superar amb escreix aquest 2019 l’objectiu de reducció d’emissions establert per al 2020”, ha anunciat la rectora.

Reconeixement als millors esportistes del curs 2018-19

Durant l’acte s’han reconegut els millors esportistes de la URV del curs 2018-19: en la categoria femenina, ha estat Maria Pitarch Laguna, estudiant de Dret, de la modalitat esportiva de Tir amb Arc, i en la categoria masculina, Pau Romero Barceló, estudiant d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, de la modalitat esportiva de Bicicleta Tot Terreny  (BTT).

Carme Oriol, directora del Departament de Filologia Catalana, ha rebut la menció de professorat distingit.
Menció de professorat distingit

També s’han lliurat les mencions de professorat distingit, el guardó que reben els professors i professores que han fet una aportació destacada a la Universitat. El professorat guardonat ha estat: Eduard Llobet Valero, professor del departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica; Àngel Martínez Hernáez, professor del departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social; Maria del Carme Oriol Carazo, professora del departament de Filologia Catalana; Josep Pallarès Marzal, professor del departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica; Domènec Savi Puig Valls, professor del departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, i Francesc Vidal Marsal, professor del departament de Medicina i Cirurgia.

D’altra banda, per primera vegada, dinou professors també han obtingut el Diploma de reconeixement d’Excel·lència Docent al PDI, que s’atorga per haver aconseguit la màxima puntuació en els mèrits de docència.

L’acte d’inauguració del curs ha comptat amb l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, que ha afirmat que la Universitat és “la institució que de manera més clara ha tingut una mirada metropolitana perquè la complementarietat amb les poblacions veïnes és l’oportunitat per fer front a l’economia globalitzada”. Ha mostrat el seu compromís per treballar conjuntament Ajuntament i Universitat.

Els doctorands de la Universitat han estat presents a l’acte per fer palès el seu malestar per no disposar d’un quart any de contracte, previst en l’Estatut del Personal Investigador en Formació aprovat pel govern de l’Estat el passat 15 de març, així com l’aplicació de l’increment salarial. La rectora ha respost que si bé és conscient que només un de cada tres estudiants de doctorat finalitza la tesi en tres anys, cal que “el Govern doti de pressupost per convertir els contractes de tres anys en quatre”, ha respost Figueras.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*