La URV ha celebrat avui al campus Catalunya una jornada adreçada a la comunitat universitària i oberta al públic per donar a conèixer les desigualtats salarials entre homes i dones, les causes i les estratègies per abordar la situació. A Catalunya, la bretxa salarial és actualment del 24%, cinc punts percentuals més que fa cinc anys, segons ha apuntat la directora d’Empowerment Hub, Sara Berbel

Sara Berbel ha explicat els tres desencadenants de la desigualtat salarial entre homes i dones: el tipus d’ocupació, la presència desigual d’homes i dones en les diverses professions i les dificultats perquè una dona arribi a llocs de responsabilitat. Així, el 72% de contractes a temps parcial són ocupats per dones, en el 60,4% dels casos perquè no poden trobar treballs de jornada completa. Es tracta d’un problema estructural, segons Berbel, al qual cal sumar-hi el fet que les dones solen estar en més disposició de tenir cura de persones de l’entorn i dediquen, de mitjana, 13,39 hores més a la setmana a les tasques de la llar.

Les dones estan poc presents a les professions més remunerades, com ara el sector de l’enginyeria, la ciència i la tecnologia, amb un percentatge d’alumnes noies decreixent. És el que es coneix com a segregació horitzontal i que Berbel atribueix a “la falta de referents” d’àmbits de prestigi per a les estudiants. En canvi, són majoria en aquelles professions en les que cal tenir cura dels altres, com a conseqüència de la socialització diferencial: “des de la infància ja juguem amb joguines diferenciades”.

Per últim, la segregació vertical incideix en el salari mig anual que perceben homes i dones, ja que només el 16% de persones directives a Espanya són dones. Berbel, que va ser directora general d’Igualtat d’Oportunitats al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, ha explicat que quan una posició “requereix expertesa i es fa una selecció objectiva, les dones tenen més possibilitats, però si es fa una selecció per cooptació, no”.

Tot plegat deriva en la renúncia al lloc de treball o professió, a l’estancament en la carrera professional, la confusió i culpabilització i la pobresa femenina. De fet, el 64% de les persones que perceben la Renda Mínima d’Inserció són dones, i també l’atur de llarga durada és majoritàriament femení.

Mesures per a la igualtat en el treball

Segons Berbel, les mesures per abordar les diferències al món laboral entre homes i dones consisteixen a regular els tipus de contractes per atacar la discriminació indirecta, que hi hagi permís de paternitat obligatori, prendre mesures per a diversificació professional, establir sistemes de quotes i l’existència d’inspeccions per fer complir la Llei d’Igualtat.

En aquest sentit, la taula rodona posterior a la conferència ha servit posat de manifest la necessitat que hi hagi transparència a les empreses pel que fa a la informació salarial, ha apuntat Núria Pumar, professora de Dret del Treball de la UB. Per la seva banda, Vanessa López, membre de l’associació de dones emprenedores Be a reference, ha fet una crida a l’alumnat perquè sigui conscient de les conseqüències de la desigualtat salarial per al seu futur, ja que percebre un menor salari al llarg de la vida laboral afecta a les pensions. Actualment les dones pensionistes cobren un 31% menys que els homes.

La directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, Inma Pastor, ha remarcat la importància del coneixement que es genera a la universitat per donar eines per elaborar les polítiques públiques. Ha apel·lat els alumnes perquè es formin com a professionals amb perspectiva de gènere perquè “cada generació ha de fer la seva pròpia diagnosi i ha d’escollir quines batalles ha de lliurar”.

El dia de la igualtat salarial entre homes i dones se celebra el 22 de febrer perquè cal que una dona treballi 53 dies més que un home en un any natural per percebre el mateix salari de mitjana. Per tant, suposaria treballar fins al 22 de febrer de l’any següent.