11/12/2017

La visió de la regió del coneixement. L’opinió de Josep Poblet, Josep Fèlix Ballesteros i Carles Pellicer

La generació de coneixement i opinió en aquest àmbit s’ha manifestat a partir d’entrevistes als diferents representants polítics de la regió

La Catalunya Sud té totes les característiques per desenvolupar-se com a regió del coneixement. Això implica la voluntat d’aplicar la política regional europea de cohesió, i dissenyar un sistema de governança que faciliti la presa de decisions estratègiques a escala regional. A més, la regió del coneixement es configura com una oportunitat de generar riquesa i, per tant, de millorar la qualitat de vida de les persones que hi habiten. En aquest sentit, l’alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, sosté que “el benestar i l’augment de les oportunitats vitals de les persones passa per un desenvolupament territorial”.

Però, quins avantatges té que la Catalunya Sud esdevingui regió del coneixement? Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona, explica que “esdevenir regió del coneixement significa que la societat té una dinàmica, una activitat social i econòmica basada en el coneixement i, per tant, més rica i competitiva”. Per la seva part, Ballesteros destaca la importància d’un model socioeconòmic dirigit cap a la innovació, mentre que Carles Pellicer, alcalde de Reus, sosté que la Catalunya Sud “fora de l’àrea metropolitana és el motor econòmic més important del país (…) i, per tant, s’ha de prendre control de la política d’innovació si es volen aprofitar bé els reptes del país”. En aquest sentit, Pellicer sustenta la importància de l’impacte econòmic que suposaria esdevenir regió del coneixement, això és, “més empreses tecnològiques, més talent local, més atracció de talent internacional, més R+D i més llocs de treball de qualitat”.

Aquests representants públics de la regió han coincidit a assenyalar algunes de les singularitats de la regió. Entre aquestes destaca “la seva posició estratègica que la fa gaudir d’infraestructures com el Port de Tarragona, l’Aeroport de Reus i esdevenir un dels punts principals del futur Corredor del Mediterrani”; a les infraestructures s’hi afegeix una economia diversificada però amb sectors ben diferenciats, com “la química, l’energia, l’agroalimentària, el turisme i el patrimoni històric i natural”. Sectors que es veuen reforçats pels clústers i les seves infraestructures de suport al coneixement (parcs tecnològics, centres tecnològics, centres d’innovació…) i pel paper que desenvolupa en matèria de recerca la Universitat Rovira i Virgili.

Els sectors econòmic i social

Una de les inquietuds importants és la participació del teixit empresarial i industrial cap a l’economia del coneixement, que faria emergir àmbits d’especialització i impulsaria les inversions d’R+D+I i de la internacionalització. En el fons, Poblet indica que “el fet d’esdevenir regió del coneixement suposaria un valor afegit per al teixit empresarial pel que fa a l’obertura dels mercats”. De fet, indica que les empreses són les que “creen riquesa, i si la seva activitat està més basada en el coneixement, generen encara més riquesa”. A més, “les inversions possibilitarien un increment de la competitivitat de les empreses i els centres tecnològics”. D’altra banda, Ballesteros defensa que esdevenir regió del coneixement és un repte també econòmic per “posicionar-se competitivament en una economia globalitzada i construir una regió del coneixement”. Per la seva part, Pellicer sosté que la regió del coneixement podria incorporar realitats socioeconòmiques diverses “i guanyar volum i generar economies d’escala”.

El sistema de governança i el sistema de la quàdruple hèlix

La necessitat d’articular un sistema de governança que faciliti la coordinació entre actors i, per tant, la presa de decisions estratègiques esdevé un dels reptes principals de la regió del coneixement. D’aquesta manera, Ballesteros comenta que la manca d’un sistema de governança “ha estat un dels nostres punts febles enfront d’altres regions econòmiques”, i afegeix que en cap cas “es tracta de crear noves institucions, sinó de generar espais de diàleg i consens que permetin el desenvolupament territorial en el conjunt de totes les potencialitats, que en són moltes”. Per contra, Pellicer argumenta la necessitat d’un ens dedicat a aquest projecte i reflexiona que “el que té més sentit és que aquest procés el lideri la Diputació pel seu abast regional, amb l’acompanyament dels municipis grans i de la Universitat”. La visió de Poblet entorn la dinàmica de la governança es basa en la necessitat de dissenyar, acordar i executar el model sobre el qual s’ha d’assentar el futur de la regió, per després poder considerar quin és el paper que haurà de tenir la Diputació.

El model de la quàdruple hèlix[1] esdevé una constant en el procés de configuració per garantir l’èxit de la regió del coneixement. Per tant, un sistema que inclogui l’Administració pública, el sector privat, l’àmbit acadèmic i la societat civil permetrà “millorar la qualitat regional de tots els sectors implicats: econòmic i social”, assenyala Poblet. En el mateix sentit, Ballesteros destaca que “la participació directa de la ciutadania és una de les claus del procés de transformació que estem vivint. (…) La participació, la transparència i les formes de gestió col·laborativa tenen un paper clau en la definició de les estratègies per esdevenir una veritable regió del coneixement”. En una línia similar, Poblet destaca la voluntat “d’establir punts de contacte amb i entre diversos actors” i puntualitza la necessitat de “dotar-se de plataformes de participació que permetin l’elaboració de visions compartides”. Per això, Pellicer assenyala que “cal que en fem difusió i el donem a conèixer, al públic en general i als sectors econòmics en particular”. De fet, el batlle del consistori reusenc ressalta que els agents polítics i les institucions públiques han de liderar aquest procés, “ser-hi al capdavant i empènyer-lo”.

Cap a la regió del coneixement: evolució de futur

Per acabar, els tres càrrecs van donar la seva opinió de l’evolució cap a la regió del coneixement. Així, tots tres comentaven els reptes assolits al llarg d’aquests anys i la implicació de la Universitat Rovira i Virgili, que com a institució d’educació superior en el seu Estatut, i més concretament en la tercera missió,[2] ha desenvolupat una dinàmica de cohesió i sostenibilitat al llarg del territori en el qual té presència, millorant i generant riquesa al seu entorn. Concretament, Poblet veu en la regió del coneixement “la identificació de l’oportunitat d’especialització intel·ligent del territori que facilitarà el posicionament de la Catalunya Sud i l’assoliment dels objectius establerts, que esdevindran claus en un futur proper”. I afegeix: “Alguns d’aquests objectius són crear nous llocs de treball vinculats al coneixement, la confecció d’una indústria nova basada en la innovació, el reforç de la competitivitat dels sectors productius i la millora de la cohesió social”. A més, tots tres coincideixen en la voluntat de treballar en aquesta direcció per aconseguir el desenvolupament d’una regió del coneixement a la Catalunya Sud.

Per tant, els tres líders coincideixen que el camí cap a l’especialització intel·ligent suposa l’oportunitat de dotar-se d’eines de decisió conjunta que facilitin l’aplicació de polítiques europees i impulsin el nostre desenvolupament com a regió.

_______________________________________

[1] El model de la triple hèlix es basa en les relacions entre universitat, govern i indústria per l’aplicació d’iniciatives locals. Però a aquest model se li va afegir un nou actor: la societat civil (Yawson, 2009). Així, diversos autors defensen que les relacions entre aquests actors fomenten el desenvolupament, la generació i la difusió de coneixement. En aquest sentit, el model de la quàdruple hèlix s’ha orientat majoritàriament a estratègies d’especialització intel·ligent.

[2] La Universitat Rovira i Virgili s’ha caracteritzat pel seu compromís amb el territori i la societat a través del Pla Estratègic de la Tercera Missió, el qual impulsa el desenvolupament regional de les comarques meridionals de Catalunya mitjançant la transmissió de coneixement.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*