03/05/2018

La xarxa de ciutats de les Terres de l’Ebre com a oportunitat de futur

Un estudi de la Càtedra d’Economia Local i Regional apunta que cal superar els localismes i la mentalitat de perifèria

L'estudi remarca que la creació d'una xarxa entre els municipis ebrencs vertebraria el territori i beneficiaria les connexions amb altres nodes

Sense l’existència d’una gran ciutat o centre regional capaç d’assumir un lideratge clar, les Terres de l’Ebre es perfilen com una suma de ciutats mitjanes i petites que, només si estan connectades i treballen de forma conjunta, podran suplir el que es podria considerar una mancança però que també pot ser una oportunitat de futur. El concepte de xarxa de ciutats guanya força i a les Terres de l’Ebre pot ajudar a vertebrar el territori de portes endins i a l’hora connectar-lo amb altres nodes del país i posicionar-lo en els corredors de desenvolupament. Partint d’aquesta premissa, la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV (CELiR), juntament amb la Fundació URV, ha elaborat un informe que amb el títol La Xarxa de Ciutats a les Terres de l’Ebre. De realitat incipient a motor de desenvolupament?  fa una diagnosi de la situació actual i apunta algunes accions a seguir. Un informe que han presentat aquest matí el seu autor, Josep Maria Piñol de la Fundació URV i el director de la CELiR, Juan Antonio Duro, al campus Terres de l’Ebre.

Josep Maria Piñol i Juan Antonio Duro, durant la presentació de l’informe “La Xarxa de Ciutats de les Terres de l’Ebre”.

Enmig del corredor del Mediterrani corresponent a la megarregió Lió-Barcelona-Alacant, les Terres de l’Ebre tenen una posició estratègica de la qual no s’han sabut beneficiar. Amb una massa demogràfica escassa, de poc més de 180.000 habitants, el 65% dels habitants de les Terres de l’Ebre viuen en 9 municipis del Baix Ebre i Montsià, repartits en dues corones, la integrada per Tortosa, Amposta, Roquetes i l’Aldea, de 66.300 habitants; i una segona corona formada per Sant Carles de la Ràpita, Deltebre, Sant Jaume, Camarles, Santa Bàrbara i Masdenverge, que sumen poc més de 38.000 habitants. Un nucli central que tendeix a guanyar pes demogràfic, mentre que a la Ribera d’Ebre i la Terra Alta juguen un paper clau les capitals de comarca. “Es reforça una jerarquia nodal amb centre regional, centres comarcals i centres subcomarcals”, descriu l’autor de l’informe, el geògraf Josep Maria Piñol, tot assenyalant que una xarxa de ciutats a les Terres de l’Ebre a més de suplir la manca d’una gran ciutat i d’una estructura regional també afavoriria l’economia, la qualitat de vida i la vertebració social; ajudaria a distribuir la riquesa al territori i les Terres de l’Ebre podrien tenir una contribució més notòria dins el corredor Mediterrani i Catalunya. “Si s’implementa de manera correcta el conjunt pot ser superior a la suma de les parts”, argumenta Piñol.

Però per aconseguir-ho cal superar l’actual marc mental i la mentalitat de perifèria, així com els localismes i els mimetismes entre ciutats. Cada nucli ha d’exercir el seu rol. “L’Aldea per exemple podria ser amb el ferrocarril un important centre logístic, o Gandesa centre agroalimentari”, apunta l’autor, tot assenyalant que avançar en la creació d’aquesta xarxa dependrà de la voluntat dels municipis i del suport de les administracions superiors, així com també d’una estratègia compartida com a territori.

L’informe també assenyala quines són ara pera ara les fortaleses de les Terres de l’Ebre, començant per la posició estratègica, un altre avantatge és tenir una base de poblacions que poden fer xarxa i vertebrar, eines de planejament urbanístic i territorial disponibles, qualitat ambiental, una creixent implicació social i vincles amb altres nodes com el del Camp de Tarragona i el del Baix Maestrat. Aquest segon node és especialment interessant per obrir una cooperació mútua per les similituds demogràfiques i la relació històrica amb les Terres de l’Ebre. A més, el territori reuneix unes condicions òptimes que poden fer d’ammenities per a captar talent. “Factors com el paisatge, espais naturals, aliments, cultura, oci… Tot allò que dóna valor afegit a una localització des del punt de vista de projecte de vida. En societats avançades el factor feina és bàsic per assentar o fixar població, però no l’únic”, afegeix Piñol.

La governança

Per tirar endavant aquesta xarxa de ciutats no és necessari fer canvis en l’organització territorial ni crear organismes nous. Hi ha opcions com posar en marxa una mancomunitat que integrés els quatre consells comarcals i/o una xarxa de municipis grans que hauria de servir per optimitzar recursos, prioritzar els punts estratègics de localització econòmica i establir una política integral de promoció. En aquest sentit és fonamental treballar en escenaris superiors als cicles electorals.

Com accions concretes, el document proposa una priorització consensuada de la mobilitat, l’A-7 i la gestió dels peatges, consolidar com a nodes les línies ferroviàries de l’Aldea i Móra la Nova, així com una estructura regional de mobilitat pública, pel que fa a les infraestructures. I respecte el model econòmic diu que cal readaptar els ens de promoció econòmica existents (Idece, àrees de dinamització dels consells comarcals,…), fer un pla d’aterratge d’empreses i talent, desenvolupar projectes estratègics supralocals concertats i redissenyar les polítiques de desenvolupament rural davant el nou escenari local, entre altres.

Més informació:

La Xarxa de Ciutats a les Terres de l’Ebre. De realitat incipient a motor de desenvolupament?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*