20/05/2015

L’anàlisi dels metalls a l’Ebre en el procés de descontaminació del pantà de Flix determina que no hi ha risc per a la població

La descontaminació del pantà de Flix ha provocat un increment de la concentració en l’aigua d’alguns metalls, sense risc per la població ni pels regadius. Un grup d’investigadors del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental, Tecnatox, han dut a terme aquest treball que han publicat a la revista científica "Biological Trace Element Research". Han analitzat l’aigua destinada al consum, dels rius, i també han analitzat les concentracions de metalls al sòl

Imatge del pantà de Flix

Investigar l’impacte ambiental i els riscos per la salut dels humans associats a l’exposició de metalls abans i després d’iniciar el procés de descontaminació de la presa de Flix. Aquest ha estat l’objectiu del treball “Environmental concentrations of Metals in the Catalan Stretch of the Ebro River: Assessment of Tenporal Trends” que un grup d’investigadors del Laboratori de Toxicologia i Salut Ambiental, Tecnatox, ha publicat a la revista científica Biological Trace Element Research.  La presa de mostres per les anàlisis es va fer des de Mequinensa fins al Delta i els municipis on es van agafar mostres de l’aigua de les aixetes han estat Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Garcia, Móra d’Ebre, Benifallet, Xerta, Tortosa, Amposta i Deltebre

Han avaluat els riscos per a la població a través de la ingesta, del contacte dèrmic i per inhalació. Respecte als estudis que havien dut a terme abans d’iniciar el procés de descontaminació del pantà de Flix, han trobat un increment de la concentració dels metalls a les aigües de consum i a les dels rius, i amb una major concentració hi han trobat el crom, un fet que els investigadors atribueixen al moviment de fangs del procés de descontaminació. Quan s’ha realitzat l’avaluació de risc, s’ha vist que, tot i aquest increment observat a l’aigua, els nivells d’exposició no arriben a suposar un risc per la salut.

En les anàlisis no hi han trobat mercuri, ni abans ni després del moviment de fangs . Es van veure importants diferències en els nivells de manganès amb una concentració més alta en l’aigua dels rius que els de l’aigua potable, un fet normal ja que l’agua de beguda ha passat per un procés de potabilització. Si bé les concentracions de tots els metalls analitzats en el sòl van mostrar una tendència a la disminució, les reduccions només van ser significatives en el cas del níquel.

Amb els resultats del treball els investigadors apunten que no apareix cap indicador que suposi un risc per la salut, ja que els índex de concentració de metalls estan per sota dels màxims recomanats per la legislació espanyola i per això conclouen que no hi ha cap perill per a la població, ni a través de l’aigua d’ingesta ni a través dels regadius.  El quocient de perill de tots els elements estava per sota del que es considera el llindar de seguretat . Per als riscos cancerígens, van trobar valors inferiors a 10 (-5), que ha estat definida com l’excés màxim recomanat de risc de càncer d’acord amb la legislació espanyola . L’única excepció va ser l’exposició a l’arsènic mitjançant el sòl i l’aigua potable. En tots els treballs que ha fet aquest grup en aquesta zona s’ha observat que els nivells d’arsènic són elevats i ho atribueixen més a una contaminació natural que a una d’antropogènica, per tant no ho atribueixen als fangs del pantà Flix.  Els resultats actuals indiquen la necessitat de realitzar una avaluació continuada dels nivells de metalls no només en les aigües del riu, sinó també en l’aigua potable per tal de assegurar la innocuïtat del procés de descontaminació per a la salut de la població que viu riu avall la presa de Flix.

En el treball que es va dur a terme durant el 2014 es van analitzar les concentracions de metalls  d’arsènic, cadmi, coure, crom manganès, níquel, mercuri i plom en mostres d’aigua potable, aigua de riu i en els sòls recollits en el tram català del riu Ebre. Els resultats de les anàlisis fets una vegada iniciat el procés de descontaminació de la presa de Flix s’han comparat amb els estudis anteriors realitzats a la mateixa zona.

Referència bibliogràfica:  Biol Trace Elem Res. 2015 Feb;163(1-2):48-57. doi: 10.1007/s12011-014-0140-3. Epub 2014 Oct 7. “Environmental concentrations of metals in the catalan stretch of the ebro river, Spain: assessment of temporal trends” Vilavert L , Sisteré C, Schuhmacher M, Nadal M, Domingo JL.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*