09/03/2016

L’estructura de les lipoproteïnes en persones amb diabetis tipus 2 les predisposa a tenir més risc cardiovascular

Un estudi liderat per investigadors de la URV, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i CIBERDEM ha analitzat com és l’estructura de la fracció de les lipoproteïnes HDL (colesterol “bo”) en pacients diabètics per explicar-ne el mal funcionament. Els resultats de la recerca els recull Scientific Reports, una publicació de la revista científica Nature

D'esquerra a dreta, Roger Mallol, Núria Amigó, Xavier Correig i Lluís Masana.
D'esquerra a dreta, Roger Mallol, Núria Amigó, Xavier Correig i Lluís Masana.

La diabetis tipus 2 representa almenys el 90% dels casos de diabetis i augmenta cada any a causa de factors genètics i els canvis en l’estil de vida. Una de les principals característiques de les persones que pateixen aquesta malaltia —a banda de l’obesitat, la resistència a la insulina i la síndrome metabòlica— és la dislipèmia aterògena, és a dir: una disminució de la mida de les lipoproteïnes LDL, una reducció del colesterol HDL (l’anomenat el colesterol “bo”) i un nivell elevat de triglicèrids.

Fins ara, molts estudis han demostrat que concentracions elevades de colesterol HDL a la sang és un factor de prevenció de risc cardiovascular.  Paradoxalment, si aquestes concentracions altes són produïdes per fàrmacs, l’efecte beneficiós desapareix. Això fa que calgui anar més enllà a l’hora de buscar factors de prevenció cardiovascular. Una d’aquestes vies és descriure i analitzar les característiques de les lipoproteïnes utilitzant una sèrie de paràmetres addicionals, com ara la mida, el nombre de partícules o l’estructura.

En aquest sentit, la investigació liderada per Xavier Correig i Lluís Masana (Universitat Rovira i Virgili, IISPV i CIBERDEM) i en què ha participat Núria Amigó i Roger Mallol —juntament amb investigadors d’INCLIVA i la UAB— ha calculat com és l’estructura de la fracció de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) en persones diabètiques amb dislipèmia aterògena, que tenen unes partícules HDL més petites del que és normal. La missió d’aquestes lipoproteïnes és transportar els lípids a través de la sang. Alguns d’aquests lípids —els més hidrofòbics— s’han de mantenir al nucli de la lipoproteïna, però, com que són més petites, no hi caben i emergeixen cap a la superfície. Això fa que aquestes partícules perdin funcionalitat, de manera que predisposen  la persona diabètica a tenir més risc cardiovascular.

Per fer l’estudi, que recull la publicació digital Scientific Reports de la revista Nature, es van reclutar, d’una banda, 29 pacients amb diabetis tipus 2 amb dislipèmia aterògena, els quals es va sotmetre a dos tractaments farmacològics per disminuir els triglicèrids i augmentar el colesterol HDL. De l’altra, es va estudiar un grup de 26 persones sanes utilitzades com a grup control.

L’anàlisi de les lipoproteïnes es va fer mitjançant la combinació de la ressonància magnètica nuclear amb tècniques de caracterització òptica UV-Vis i de microscòpia de força atòmica (AFM). La recerca també ha demostrat que dos dels tractaments farmacològics clàssicament utilitzats en aquestes circumstàncies no milloren significativament l’estructura poc funcional de les lipoproteïnes HDL de les persones diabètiques.

Tècniques més precises per obtenir dades més acurades

Tots aquests resultats “permetran desenvolupar, en un futur, tècniques analítiques específiques per a aquests lípids que surten fora de les lipoproteïnes, i utilitzar aquestes dades com a marcador de la seva funcionalitat”, explica Xavier Correig. Això permetrà tenir dades més acurades per prevenir el risc cardiovascular.

Aquest mateix grup de recerca ha posat a punt recentment una tècnica basada en ressonància magnètica nuclear per mesurar el nombre i la mida de les lipoproteïnes a la sang, ja que s’ha comprovat que aquests paràmetres són uns marcadors més efectius per predir el risc cardiovascular que les mesures de colesterol i triglicèrids que s’utilitzen en  l’actualitat.

Referència bibliogràfica: Amigó, N. et al. Lipoprotein hydrophobic core lipids are partially extruded to surface in smaller HDL: “Herniated” HDL, a common feature in diabetes. Sci. Rep. 6, 19249; doi: 10.1038/srep19249 (2016). Http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26778677.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*