22/06/2017

Lliurats els Premis M. Helena Maseras a la recerca de gènere

Meritxell Ferrer i Mireia Ros, Sandra Fernández i Paula Gomis van ser les guanyadores del premi, i finalistes Mª José Miranda i Patricia Álvarez

A la foto, tres de les quatre premiades: d'esquerra a dreta Meritxell Ferré, Mireia Ros i Paula Gomis.

La URV i l’Observatori de la Igualtat van lliurar el Premi Maria Helena Maseras en la tercera edició, que distingeix bianualment la recerca de gènere feta en els tres nivells formatius de la universitat: els treballs de fi de grau i de fi de màster i les tesis doctorals. Les investigacions guardonades tracten sobre la incorporació del llenguatge no sexista en l’àmbit laboral, la història oblidada de les dones i la integració de la perspectiva de gènere en la clínica intersexual. En aquesta convocatòria es van presentar un total de setze treballs, dels quals cinc corresponen a Treballs de fi de grau, sis a la modalitat de fi de màster i cinc a tesis doctorals.

L’acte de lliurament va tenir lloc el dimecres 21 de juny a la tarda, sala de graus del campus Catalunya. Els guardona els van atorgar el rector de la URV, Josep Antón Ferré, la regidora de Benestar Social i Polítiques d’Igualtat de Vila-seca, Lucía Teruel, i la directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, Inma Pastor. La secretària del jurat, la professora Montserrat Soronellas, va fer una introducció als estudis de gènere.

D’esquerra a dreta Lucía Teruel, Josep Anton Ferré i Inma Pastor, a la mesa de l’acte.
Guanyadores i finalistes

En la modalitat de tesi doctoral, el Jurat va acordar atorgar el premi ex aequo als treballs Pensament i acció del moviment feminista a Catalunya durant la transició democràtica (1975-1985) de Meritxell Ferré; i Presoneres del moviment republicà irlandès. Her Majesty’s Armagh Prison 1971-1982  de Mireia Ros. Ambdues tesis fan aportacions molt significatives a la recerca sobre la història de les dones. La primera perquè rescata, amb minuciositat i rigor, la història recent, per això més invisible, del moviment feminista i les seves aportacions a la lluita pels drets de les dones durant la Transició a Catalunya. La segona trasllada al lector a Irlanda del Nord i treu a la llum la història més invisible encara de les presoneres republicanes i la seva lluita en dos escenaris: el polític i el de gènere.

Sandra Fernández va rebre el premi en la categoria de millor treball de recerca de màster per: Del DSD al “Huevo Kinder”. Clínica del género y gestión médica del riesgo, que analitza com es desenvolupen els processos de presa de decisions en la clínica intersexual, on la dicotomia home-dona proporciona l’única direcció possible per a la construcció de la subjectivitat i el cos. Entre les conclusions, l’autora destaca que la determinació del sexe i l’adequació anatòmica són enfocats pel personal sanitari com una urgència mèdica. És per això que entre els ítems que regeixen els criteris d’assignació de sexe s’hi troben les possibilitats quirúrgiques i la, cada vegada més coneguda, “impregnació hormonal”. Mª José Miranda és l’autora del treball que va quedar finalista, Perspectivas sobre el aborto voluntario: discursos profesionales y legos.

El Premi al millor treball de recerca de grau va ser per al treball El llenguatge no sexista en els plans d’igualtat, de Paula Gomis, ex alumna de Relacions Laborals a la URV. L’estudi inclou una anàlisi comparada de les clàusules sobre la utilització del llenguatge no sexista en l’àmbit laboral contingudes en els plans d’igualtat de fins a quinze empreses del sector públic i privat d’àmbit nacional. Si bé totes incorporen remissions al llenguatge no sexista, la majoria inclouen mesures massa genèriques i poc estructurades o de transformació real. Malgrat tot, l’empresa pública és la que més treballa aquest àmbit. Un fet que, assegura l’autora, “no sorprèn gaire” ja que és l’Administració Pública qui des de fa més de 20 anys posa de relleu la necessitat d’adaptar el llenguatge al principi d’igualtat entre dones i homes així com la urgència d’acabar amb els usos sexistes o androcèntrics que encara perviuen. La consideració de treball finalista va ser per Anàlisi dels personatges femenins de l’obra de Carme Montoriol, de Patricia Álvarez.

El Premi Maria Helena Maseras al millor treball de recerca de grau i treball de recerca de màster estan dotats amb 500 euros cadascun, i el Premi a la millor tesi doctoral està dotat amb 1.000 euros, que s’han repartit entre els dos treballs premiats. Hi contribueixen la URV, l’Observatori de la Igualtat, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Vila-seca, municipi on va néixer Maria Helena Maseras, la primera dona matriculada als estudis universitaris en el curs 1872-73, en concret a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*