04/06/2019

Més de la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba de la rentadora

Investigadors del grup de recerca Tecnatox de la URV analitzen la contaminació per plàstics de mida microscòpica a l’aigua de mar, als sediments marins i a la sorra de les platges del litoral tarragoní

L’aigua marina, així com la sorra de les platges i els sediments del litoral de Tarragona contenen quantitats de plàstics similars a les d’una gran ciutat com Barcelona, dels quals més de la meitat són fibres de roba procedents de la rentadora. Aquest és un dels principals resultats d’un estudi fet per investigadors del grup de recerca Tecnatox de la Universitat Rovira i Virgili que es va presentar la setmana passada a un congrés a Hèlsinki. No es tracta únicament dels residus plàstics que es poden veure surant a l’aigua o arrossegats per les onades de mar. El que més preocupa als investigadors és la presència de plàstics de mida microscòpica, que no es poden veure a simple vista però que poden afectar la salut humana. Estudiar aquestes partícules i els seus efectes és l’objectiu principal dels investigadors i investigadores dels Departaments d’Enginyeria Química i de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV, al llarg de diferents estudis pioners iniciats el 2018, van analitzar mostres d’aigua de mar, de sediments marins i de sorra de les platges del litoral de Tarragona per observar la presència de plàstics i la seva possible procedència.

Aquests plàstics arriben al medi marí a través de torrents i rieres, arrossegats per rius cabalosos com l’Ebre o a través del clavegueram i dels emissaris marins. També procedeixen de vessaments de polímers de plàstic d’origen industrial, i de vessaments directes per a la mar per part d’embarcacions. Però estudis recents també han descobert altres possibles fonts de contaminació, com el cas de les fibres sintètiques que es desprenen de les peces de roba quan rentem la roba. A partir de les mostres obtingudes al litoral tarragoní, els investigadors han observat que fins al 57% del total dels plàstics analitzats procedents de l’aigua marina corresponen a aquest tipus de fibres microscòpiques de la roba, que acaben sent arrossegades fins a les estacions depuradores, on només una part és eliminada de l’aigua que finalment s’aboca al mar.

Quan es van analitzar els sediments i la sorra de les platges, els resultats de les analítiques van posar de manifest l’existència de plàstics de mida microscòpica de tres grups principals: polipropilè (un 42%), poliestirè (un 37%) i polietilè (un 16%). Tots ells corresponen a residus plàstics dels objectes de la vida quotidiana com bosses, embalatges, contenidors i envasos de tot tipus. Els plàstics que arriben a les platges no es degraden i únicament es trenquen en fragments cada vegada més petits degut a la força de les onades. Per això es parla de microplàstics quan la mida és de pocs mil·límetres (fins a 5) i de nanoplàstics quan les seves dimensions són inferiors a un mil·límetre.

La presència d’aquests residus al medi marí no només comporta un problema de contaminació, sinó que també és un risc per a la salut. Els plàstics microscòpics poden ser consumits pels humans a través dels aliments, que no han de ser necessàriament d’origen marí. Tant els invertebrats marins filtradors, majoritàriament mol·luscs i crustacis, com peixos que viuen sobre el fons del mar, ingereixen els plàstics microscòpics que es troben a l’aigua i als sediments. Depenent de la mida, els microplàstics poden bloquejar el tracte digestiu d’invertebrats i peixos, provocant la seva mort, i poden també trobar-se al seu sistema digestiu en el moment de la captura.

A més, els plàstics marins capten metalls pesants i molècules orgàniques potencialment tòxiques que també poden trobar-se al sistema digestiu d’aquells organismes i que, per tant, poden passar a les persones quan se n’alimenten. El següent pas es estudiar si els plàstics de mida més petita, els nanoplàstics, poden travessar les membranes de les cèl·lules del fetge, del ronyó o del sistema nerviós. En aquest sentit, els investigadors de TecnATox estan desenvolupant nous mètodes de detecció d’aquests nanoplàstics en mostres biològiques, que permetrà avaluar els efectes nocius d’aquests residus per a al salut humana.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*