09/12/2019

Els migrants sense referent familiar i els professionals que els atenen expliquen la seva experiència en una jornada a la URV

La falta d'expectatives, la pobresa del lloc d'origen i les raons laborals mouen a infants i adolescents a marxar sols del seu país

Baba i Bouissa, a l'extrem esquerre i a la dreta, migrants sense referent familiar, acompanyats de professionals que atenen adolescents i joves en acollida i de les responsables del Servei d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de Tarragona.

Baba va arribar a Catalunya el 2017, dos anys després d’haver sortit del seu país i d’haver estat rescatat en alta mar per un vaixell de l’ONG Open Arms. Després de passar per diferents centres d’acollida de Tarragona mentre va ser menor, ara viu en un pis tutelat de Reus, s’ha integrat a la colla castellera dels Ganxets i ha estudiat fusteria. Aquest migdia ha compartit les seves vivències amb els estudiants de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia, en la jornada “Fem de l’excepció la norma”, en què dos migrats sense referent familiar, ell mateix i la Bouissa, i diversos professionals que en fan l’acollida i seguiment han parlat de la pròpia experiència als futurs professionals.

Bouissa té 18 anys, va néixer al Marroc i forma part del reduït 3% de noies menors no acompanyades que arriben a Catalunya. En morir el seu pare, es van desencadenar una sèrie de problemes que van dur-la a marxar i va arribar a territori espanyol com a única noia en una pastera amb 40 homes. Ha explicat que ser al centre d’acollida li va resultar dur, fins que ha arribat al pis tutelat, on viu amb cinc noies més i on va trobant el seu lloc. El que ha viscut fa plantejar-li la possibilitat d’arribar a ser educadora, atendre persones que han passat per la mateixa experiència i aportar els seus coneixements als altres educadors.

La jornada d’avui, impulsada per la pròpia Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, és una acció per donar veu a aquells que viuen en primera persona aquest fenomen migratori i contrarrestar la imatge negativa que s’ha anat construint amb l’altaveu d’alguns partits polítics i mitjans de comunicació. Així ho han fet palès les professionals que han participat a la jornada i que han posat l’accent en el fet que, en el debat sobre els menors estrangers no acompanyats, “ha de prevaldre la condició d’infants i joves d’acollida per sobre de la de migrants”, ha matisat Isabel Carrasco, cap del Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència de Tarragona.

Per emmarcar el fenomen hi han posat xifres: si bé els primers menors estrangers no acompanyats van arribar a Barcelona l’any 1996 i van fer-ho de manera escalonada els anys successius, va ser a partir de 2017 i especialment el 2018 quan l’increment va ser exponencial, amb més de 3.000 arribades aquest darrer any, que ja s’han vist superades el 2019 (la previsió és de 5.500 noves arribades en acabar enguany). La majoria (77,2%) provenen del Marroc.

Els motius són clars: la falta d’expectatives (59,9% dels casos), la situació de pobresa al lloc d’origen (54,7%) i raons laborals (51%). Precisament la inserció laboral és la major expectativa dels nois que decideixen migrar (89,5%) , el 52% volen formar-se i el 42,9% regularitzar la seva situació.

Per treballar, però, és necessari que es donin una sèrie de condicions i no només assolir la majoria d’edat. Així ho ha expressat i reivindicat el Baba: “Que no ens ho posin difícil, que ens facilitin el NIE per treballar perquè pots estar dos anys esperant-lo”, una opinió que referma Isabel Carrasco, que explica que “si es poguessin documentar de manera més ràpida, els joves que volen continuar formant-se es podrien quedar als centres quan arriben als 18 anys, i els que no volen es podrien vincular en algun servei perquè ara queden en una situació de vulnerabilitat”.

L’experiència compartida d’adolescents i professionals fa que cooperin per a l’acollida de nois i noies que continuen arribant. Així, “en els darrers serveis oberts, els propis nois que fa un temps que són aquí, acompanyen els professionals a fer l’acollida i fan de mentors dels nois nous”, relata Jordina Mora, del servei a la infància d’Intress, una entitat sense ànim de lucre que gestiona centres d’acollida. I aquest és uns dels majors reptes ara, apunta: la mentoria dels infants i adolescents migrants sense referent familiar.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*