28/08/2018

Mor l’historiador Josep Fontana, doctor honoris causa per la URV

Nascut a Barcelona l’any 1931 ha estat un científic humanista que ha fet de la seva professió una contribució a la visió crítica del món

Josep Fontana en el discurs d'investidura com a doctor honoris causa que va fer el 2010 al Paranimf de la URV.

Josep Fontana i Lázaro, catedràtic emèrit d’Història Econòmica de la UPF, va ser investit el 10 de juny de 2010 doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili. Aquest dimarts, 28 d’agost, ha traspassat qui estava considerat el millor representant viu de la historiografia catalana.

Nascut a Barcelona al 1931, era catedràtic emèrit d’Història Econòmica a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des de l’any 2001. Científic humanista i un mestre generós amb els seus deixebles, ha fet de la seva professió una contribució a la visió crítica del món. Durant el seu nomenament com a doctor Honoris Causa, la qui en va ser la seva padrina, la historiadora de la Universitat Montserrat Duch, el va qualificar” d’intel·lectual brillant i sòlid referent ètic”. Fontana definia l’historiador com un paradigma d’universitari pels seus coneixements, el seu esperit crític i la seva contribució al canvi de la societat. Duch assegura que ha estat un mestre generós amb els seus deixebles que ha fet de la seva professió “una contribució a la visió crítica del món”.

És autor d’una llista llarga d’obres, algunes de les quals  s’han traduït a diferents idiomes. Una part de la seva bibliografia tracta del pas de l’antic règim al capitalisme,  d’altres són obres de síntesi, com la història del món després de la Segona Guerra Mundial  que va codirigir amb Ramon Villares i una part constitueixen aportacions múltiples, com la Història dels homes.

El seu pare era llibreter i als set anys li va regalar anys els primers llibres. Li agradava explicar que va elegir l’ofici d’historiador per la influència de tres mestres: Ferran Soldevila, Jaume Vicens Vives i  Pierre Vilar, més tard, persones que li feren comprendre que treballar en un cert sentit amb la història era també treballar pel país, per un país marcat pel franquisme. Apartat aviat de l’ensenyament,  per motius polítics, va llegar la seva tesi doctoral en 1970 i va guanyar quatre anys desprès una càtedra d’Història Econòmica a la Universitat de València.

Va ser també fundador i director durant deu anys de l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra fins que el 2001 es va jubilar. Ha ensenyat història a la UB, a la UPF,  a la UAB i a la Universitat de València. Ha rebut diverses distincions, entre les quals la Medalla d’Or al Mèrit Cultural que va rebre el 2002 de l’Ajuntament de Barcelona i també se li va atorgar la Creu de Sant Jordi l’any 2006. Un any més tard, el 2007, va rebre el Premi Nacional de les Arts de la Generalitat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*