04/10/2018 Opinió

Laureano Jiménez, divulgador i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili

L’“evolució dirigida” al laboratori té premi… Nobel

Optimitzar i modificar proteïnes, enzims i anticossos ha donat el Premi Nobel de Química a Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter

Els guardonats Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter.

Una de les funcions de la recerca química és resoldre problemes de forma innovadora. Els tres guardonats amb el Premi Nobel de Química d’enguany (Frances Arnold, George Smith i Gregory Winter) són els “Antoni Gaudí” de la química ja que s’han inspirat en la natura per desenvolupar la seva feina. Tots tres han desenvolupat avenços rellevants mimetitzant (i més rellevant, accelerant) els principis de l’evolució als seus respectius laboratoris. Als anys 80 i 90 van dur a terme una recerca pionera en la utilització de microorganismes (bacteris i virus) per desenvolupar i modificar noves proteïnes, obrint una àrea que ha assolit un impacte molt rellevant a la societat.

Durant les darreres dècades, les seves troballes s’han diversificat enormement i el catàleg de productes fabricats mitjançant tècniques d’evolució dirigida és molt ampli, englobant des del desenvolupament de nous combustibles a la creació de nous productes o la producció de nous fàrmacs. Dins d’aquest darrer grup destaquen els tractaments terapèutics amb els anticossos monoclonals, que permeten tractar un bon grapat de malalties cròniques de forma selectiva, millorant la qualitat del vida del pacient. Aquest és un exemple paradigmàtic: malgrat que els resultats no són immediats, la recerca en química ens ajuda a viure més i millor.

El grup Interfibio (Departament d’Enginyeria Química) és internacionalment reconegut per la seva expertesa en la selecció d’aptàmers per detectar específicament components associats a la diagnosis d’una malaltia. Atès que en 117 anys només cinc dones han guanyat el Nobel de Química, voldria destacar que el grup de recerca de la URV està liderat per una dona amb una trajectòria brillant: Ciara O’Sullivan.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*