14/12/2018 Opinió

Marina Casals Sala, cap del Centre Internacional de la URV

Quan la internacionalització dona la mà a la regió

Tot i que aquest procés no està exempt de reptes, és en gran part a les nostres mans veure-hi i aprofitar les moltes oportunitats i beneficis que també comporta

Quan des de la Universitat Rovira i Virgili treballem la internacionalització, ho fem per a tota la nostra comunitat universitària: per als nostres estudiants, per als nostres professors i per al nostre personal d’administració i serveis; però no només, és clar. Pensar que només internacionalitzem la comunitat URV és com pensar que si fa fred només el notem dins de la universitat. Els nostres estudiants, els nostres professors i tot el personal URV tenen famílies, amics, veïns i coneguts; per tant, tal com la URV té la missió de donar servei a la societat [1], la seva internacionalització també té com a objectiu servir aquesta mateixa societat de la millor manera possible.

Amb aquesta missió molt present, el primer Pla Estratègic d’Internacionalització de la URV portava, orgullós, el subtítol: “Obrint portes al món i al territori”. A la seva introducció, l’aleshores rector Francesc Xavier Grau subratllava que la internacionalització i el desenvolupament regional no necessàriament han d’excloure’s, sinó que poden perfectament donar-se la mà:

La internacionalització, d’altra banda, no és tan sols plenament compatible amb un impacte regional sinó que n’és un dels principals beneficis. (…) La URV ha apostat per convertir-se en una institució més internacional tant en recerca com en docència mitjançant la internacionalització del personal i de l’estudiantat. És a dir, busca incrementar la visibilitat i l’impacte internacional tot mantenint una identitat fortament arrelada al territori, amb el convenciment que el caràcter internacional de la seva activitat contribueix també decisivament al desenvolupament territorial. Des d’aquesta forta base territorial, disposem de tots els elements de singularització i reforçament socioeconòmic de l’activitat acadèmica que ens permeten, com a universitat i com a regió, ocupar un lloc propi destacat en la societat global del coneixement.

Així doncs, la internacionalització és tant per a la nostra universitat com per a la societat; hi estem ben d’acord, però és important fer-hi un parell d’observacions. La primera és que la internacionalització no és, ni ha de ser, un objectiu en si mateix, sinó un mitjà per aconseguir una docència, una recerca i una transferència de més qualitat. La segona observació és sintàctica: és realment internacionalització per a o hauríem de dir internacionalització de, amb i per a la nostra institució i la nostra regió?

Els nostres esforços (dels qui treballem en l’àmbit de la internacionalització des de perspectives diferents: mobilitat, recerca, docència…) s’emmarquen en aquest segon sentit.

DE: Realment la internacionalització global de la URV i no només d’una part de la nostra institució. Tal com diu John Hudzik, pare de la teoria de la internacionalització global (comprehensive internationalization):

Comprehensive internationalization is a commitment, confirmed through action, to infuse international and comparative perspectives throughout the teaching, research, and service missions of higher education. It shapes institutional ethos and values and touches the entire higher education enterprise. It is essential that it be embraced by institutional leadership, governance, faculty, students, and all academic service and support units. It is an insti­tutional imperative, not just a desirable possibility.

Comprehensive internationalization not only impacts all of campus life but the institution’s external frames of refer­ence, partnerships, and relations. The global reconfiguration of economies, systems of trade, research, and com­munication, and the impact of global forces on local life, dramatically expand the need for comprehensive interna­tionalization and the motivations and purposes driving it.

AMB: Tots hem d’estar-hi implicats, ja que el procés d’internacionalització, com acabem de veure, és un procés intencional. A la URV volem que tots els membres de la universitat participin dins d’aquest procés, i d’aquí va néixer el projecte SUCTI,[2] acrònim de Systemic University Change Towards Internationalisation (canvi sistèmic de la universitat cap a la internacionalització), que té com a objectiu formar els membres de la comunitat perquè entenguin què és la internacionalització, què fa la URV en aquest sentit, quines són les tendències globals en educació superior i com poden participar-hi des del lloc de treball. A través d’aquestes formacions volem incentivar un canvi intern d’obertura cap a la internacionalització, acompanyant-lo d’accions comunicatives i informatives que ens permetin mostrar millor tot el que ja es fa, que és molt. Per això tenim un butlletí informatiu que recull bona part de les activitats internacionalitzadores de la nostra institució, junt amb altres iniciatives, com per exemple la publicació de bones pràctiques en internacionalització, que es porten a terme des de diferents unitats i departaments de la Universitat, amb motiu del 25è aniversari de la URV: La internacionalització, cosa de tots: exemples de bones pràctiques a la Universitat Rovira i Virgili[3]

I finalment PER A: En benefici de la URV i més enllà. És a dir, en benefici de tota la nostra societat.

Diuen que val més una imatge que mil paraules. Per això, per il·lustrar i transmetre el que realment és la internacionalització, hem triat la imatge dels castellers, que és molt nostra, i l’acompanyem amb la frase “La internacionalització, cosa de tots”. Hem triat aquesta imatge o metàfora perquè transmet que per fer un castell no hi ha una persona més important que una altra, sinó que tots som necessaris, cadascú amb les seves funcions, i que hem de treballar plegats per tal de crear aquesta meravellosa fita.

Si bé és cert que internacionalitzar no està exempt de dificultats, quina és l’alternativa? Podem no internacionalitzar? La reflexió que voldria fer al respecte és: podem viure aïllats? El nostre món és cada vegada més global, els nostres estudiants treballen i treballaran cada vegada en contextos més internacionals, la mobilitat augmenta a mesura que es democratitzen els transports i les distàncies s’escurcen. Tot va més ràpid i està més interconnectat, i aniria contra-natura intentar aturar aquest tren.

De fet, a la nostra regió tenim integrats els beneficis —i reptes— del turisme, però potser no veiem l’impacte dels estudiants que ens visiten de tot el món, de les famílies d’aquests estudiants que pot ser que els visitin o que tindran una imatge de la nostra regió des de la distància, professors visitants que venen uns dies per impartir docència, investigadors que venen per col·laborar en projectes de recerca, visites institucionals…: tots s’emporten una petita part de la nostra regió dins de la seva bossa d’experiències vitals.

Així doncs, tal com no intentaríem parar un riu, no seria sensat anar en contra de l’avenç imparable de la internacionalització de la nostra institució i de la nostra regió i, en última instància, del món; i tot i que aquest procés no està exempt de reptes, és en gran part a les nostres mans veure-hi i aprofitar les moltes oportunitats i beneficis que també comporta.

La internacionalització de la URV dona la mà a la regió per avançar plegats i poder construir un fabulós castell que contribueixi al desenvolupament social que tots desitgem.

REFERÈNCIES:

Universitat Rovira i Virgili (2010). Pla Estratègic d’Internacionalització / Strategic Internationalization Plan. [4]

Hudzik, John K. (2011). Comprehensive Internationalization. From Concept to Action. NAFSA.

[1] Missió de la URV en els àmbits de formació i de generació i transferència de coneixements. Aquesta informació ha estat consultada en línia. Vegeu: http://transparencia.urv.cat/la_universitat/missio-visio/

FORMACIÓ

Promoure i facilitar al llarg de la vida de les persones el màxim desenvolupament possible de les seves capacitats, a fi de contribuir eficaçment al progrés personal i al de la societat.

GENERACIÓ I TRANSFERÈNCIA DE CONEIXEMENTS

Ampliar el coneixement universal i la comprensió individual en profit de la societat per construir conjuntament el nostre futur.

[2] Per a més articles i informació sobre el projecte SUCTI: https://suctiproject.com/events/articles-and-publications-2/

[3] Diversos autors (2017). La internacionalització, cosa de tots: exemples de bones pràctiques a la Universitat Rovira i Virgili. Publicacions URV. http://www.publicacionsurv.cat/cataleg/universitat-rovira-i-virgili/31-universitat-rovira-i-virgili/640-la-internacionalitzaci%C3%B3,-cosa-de-tots

[4] Pla Estratègic d’Internacionalització 2009-2013, Universitat Rovira i Virgili http://www.publicacions.urv.cat/cataleg/universitat-rovira-i-virgili/31-universitat-rovira-i-virgili/101-pla-estrategic-dinternacionalitzacio-strategic-internationalization-plan. El Pla Estratègic d’Internacionalització 2014-2019, que encara té el subtítol “URV: obrint portes al món i al territori”, es pot consultar a: http://www.urv.cat/ca/universitat/coneixeu/internacionalitzacio/pla-estrategic/

 

Marina Casals Sala

Cap del Centre Internacional de la URV


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*