27/11/2018 Opinió

Jordi Ginebra, Catedràtic de Filologia Catalana i comissari de l’Any Pompeu Fabra

Un any Pompeu Fabra per al futur

El balanç de l’any dedicat al lingüista que va codificar el català contemporani és positiu: en un moment històric important el país ha mostrat que valora la figura de l’insigne gramàtic

Pompeu Fabra. Foto: Carles Varela i Burch.

Pompeu Fabra (1868-1948) és, en primer lloc, una figura històrica. És el lingüista, científicament ben preparat, que va aconseguir materialitzar un projecte que el país perseguia des de les darreres dècades del segle XIX: posseir un codi lingüístic funcional, modern i autònom, apte per a totes les necessitats comunicatives d’una societat avançada. Les tres fites principals d’aquest projecte van ser les Normes ortogràfiques (1913), la Gramàtica (1918) i el Diccionari (1932). Però Pompeu Fabra és també una figura que encara ens interpel·la. Perquè en aquest segle XXI la llengua catalana té encara plantejats molts reptes. El repte de continuar sent una llengua d’integració social, senyal de la cohesió d’una societat. El repte de continuar sent una llengua moderna, i d’adaptar-se a les innovacions tecnològiques i a les noves formes de comunicació. I, entre altres, el repte de continuar sent una llengua de docència i recerca universitàries: una llengua d’ús científic.

Per això, quan el Govern de Catalunya va acordar commemorar oficialment els 150 anys del naixement de Pompeu Fabra i els 100 anys de la publicació de la gramàtica catalana oficial, va convidar les institucions, entitats i el conjunt de la societat civil no sols a organitzar actes de reconeixement, sinó també a pensar en iniciatives que fossin un estímul per reforçar la vitalitat de la llengua i per projectar-la amb força cap al futur.

La societat ha respost. Una resposta que, a més, no ha estat fàcil, perquè la destitució del Govern i la dissolució del Parlament de Catalunya a l’octubre del 2017 van complicar enormement les coses. De mica en mica, però, l’Any Fabra 2018 va anar agafant embranzida, i l’interès per unir-se a la celebració es va fer palès no només entre les institucions oficials —la Generalitat, diputacions, ajuntaments, universitats, instituts, etc.—, sinó també entre entitats del món associatiu, mitjans de comunicació (amb dossiers i reportatges especials), editorials i organitzacions de tota mena.

La celebració, a més, no s’ha limitat a l’organització de conferències i exposicions i a la publicació de llibres i opuscles, sinó que s’ha traduït també en rutes, espectacles de titelles, monòlegs dramàtics, caminades, vermuts literaris, concursos, jocs, kahoots i altres formats nous. Aquest és un fet que cal destacar. En primer lloc, perquè vincular Fabra amb els formats nous és pensar en el català com una llengua de futur; com una llengua que s’adapta als canvis. I, en segon lloc, perquè vincular la celebració de l’Any Fabra a formats que, a més de nous, tenen caràcter lúdic (concursos, jocs, kahoots) no és banal: és superar la temptació de veure la figura del gramàtic com una figura merament històrica, rígida, d’un passat remot que ja no ens afecta. El progrés social de la llengua catalana també pot tenir una vessant festiva i lúdica.

El balanç de l’any dedicat al codificador del català contemporani és positiu: en un moment important el país ha mostrat que valora la figura de l’insigne gramàtic. El valora com a personatge històric, com valoren les societats cultes els noms de les persones que han estat importants en la ciència, en l’art, en la literatura o en la política; i el valora com a símbol de la voluntat col·lectiva de consolidar la llengua catalana i de projectar-la cap al futur.

Les universitats també han volgut contribuir a la commemoració. La Universitat Rovira i Virgili, en concret, ha publicat el llibre Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra, de Joan Martí i Castell, i La victòria de Pompeu Fabra, un recull de textos de d’Antoni Rovira i Virgili que van contribuir en el seu temps a explicar la dimensió social i política de l’obra lingüística de Pompeu Fabra; uns textos, d’altra banda, que no han perdut vigència. I des de demà i fins divendres la URV acull el V Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra».


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*