22/01/2019

Pèrdua de pes i millora de la qualitat de vida, els primers efectes de l’estudi Predimed Plus

Els voluntaris segueixen una dieta mediterrània hipocalòrica i fan exercici. Els primers resultats mostren una pèrdua mitjana de quatre quilos i una millora de paràmetres de control

Si el primer estudi Predimed havia demostrat que seguir una dieta mediterrània reduïa en un 30% el risc de partir malaltia cardiovascular respecte els qui seguien una dieta baixa en greixos, ara el Predimed Plus fa un pas més enllà. Amb 6.800 voluntaris d’arreu de l’Estat espanyol, 460 dels quals a l’àrea de Reus-Tarragona, els investigadors volen demostrar que la pèrdua de pes degut al seguiment d’una dieta mediterrània hipocalòrica i l’exercici redueix la probabilitat de patir malalties del cor i d’altres malalties cròniques.

De moment, l’estudi pilot ja ha demostrat que els primers 600 voluntaris estudiats havien perdut de mitjana quatre quilograms. Els resultats han demostrat que la intervenció sobre l’estil de vida que es planteja a l’estudi és eficaç per a una pèrdua de pes clínicament significativa i el seu manteniment posterior, almenys durant dos anys. A banda de la pèrdua de pes s’han observat millores en els paràmetres de control del metabolisme de la glucosa i alguns marcadors d’inflamació respecte al grup de pacients que no segueixen aquesta dieta. Els pacients amb diabetis o amb risc de patir-la, els beneficis d’aquest canvi en l’estil de vida han estat superiors pel que fa al control de la glucosa.

Un moment de la presentació dels resultats dels primers  cinc anys del projecte aquest dimarts a l’Aula Magna de la Facultat de Medicina.

Amb aquests resultats pilot, els investigadors esperen que el manteniment de la pèrdua de pes a llarg termini en resposta al programa d’estil que se’ls proposa pugui actuar com a efecte preventiu de l’infart de miocardi, embòlia cerebral o mortalitat fruit de malaltia cardiovascular, entre d’altres.

Aquests resultats s’han recordat en la jornada que s’ha fet aquest dimarts i es farà  dimecres a la Facultat de Medicina de la URV i en què els investigadors de la Unitat de Nutrició i Salut de la Universitat Rovira i Virgili – IISPV reuneixen els 460 voluntaris de l’àrea de Tarragona i Reus per agrair-los la seva col·laboració. Són homes i dones d’entre 55 i 70 anys que en el moment de ser reclutats per a l’estudi tenien sobrepès i obesitat i amb factors de risc com la pressió i la glucosa alta, nivells de colesterol bo i triglicèrids alterats.

Els voluntaris, la clau del projecte

Els voluntaris i voluntàries participen en el seguiment que se’ls fa tant a la Universitat,  als hospitals  com en els centres de primària de l’Institut Català de la Salut. A banda de fer una dieta i un exercici controlat, tenen un control de tres vegades cada mes.

Araceli Arasa, una de les voluntàries del projecte.

Araceli Arasa té 71 anys i fa el seguiment de la dieta com a voluntària del projecte fa quatre anys:  dels 84 quilos ha passat als 76. “Quatre dies de gimnàstica a la setmana, caminar i seguir la dieta mediterrània” és el que ha fet aquests anys i ho practica de manera força estricta. “Tenia colesterol i les transeminasses altes i tot m’ha millorat. Sé que sóc gran però vull tenir salut i no donar feina” explica. Diu que no és complicat sinó que “tot passa per mentalitzar-se”.

José Luís Valdivieso és un dels dos voluntaris dels 6.800 de tot l’estudi que més pes ha perdut seguint les recomanacions del projecte.

El mateix ha fet José Luís Valdivieso. Ell ha perdut 20 quilos i ha passat de tenir una vida sedentària, fumar molt i no cuidar-se l’alimentació a anar al gimnàs, caminar cada dia i a seguir una dieta hipocalòrica. I el tabac, apartat del tot. Per ell ser voluntari del programa li ha canviat la vida i inclús té més ganes de fer coses ara, una vegada ja jubilat ja que “em sento molt millor”.

Predimed Plus es fa de manera coordinada en 23 centres de recerca de l’Estat espanyol sota la coordinació de la Unitat de Nutrició Humana liderada per Jordi Salas-Salvadó, cap d’aquesta Unitat de la Universitat Rovira i Virgili i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el CIBERobn. La investigació rep el finançament de l’Institut Carlos III a través del Fons de Recerca per a la Salut, que és cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional.