Notes de premsa 23/05/2018

Les persones bilingües tenen els dos idiomes activats al cervell alhora

Un grup d’investigadors de la URV ha dut a terme dos experiments per conèixer la ruta del bilingüisme

La pantalla mostra la dilatació pupil·lar d'una participant de l'estudi.

Diverses recerques en l’àmbit de la psicolingüística han demostrat que les persones bilingües tenen les dues llengües actives simultàniament de forma constant; és el que han anomenat coactivació. Membres del Departament de Psicologia de la URV han dut a terme dos experiments que han permès conèixer la ruta del bilingüisme, és a dir, com treballa el cervell d’aquestes persones quan processa les paraules.

El primer experiment l’han fet amb potencials evocats les investigadores Cornelia Moldovan, Pilar Ferré i Rosa Sánchez, juntament amb Josep Demestre —del Grup de Recerca en Psicolingüística (GIP) i adscrits al Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC). Es tracta d’un mètode d’exploració neurofisiològica que estudia la resposta del sistema nerviós central a estímuls sensorials externs. Per fer-lo, col·loquen una sèrie d’elèctrodes superficials a la persona que participa en l’estudi de manera que es recullen els impulsos elèctrics que viatgen a través de les neurones fins a àrees especifiques del cervell.

Una pantalla mostra els indicadors dels potencials evocats d’un participant de l’estudi mentre l’investigador del grup de recerca Roger Boada li col·loca gel conductor perquè hi hagi transmissió.

Els investigadors han observat que les persones bilingües català-castellà accedeixen directament al significat de les paraules des de la llengua en què són menys competents. És a dir, no necessiten passar a través de la llengua dominant per reconèixer que dos mots són traduccions. Aquesta és una característica dels bilingües que viuen en una societat amb una forta immersió en les dues llengües, com passa a Catalunya.

Amb la metodologia dels potencials evocats, els investigadors han registrat l’activitat cerebral de forma constant —han obtingut dades a cada mil·lisegon— i han identificat quins components s’activen i amb què estan associats: amb la ruta d’accés al significat o a la forma.

El fenomen de la coactivació s’ha demostrat prèviament amb estudis de conducta (mesurant el temps de resposta) i amb potencials evocats, però aquest grup d’investigació també l’ha pogut corroborar amb un nou paràmetre de mesura: la dilatació pupil·lar.

La dilatació de les pupil·les

El segon experiment, dut a terme per Marc Guasch, Pilar Ferré i Juan Haro, ha avaluat la dilatació pupil·lar per conèixer de quina manera els participants processen les paraules cognades, és a dir, aquelles que comparteixen significat i ortografia o pronúncia similar en dues llengües. Un exemple seria la paraula avió, que en castellà és avión.

L’investigador del grup de recerca Marc Guasch analitza la dilatació pupil·lar d’una participant de l’estudi.

La dilatació de les pupil·les és una mesura fisiològica que no està subjecta al control dels participants, a diferència del temps que triguen a respondre, per exemple. Així mateix, està demostrat que les pupil·les es dilaten més quan es fa un esforç cognitiu més gran.

L’experiment ha consistit a demanar als participants que indiquessin si el conjunt de lletres que se’ls mostrava eren paraules que existeixen en castellà o no ho eren. Amb aquesta prova es pot analitzar quin esforç cognitiu els suposa reconèixer els diferents mots. Mentre feien la tasca, s’ha registrat el diàmetre de la pupil·la.

Se’ls han ensenyat paraules que no són doblets en català i castellà com mesa, paraules cognades com avión, que s’assemblen molt entre les dues llengües sense ser iguals, i paraules idèntiques com reina. Els resultats determinen que la pupil·la es dilata més amb les paraules no cognades, menys amb les cognades no idèntiques i molt menys amb les cognades idèntiques. Per tant, es conclou que les persones bilingües tenen actives les dues llengües perquè reconeixen les paraules més fàcilment si tenen alguna mena de semblança. En canvi, una persona que no té coneixements dels dos idiomes triga el mateix temps i fa el mateix esforç cognitiu per reconèixer les paraules cognades i les no cognades.

Referències bibliogràfiques: Moldovan, Cornelia; Demestre, Josep; Ferré, Pilar, i Sánchez-Casas, Rosa: “The role of meaning and form similarity in translation recognition in highly proficient balanced bilinguals: A behavioral and ERP study”. Journal of Neurolinguistics (Febrer 2016). DOI: 10.1016/j.jneuroling.2015.07.002

Guasch, Marc; Ferré, Pilar, i Haro, Juan: “Pupil dilation is sensitive to the cognate status of words: further evidence for non-selectivity in bilingual lexical access.” Cambridge University Press (Gener 2017). DOI: 10.1017/S1366728916000651

Print Friendly, PDF & Email