29/11/2019

Pilar Benejam, pionera en l’ensenyament de les ciències socials i formadora de professors, investida doctora honoris causa per la URV

Defensa la formació científica dels mestres i que el professorat universitari tingui un coneixement pràctic de l'escola per formar els futurs docents

La rectora, María José Figueras, imposa el birret a Pilar Benejam, com a doctora Honoris Causa de la URV.

Pilar Benejam, un referent a Catalunya i a l’Estat en la didàctica de les ciències socials i en la formació de professorat, ha estat investida doctora honoris causa per la URV aquest migdia. Com a mestra, ha divulgat nous corrents de la geografia, i com a investigadora, s’ha centrat en l’anàlisi de la docència. Però per a ella, una i altra activitat no poden desvincular-se, i així ho ha fet palès en el seu discurs d’investidura, en què ha reflexionat sobre què és ser un bon mestre i, finalment, quin paper hi té la Universitat per formar-los.

Per a Benejam, els mestres haurien de tenir, tots, una formació científica perquè “el coneixement s’ha de de justificar amb raons, que són diverses i no totes tenen la mateixa verosimilitud”. Considera igualment indispensable la vinculació entre teoria i pràctica perquè “per construir el coneixement professional s’han de tenir experiències que donin significat i posin a prova la teoria”.

D’aquí la importància de la formació dels futurs docents i d’escollir adequadament qui els forma: “Cal que el professorat universitari tingui un coneixement pràctic de l’escola, al nivell per al qual pretenen preparar”. D’acord amb això, “hauria de ser reclutat entre persones de reconegut prestigi docent i renovar periòdicament aquesta pràctica, perquè res no serveix per sempre”. En segon lloc, reclama que “els mestres-tutors que col·laboren en els pràctiques rebin una preparació específica per participar en la formació dels futurs docents i per fer equip amb el professorat universitari”.

Aquestes idees es basen en la premissa de Benejam que “el coneixement sobre l’aprenentatge sempre està en construcció”. Si bé ha enumerat tres factors immutables que permeten facilitar-lo: la dimensió emocional dels alumnes, el seu context social i econòmic, i l’equip de mestres. Aquests mestres que, en aquest moment, “han d’ensenyar per un futur incert” i “assumir que, al capdavall, els alumnes faran la seva vida, però els mestres podem donar-los els elements per fonamentar i enriquir les seves decisions”.

Mestra i mestra de mestres

Antoni Gavaldà, professor del departament d’Història i Història de l’Art, ha estat el padrí i ha fet la laudatio destacant les aportacions de Pilar Benejam en cada moment de la història del país en la segona meitat del segle XX. En la seva vessant com a mestra, la seva trajectòria professional va començar als anys 60 a les escoles Talitha, fora del sistema educatiu oficial, i Costa i Llobera, de Barcelona, on va coincidir amb el geògraf Enric Lluch i es van convertir en pioners de l’ensenyament dels estudis socials. Va participar als Moviments de Renovació Pedagògica, els col·lectius de mestres que van col·laborar per aconseguir una escola pública catalana de qualitat, que superés el model feixista i arribés a un model educatiu en què l’aprenentatge fos pel descobriment per observació i per experimentació directa dels alumnes. No obstant això, Benejam va observar que amb el mètode inductiu, quan l’alumne observava, veia el que ja sabia, per tant calien nous aprenentatges perquè l’alumne acabés veient el que no veia.

Pilar Benejam, ja investida doctora honoris causa, amb el professor Antoni Gavaldà, padrí, en segon terme.

Com a investigadora (es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi que li va permetre copsar la realitat educativa de diversos països europeus), es va convertir en referent catalana i espanyola de la didàctica de les ciències socials. Amb la creació de l’Escola Normal a Sant Cugat del Vallès, va dedicar-se plenament a la formació del professorat, i va formar part de la direcció de l’Escola de Mestres quan el centre va ser capdavanter a Catalunya i a l’Estat. L’any 1995 va assolir la càtedra d’universitat. La seva obra científica és dispersa perquè ha participat en l’elaboració d’informes per a la seva Universitat, per a la Generalitat i per al Ministeri d’Educació i Ciència; és cofundadora de la revista Enseñanza de las Ciencias Sociales, i té llibres de text de diverses editorials. En total, una producció de més d’un centenar de llibres sola o en col·laboració.

També ha ocupat càrrecs de direcció, com el de coordinació de l’àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, i vicerectora adjunta de Programació Docent a la UAB.

La rectora, María José Figueras, ha destacat durant l’acte d’investidura la “visió de futur, la mirada crítica i analítica” i el compromís amb l’educació amb valors de Pilar Benejam. I ha ressaltat la dignificació que aquesta mestra, i mestra de mestres, ha fet de la professió en un moment de “cert desànim generalitzat i intencional, en què la feina de mestres s’ha posat en qüestió i és mirada amb lupa”.

Pilar Benejam ha estat investida doctora Honoris Causa a proposta del professorat de l’àrea de didàctica de les ciències socials i amb el suport de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia i dels Departaments de Pedagogia, d’Història i Història de l’Art i de Geografia i Turisme.

Print Friendly, PDF & Email

1 comentari

  1. MARCEL·LI PIÑANA EDO |

    La doctora Pilar Benejam continua sent un referent primordial per al professorat de ciències socials de qualsevol àmbit de l’ensenyament en uns moments en què la didàctica és tan útil i necessària. Altrament, encara avui, la seva aposta persistent per la formació científica dels mestres convida a la reflexió.

Respon a MARCEL·LI PIÑANA EDO Cancel·la les respostes

*