03/07/2017

Presentació d’un llibre sobre l’abans i el després de la crisi de 2008 a Tarragona

El llibre L'abans i el després de la crisi de 2008 a l'economia de Tarragona, de Joaquim Margalef i Daniel Miravet, ha estat editat per Publicacions URV

Cala Vinya en Salou. Foto: Raul Rovira.

Aquest volum és fruit de la col·laboració, durant deu anys, de la Càtedra Innovació Empresa de la URV en l’elaboració dels informes de conjuntura de les quatre cambres de comerç del territori. A la presentació, a més dels autors, ambdós professors associats de la URV, hi prendran part el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet; el rector de la URV, Josep Anton Ferré, i els presidents de les cambres de comerç de Tarragona, Andreu Suriol; Reus, Isaac Sanromà; Tortosa, Josep M. Chavarria i Valls, Marcel·lí Morera. Serà dimecres, 5 de juliol a les 18 h, al Palau Bofarull (C/Llovera 15, Reus).

El text L’abans i el després de la crisi de 2008 a l’economia de Tarragona adopta una perspectiva temporal de llarg termini sustentada en una sèrie d’aportacions conjunturals fetes cada tres mesos durant molts anys entre la URV i les quatre cambres de comerç de la demarcació de Tarragona. Fa més de deu anys que les Cambres de Comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls van signar un acord marc amb el Grup de Recerca d’Indústria i Territori (GRIT) de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L’objectiu del conveni consistia en l’elaboració d’una sèrie d’informes de conjuntura trimestrals a partir de la informació sobre la po­blació ocupada i aturada que ofereix, cada tres mesos, l’Enquesta de la Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Portada

En el darrers anys, la delicada salut pressupostària de les quatre cambres de comerç de la demarcació provincial va donar lloc a la participació de la Càtedra Universitat-Empresa per al Foment de la Innovació Empresarial, recolzada per la URV i la Diputació de Tarragona. Trimestre rere trimes­tre, ja fa gairebé deu anys que s’elaboren aquests informes. Les institucions implicades van considerar que era un bon moment per fer un balanç de major abast temporal sobre els canvis que han experimentat les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

D’aquesta manera, el llibre és un relat que ens permet observar, des del rigor i l’experiència, com, malgrat tot, les estructures canvien, encara que no sempre en el sentit que ens agradaria i a la velocitat que voldríem. És una anàlisi que des del curt termini ens proposa un recorregut pels primers anys d’aquest segle XXI, un segle que tot just acabem d’ence­tar però que, sens dubte, ens oferirà una sèrie de reptes i canvis radicals. Igual que el convuls segle XX, que fa poc vam deixar enrere, el segle XXI serà un temps de grans transformacions econòmiques, geogràfiques i socials.

En el llibre es fa un balanç rigorós de la dinàmica viscuda per les deu comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i, malgrat que encara no s’ha superat la crisi global, ens ofereix una visió optimista i encoratjadora del poten­cial que tenim com a territori per tirar endavant.

L’anàlisi que fan els dos autors s’ocupa de les principals transformacions que han experimentat durant els primers anys del segle XXI les sis comarques que integren el Camp de Tarragona i les quatre comarques de les Terres de l’Ebre. Dos àmbits que tenen personalitat pròpia, però que a la vegada es necessiten per cohesionar el país i reclamar una major sensibilitat vers les terres del sud. Malgrat el que podríem pensar, el llibre no adopta una perspectiva local de curta volada, sinó que, ben al contrari, reivindica el paper estratègic que ha de tenir el sud del país en una Catalunya sovint massa centralista.

En aquest sentit, el paper de les terres del sud, en particular la conurbació con­figurada a l’entorn de l’eix Reus-Tarragona, constitueix un factor clau a l’hora d’enriquir el país i afavorir una millor distribució de les activitats productives i de la població catalana.

Si bé l’abast temporal de l’anàlisi realitzada comprèn els primers quinze anys del segle XXI, val a dir que el text posa l’accent en una crisi global de la qual poques econo­mies s’han pogut escapar. Es tracta de la crisi internacional que esclata l’any 2007 a l’epicentre del sistema capitalista —el sistema financer de Wall Street a Nova York— i arriba a casa nostra un any més tard.

La crisi de l’any 2008, com l’anomenen els autors, ha trasbalsat la dinàmica local segons la seva dependència de les activitats més afectades per la recessió. En aquest sentit, al nostre litoral la crisi immobiliària va ensorrar un model de creixement basat en la construcció i, en particular, en la promoció de la segona residència.

Seguint aquesta línia argumental, el títol escollit per al llibre, L’abans i el després de la crisi de 2008 a l’economia de Tarragona, no és casual.  Fa referència, d’una banda, a un període convuls de l’economia mundial que també ha tingut lloc a les terres del sud de Catalunya, i de l’altra, explícitament a un abans i un després. El relat de l’anàlisi esmenta un període de creixement econòmic intens abans de la crisi del 2008 i, també, una recessió que va posar l’economia de Tarragona entre les cordes. Sense voler caure en el desànim, més aviat al contrari, la forta dependència vers un model turístic de baixa qualitat, un sector de la construcció desaforat, un sector agrari sense sortida i una indústria massa dependent de la química bàsica va configurar, abans de la crisi, un model de creixement territorial que es caracteritzava per una baixa productivitat i un nivell salarial moderat.

Les fragilitats del model de creixement territorial van passar desapercebudes durant el període expansiu registrat els primers anys del segle XXI fins a l’aparició de la crisi. La crisi, per bé i per mal, va posar en relleu les fragilitats d’aquest sistema econò­mic, un sistema que encara no s’ha recuperat de la forta sotragada viscuda per la nostra economia l’any 2008. Aquesta monografia ofereix una explicació plausible dels motius pels quals les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre tenen més dificultats que la resta de Catalunya per trobar una nova senda de desenvolupament econòmic i social.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*