30/11/2018

Professionals i estudiosos de la llengua catalana analitzen l’obra de Pompeu Fabra i la seva pervivència

Durant tres dies prop de 80 experts s'han trobat a la URV per participar en el Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”

Durant els tres dies s'han presentat 27 comunicacions al campus Catalunya de la URV.

Han estat dies de debat i de treball amb Pompeu Fabra i la llengua catalana com a protagonistes que culminaran aquest divendres a la tarda amb una taula rodona sobre la reforma normativa de la llengua catalana en què Isidor Martí, membre de la Secció Filològica de l’IEC; Albert Pla i Nualart, cap de correcció del diari Ara, i Pau Vidal, traductor i divulgador lingüístic, oferiran la seva visió sobre l’aplicació de la nova ortografia i gramàtica. La cinquena edició del Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra” és un de les darreres activitats de l’Any Fabra, comissariat pel catedràtic de Filologia Catalana Jordi Ginebra.

Des de dimecres i fins aquest divendres prop de 80  experts en lingüística han aportat  novetats i reflexions sobre la normativa de la llengua catalana, des de diferents àmbits. El col·loqui ha estat una oportunitat per debatre conjuntament  la nova Gramàtica de la llengua catalana i la nova Ortografia catalana que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va publicar l’any 2016 i 2017, respectivament.

En total s’hi han presentat 27 comunicacions de temes diversos relacionats amb la codificació de la llengua i hi ha hagut sis ponències, entre les quals destaquen la inaugural,  del professor de la Universitat de Leipzig, Klaus Bochmann, “Pressupostos i implicacions glotopolítiques de la normativització lingüísitica” i la del professor de la URV  Jordi Ginebra, “La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans com a obra descriptiva: primeres valoracions”.

Durant aquests tres dies i hi ha hagut un espai dedicat a l’adaptació de la nova normativa de l’IEC a secundària, amb un taller adreçat específicament al professorat d’aquest nivell educatiu impartit per Carles Royo, professor de la URV expert en educació lingüística i literària i didàctica de les ciències experimentals i de la matemàtica.

Una imatge de la viquimarató que s’ha fet aquest dijous al Tinglado 1 del Port de Tarragona.

Durant el col·loqui s’ha analitzat el procés de normativització de la llengua catalana i Tarragona ha estat la seu d’aquesta efemèride. A banda dels actes acadèmics també s’han organitzat activitats obertes al públic general amb motiu dels cent cinquanta anys del naixement de Fabra i del centenari de la Gramàtica catalana. S’ha fet una visita guiada a l’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua completa”, que  fins al 3 de desembre es pot veure al CRAI del campus Catalunya; la representació del monòleg Pompeu Fabra: jugada mestra!,  escrit i interpretat per Òscar Intente i dirigit per Maria P. Pla, de la companyia Inútils Mots – Teatre de la paraula i la Viquimarató Pompeu Fabra, Es tracta d’una activitat en què les persones que han volgut han pogut ampliar els articles de la Viquipèdia relacionats amb el lingüista que va codificar la llengua catalana. La Viquimarató de la llengua catalana, l’organitzen la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i la Fundació Amical Wikimedia, i té lloc simultàniament a Tarragona, Girona i Tortosa. Tarragona s’ha convertit aquest dijous en la seu central de l’activitat, coincidint amb el col·loqui Fabra que es fa cada 5 anys a la URV.

Ponència de Jordi Ginebra: “La nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans com a obra descriptiva:primeres valoracions”

S’han presentat cinc llibres sobre Fabra : Els principis fonamentals en la tasca normativitzadora de Pompeu Fabra, de Joan Martí Castell; L’abecé de Pompeu Fabra i Ruta Pompeu Fabra, de David Paloma i Mònica Montserrat; Comunitat lingüística i norma. Actes del IV Col·loqui Internacional «La lingüística de Pompeu Fabra» (Tarragona, 18, 19 i 20 de novembre de 2013), de diversos autors; Escrits sobre Fabra, de Josep Murgades, i La victòria de Pompeu Fabra, d’Antoni Rovira i Virgili, amb introducció i edició de Jordi Ginebra i Marina Mallafrè.

El col·loqui és una de les  700 activitats que s’han organitzat aquest any dedicat dedicat al codificador del català contemporani qualificat, pel seu comissari, de “positiu”. Segons Ginebra “en un moment important el país ha mostrat que valora la figura de l’insigne gramàtic”. El valora com a personatge històric, “com valoren les societats cultes els noms de les persones que han estat importants en la ciència, en l’art, en la literatura o en la política; i el valora com a símbol de la voluntat col·lectiva de consolidar la llengua catalana i de projectar-la cap al futur”, ha apuntat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*