Notes de premsa 05/11/2019

El professor Toni Gironès, premiat a la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme i pels col·legis d’arquitectes d’Espanya

Els guardons reconeixen l'obra del Museu del Clima de Lleida com a exemple trencador en la creació d'espai públic

Museu del Clima de Lleida, obra de Toni Gironès, premiada a la Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme, i pel Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya.

Toni Gironès, arquitecte i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV (ETSA), va concebre el Museu del Clima de Lleida en un procés que va durar 11 anys, a causa de la crisi econòmica. Les dificultats, però, van reptar-lo a pensar noves solucions per tirar endavant el projecte, que finalment es va inaugurar l’any 2017. Ara en recull els fruits amb dos premis, els més importants de la seva trajectòria: el premi especial del Panorama de Obras, dins l’onzena Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme, i el Premi d’Arquitectura Espanyola 2019, que atorga el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya.

El concurs per construir el Museu del Clima, un espai museístic dedicat a la divulgació científica i el coneixement del medi ambient, el clima i la ciència, que l’Ajuntament de Lleida va convocar l’any 2008, preveia un edifici de 3.000 metres entès com a contenidor tancat dins d’un recinte de 12.000 metres quadrats, al qual dotés de contingut les sales d’exposicions.

Però els esdeveniments van fer que Gironès hi aportés “grans dosis de disseny i enginy” per “trencar amb allò evident i lògic”, com reconeix el jurat del Premi d’Arquitectura Espanyola 2019, per acabar transformant la proposta en el que és ara: un recinte que dissol els límits entre l’interior i l’exterior per experimentar i interpretar el clima, i que arriba als 36.000 metres quadrats, excedint de llarg la intervenció inicial.

Això és perquè va aprofitar les àrees del voltant qualificades com a zona verda i va dissenyar un gran espai públic en el qual s’optimitzen els materials obtinguts a partir del moviment de terres per activar la vegetació pròpia del terreny on s’ubica. Així, com que el clima és l’objecte del museu, el continent es converteix en el contingut. Gironès va idear l’obra a partir dels elements naturals de la terra, el foc, l’aire i l’aigua com a recursos amb un plantejament que fa inseparable la natura de les trames preexistents.

Com a reconeixement, el 7 d’octubre va rebre a Asunción (Paraguai) el premi especial del Panorama de Obras, de la Bienal Iberoamericana de Arquitectura y Urbanismo, a la qual s’hi presenten prop d’un miler de propostes dels països llatinoamericans, Espanya i Portugal. El jurat reconeix en el Museu del Clima “un exemple de creació d’espai públic, carergat de poètica, i amb un ús dels materials molt cuidat”. En aquesta ocasió Gironès va ser premiat junt amb l’arquitecte brasileny Paulo Mendes da Rocha.

Aquest premi se suma al que recollirà el proper 28 de novembre: el Premi d’Arquitectura Espanyola 2019, que atorga el Consell Superior dels Col·legis d’Arquitectes d’Espanya, a partir de les propostes dels diferents col·legis de l’Estat. El de Catalunya va presentar l’obra del Museu del Clima de Gironès, que serà guardonat ex aequo amb el projecte Life Reusing Posidonia, al municipi de Sant Ferran de Formentera, de l’equip d’arquitectes Ibavi, per ser “equipaments públics exemplars amb preocupació per la recerca i la sostenibilitat”.