13/10/2015

Reconstrueixen per primer vegada l’audició dels primers homínids

S'ha efectuat amb models 3D i ha anat a càrrec d'un equip internacional en el qual hi ha pres part un investigador de l'IPHES. L'estudi conclou que els primers homínids tenien una capacitat auditiva similar a la dels ximpanzés, però amb diferències que els apropa ja als humans actuals. El prestigi obtingut amb l'estudi de l'oïda dels preneandertals d'Atapuerca ha permès la realització d'aquesta recerca sobre Australopithecus i Paranthropus

L'investigador de l'IPHES Carlos Lorenzo, al Ditsong National Museum of Natural History de Pretoria (Sudàfrica) estudiant el famós fòssil d'Australopithecus africanus anomenat "Mrs. Ples" - Carlos Lorenzo/IPHES

En l’estudi de l’evolució humana hi ha encara molts interrogants oberts per saber com han anat sorgint les diferents aptituds que tenim els Homo sapiens. Una d’elles és l’audició, molt lligada a la parla. Els científics s’esforcen per saber quan van aparèixer les nostres capacitats auditives, amb quina espècie i com es va anar desenvolupant. Ara, una recerca que publica la revista Science Advances, en el seu número de divendres 25 de setembre, aporta una mica de llum a aquest procés.

El treball conclou que els primers homínids tenien una capacitat auditiva similar a la dels ximpanzés, però amb diferències que els apropa ja als humans actuals. La recerca ha anat a càrrec d’un equip internacional en el qual hi ha participat Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i professor de la URV (Universitat Rovira i Virgili).

Crani de Paranthropus robustus SK46, trobat al jaciment de Swartkrans (Sudàfrica), amb la reconstrucció virtual de les cavitats de la seva oïda - Science Advances
Crani de Paranthropus robustus SK46, trobat al jaciment de Swartkrans (Sudàfrica), amb la reconstrucció virtual de les cavitats de la seva oïda . / Science Advances

Dins dels homínids (primats bípedes) hi trobem els Australopithecus i Paranthropus, espècies que van viure entre fa entre 4 i 2 milions d’anys, i entre 2,5 i 1 milió d’anys respectivament. Els fòssils que s’han emprat per a la investigació que ara es presenta pertanyen a aquests dos gèneres, que serien dos dels predecessors més pròxims al gènere Homo. La reconstrucció en 3D a partir de fòssils d’Australopithecus africanus i Paranthropus robustus trobats a Sudàfrica, concretament a Sterkfontein i Swartkrans, d’una antiguitat entre 2 i 3 milions d’anys, ha permès analitzar l’anatomia interna de l’orella.

Així s’ha observat que aquelles espècies tenien unes capacitats auditives molt similars a les dels ximpanzés, però amb lleugeres diferències que els aproximen als humans. “Els primers homínids podrien utilitzar sistemes de vocalització similar al que empren els ximpanzés, però no sembla que disposessin de capacitats per sentir i emetre un llenguatge articulat tan complex com el dels humans actuals”, comenta Carlos Lorenzo.

Diagrama de sensibilitat acústica on es comparen els homínids fòssils amb humans i ximpanzés. Quan més alta se situen les línies (eix de les Y), més alta és la sensibilitat acústica a una determinada freqüència (eix de les X). Per damunt de 3 kHz els ximpanzés i el primers homínids perden sensibilitat. / Science Advances
Diagrama de sensibilitat acústica on es comparen els homínids fòssils amb humans i ximpanzés. Quan més alta se situen les línies (eix de les Y), més alta és la sensibilitat acústica a una determinada freqüència (eix de les X). Per damunt de 3 kHz els ximpanzés i el primers homínids perden sensibilitat. / Science Advances

Els éssers humans són diferents de la majoria dels altres primats, inclosos els ximpanzés, en tenir una millor audició en una gamma de freqüències, generalment entre 1,0-8,0 kHz. Dins d’aquest mateix rang de freqüències, que abasta molts dels sons emesos durant el llenguatge parlat, els ximpanzés i la majoria dels altres primats tenen menor sensibilitat en comparació amb els éssers humans. Aquestes capacitats es coneixen gràcies a estudis de laboratori que permeten realitzar audiogrames en  ximpanzés i humans actuals.

Les reconstruccions tridimensionals, que han anat a càrrec de l’esmentat investigador de l’IPHES, s’han efectuat a partir de tomografies computeritzades dels fòssils. “Amb aquests models 3D es pot conèixer quines són les freqüències d’audició de les espècies mencionades i si corresponen a les que els humans utilitzen quan parlem”, assenyala Carlos Lorenzo que ha estat treballant a Atapuerca durant els darrers 25 anys.

Referència bibliogràfica: Quam, R., Martínez, I., Rosa, M., Bonmatí, A., Lorenzo, C., de Ruiter, D.J., Moggi-Cecchi, J., Conde Valverde, M., Jarabo, P., Menter, C.G., Thackeray, J.F. & Arsuaga, J.L. (2015). “Early hominin auditory capacities”. Science Advances, 25 September: 1-12


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*