28/02/2019

Apliquen tècniques quimiomètriques per detectar de forma ràpida un additiu prohibit en aliments

Aquesta estratègia, econòmica i fiable, es pot utilitzar també per identificar diferents components que es troben en altres productes alimentaris i mediambientals

Els Sudan són una família de colorants sintètics altament cancerígens que l’any 2003 van fer saltar les alarmes a la Unió Europea perquè se’n van detectar en espècies com el curri, la cúrcuma o el pebre vermell. A partir d’aquell moment es van desenvolupar normatives per controlar la possible presència de colorants Sudan en productes destinats al consum humà. Com a conseqüència, es van desenvolupar múltiples tècniques analítiques per determinar-los en els aliments que entraven a Europa.

Deu anys després, el 2013, les restriccions per detectar aquests additius es van relaxar i només s’exigia l’anàlisi de menys del 10% de les mostres, després de comprovar que la presència de Sudan en aliments procedents de fora de la UE ja era pràcticament inexistent. El fet que la gran majoria dels controls donessin un resultat negatiu va fer que s’apostés per mètodes d’anàlisi ràpids que no impliquessin una gran despesa ni de temps ni de diners per detectar aquests compostos cada cop menys presents en les mostres. En aquest sentit, investigadores del Grup de Recerca de Quimiometria, Qualimetria i Nanosensors del Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili van crear un mètode que permetés donar un resultat fiable en molt poc temps. “En aquest context encara té més sentit la nostra recerca, ja que ara estem analitzant un aliment sobre el qual hi ha moltes probabilitats que no estigui contaminat”, explica Pilar Callao, una de les investigadores que van encapçalar el projecte juntament amb Itziar Ruisánchez i Cristina Márquez.

Les investigadores Itziar Ruisánchez i Pilar Callao han encapçalat la recerca.
Les investigadores Itziar Ruisánchez i Pilar Callao han encapçalat la recerca.

El mètode utilitzat per les investigadores està basat en tècniques quimiomètriques, que s’han aplicat amb èxit per detectar si les mostres alimentàries estaven adulterades amb Sudan. En aquesta recerca, les mostres d’aliments es van analitzar amb un espectrofotòmetre ultraviolat visible. Amb les dades generades per aquest instrument, s’estableixen les classes (mostres contaminades per algun colorant Sudan i mostres no contaminades) mitjançant un model matemàtic (tècnica quimiomètrica) que va permetre predir les mostres analitzades i identificar quines estaven adulterades i quines no.

Un cop identificada la mostra contaminada, el pas següent va ser esbrinar quanta concentració de Sudan contenia. Ho van aconseguir posant a punt un model de calibratge multivariant que relacionava la concentració de l’additiu (Sudan) amb el senyal obtingut de l’espectrofotòmetre ultraviolat visible i d’aquesta manera es podia saber la quantitat de Sudan que incloïa cada mostra.

Aquesta recerca, que s’ha publicat a la revista Microchemical Journal, suposa una aplicació més de les tècniques quimiomètriques, que poden resultar molt útils en l’anàlisi i diagnosi ràpida i econòmica de determinats components, no només en productes alimentaris sinó també mediambientals.

Referència bibliogràfica: Márquez, Cristina & Ruisánchez, Itziar & Callao, María. (2018). Qualitative and quantitative multivariate strategies for determining paprika adulteration with SUDAN I and II dyes. Microchemical Journal. 145. 10.1016/j.microc.2018.11.034.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*