La tesi doctoral que ha defensat David Dueñas “El Camp d'acció estratègic veïnal de la ciutat de Tarragona: organitzacions, lideratges i xarxes”, conclou que a Tarragona hi ha un nombre d’associacions de veïns que està per sobre de la mitjana espanyola després de passar per un període de fragmentació, derivat, entre d’altres motius, de l’adopció d’estratègies polítiques que les han allunyat de la lògica dels moviments socials amb que van començar

En el seu treball, el professor de sociologia de la URV David Dueñas ha analitzat el teixit veïnal de Tarragona i descriu la situació actual de les associacions de veïns. Aquestes es caracteritzen per ser estructures organitzatives que abandonen la lògica dels moviments socials i aprenen a moure’s en el camp veïnal, on la interacció amb altres agents polítics i socials, facilita l’aparició de noves estratègies i formes de funcionament pròpies, que en la moltes ocasions s’allunyen dels interessos d’uns veïns cada cop menys presents. En el seu estudi apunta que la fragmentació de les associacions de veïns ha creat un escenari amb tres federacions dividides per criteris geogràfics que combinen entitats orientades a la política o a la creació d’activitats pels associats.

Els resultats de la recerca que ha dut ha trerme durant els anys 2011-14 i que ha presentat aquest dilluns, 2 de novembre com a resultat de la seva tesi doctoral, permeten veure com els discursos interns i les estructures relacionals del camp veïnal legitimen unes formes de funcionament que porten a la reproducció d’estructures i la multiplicació d’associacions que tenen unes característiques semblants, però amb uns interessos determinats al darrere. Aquest fet és el que desencadena que, en aquests moments, Tarragona presenti un nombre molt més elevat d’associacions veïnals que la resta de ciutats espanyoles amb un nombre similar d’habitants -63 associacions de veïns per uns 130.000 habitants-, on els interessos polítics han jugat un paper destacat, combinat amb una tendència generalitzada a la reducció de la participació veïnal, alimentada, també, per l’abandonament dels interessos socials d’una part de l’associacionisme veïnal.

Així, la nova lògica organitzativa veïnal ha abandonat els elements comunitaris per permetre l’increment de la importància de la filiació política d’alguns presidents i presidentes, permetent també el foment dels seus interessos personals o la creació de lobbis polítics locals que aprofiten el seu paper de subèlits polítiques per a jugar amb un imaginari tradicional – del que és el poder veïnal- al terreny polític. L’autor apunta però que aquesta tendència ha anat canviant els darrers temps.