14/06/2018

Un informe de la URV planteja estratègies per protegir les persones que defensen el medi ambient

El campus Catalunya ha acollit unes jornades per parlar sobre el projecte, que identifica i posa en valor la tasca d’aquest col·lectiu per conscienciar sobre la seva situació de vulnerabilitat

L’any 2017, 200 persones van ser assassinades per defensar el medi ambient i els drets humans. Aquesta xifra, la més alta que mai s’havia registrat fins ara, fa temps que té en estat d’alerta entitats i institucions que veuen com l’assetjament, la criminalització i la vulneració dels drets d’aquest col·lectiu és un fenomen a l’alça, especialment en els països de l’Amèrica Llatina, Centreamèrica, Àsia i Àfrica, i que tímidament també s’està detectant a Europa. Identificar aquestes persones, establir mesures per protegir els seus drets i prendre consciència sobre la seva situació de vulnerabilitat ha estat l’objectiu del seminari “Defensa i Resistència. La protecció de les persones defensores del medi ambient”, que els dies 12 i 13 de juny s’ha fet al campus Catalunya de la URV. Durant les jornades s’ha presentat el projecte de recerca “Defensar els defensors: Estratègies de protecció i defensa integral de les persones defensores del medi ambient”, que en l’últim any ha elaborat el Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) amb la col·laboració de l’Institut Català Internacional per la Pau.

Les jornades van comptar amb el testimoni de Vidalina Morales, de la xarxa llatinoamericana de dones defensores.
Les jornades van comptar amb el testimoni de Vidalina Morales, de la xarxa llatinoamericana de dones defensores.

El projecte ha estat encapçalat per la investigadora del Departament de Dret Públic de la URV Susanna Borràs, i ha donat com a resultat l’elaboració d’un informe que, d’una banda, identifica quines són les persones defensores del drets ambientals, les seves funcions, els seus drets i, de l’altra, planteja quins poden ser els mecanismes per protegir-los. Aquest document és el resultat d’un any de treball durant el qual s’han analitzat en profunditat un centenar de casos reals de persones que lideren la lluita mediambiental. Els testimonis directes d’aquestes persones han permès constatar que la seva lluita en defensa del medi ambient els converteix en objecte pressions, amenaces, agressions o segrestos, en un entorn on la violència està normalitzada i existeix una forta criminalització de la protesta. Durant la recerca, a més, s’ha pogut constatar que en la majoria de casos la lluita per la terra i els boscos recau sobre dones indígenes, el que fa que la vulneració dels seus drets i les violacions estiguin a l’ordre del dia.

Les persones que lluiten per causes mediambientals ho fan per protestar davant de projectes anomenats “de desenvolupament”, darrere dels quals hi ha normalment grans multinacionals que es dediquen sobretot a l’extracció o construcció de preses hidroelèctriques, la majoria amb participació europea i amb el vist-i-plau dels estats als què pertanyen.

Un cop elaborat aquest informe, ara el següent pas és proposar una sèrie de bones pràctiques, com ara sistemes d’alerta per detectar de forma precoç l’existència d’un conflicte, programes d’acompanyament per defensar aquestes persones i fins i tot la creació d’un fons que permeti finançar la seva defensa perquè en la majoria d’ocasions no tenen recursos per poder denunciar i encarar un procés judicial.

També es vol buscar la complicitat d’institucions, com la pròpia Universitat, i animar les administracions a què s’afegeixin a la iniciativa “ciutats defensores dels drets humans”, per crear consciència i fer divulgació sobre la situació d’aquestes persones i d’una problemàtica que poc a poc també s’està detectant a Europa.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*