Va tenir lloc una jornada de debat sobre quaranta anys d’arquitectura, a través de la visió de diferents generacions d’arquitectes i de participants en el Congrés

Amb motiu de la commemoració del 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977), la Fundació que porta el seu nom va organitzar, conjuntament amb Reus Capital de la Cultura Catalana, una jornada de debat sobre 40 anys de l’arquitectura catalana a través de la visió de quatre generacions d’arquitectes i de participants a l’àmbit d’arquitectura del Congrés.

Dels 25 àmbits diferenciats que va tenir el congrés, el d’Arquitectura va tenir la cloenda i la presentació dels resultats finals a Reus, l’any 1977. És per això que la Jornada de debat va tenir lloc a la ciutat, el dia 12 de novembre al Círcol, en la qual va col·laborar activament l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV.

L’aspecte més rellevant que va promoure l’àmbit d’arquitectura va ser la revifalla del SERPPAC (Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català), que amb les seves accions va aconseguir inserir-se en la lluita cívica del Principat. També cal esmentar la ponència sobre Defensa del Patrimoni Arquitectònic com una de les més ben desenvolupades d’aquest àmbit. Les conclusions més importants van ser: una, l’afirmació de l’existència d’una arquitectura catalana i la definició d’aquesta en termes de cultura catalana; i dos, la problemàtica del paper dels professionals i els problemes de l’ensenyament degut a la inexistència d’unes estructures nacionals institucionalitzades.

La jornada de debat 40 anys després

La trobada va començar amb la presentació  a càrrec de Montserrat Caelles, regidora de cultura de l’Ajuntament, i Miquel Strubell, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. A la primera taula rodona, com a testimonis del Congrés de fa 40 anys, van participar Anton Pàmies, professor de l’ETSA i coordinador de l’àmbit d’arquitectura i disseny; Antoni González, delegat de l’àmbit d’arquitectura i disseny, i Raquel Lacuesta, historiadora de l’art i fundadora del SERPPAC (Servei de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Català). Va moderar la taula Pau de Solà-Morales, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura.

A la segona es va poder seguir l’evolució de l’arquitectura a través de tres generacions de dones arquitectes, amb la participació de Carme Fiol, Clara de Solà-Morales, exprofessora de la URV, i Maria Cartanyà. El moderador va ser Pau de Solà Morales. La Jornada va acabar amb visites guiades al Teatre Fortuny i al Teatre Bartrina a càrrec dels arquitectes que els han renovat, Josep Huguet i Anton Pàmies.