01/10/2020 Opinió
Josep Maria Piñol i Toni Calero, tècnics de la Càtedra Universitat i Regió del Coneixement
Bones pràctiques de turisme en regions i àmbits locals europeus

Aquesta secció presenta exemples concrets de contribució d’una economia i societat basades en el coneixement. Cal recordar que la identificació i l’anàlisi de bones pràctiques per àmbits concrets o per regions ajuda a orientar el disseny d’estratègies i polítiques.
El coneixement i la innovació tenen incidència directa en tots els àmbits productius globals, ja siguin sectors tradicionals o àmbits emergents. En aquest número s’opta per analitzar com afecten el coneixement i la innovació a un dels sector més importants de casa nostra, el turisme, a partir de la presentació de contextos geogràfics diversos. Els casos s’agrupen temàticament, tot i que es pot considerar que la innovació hi és aplicada de manera transversal.
MILLORA DEL CONTEXT TERRITORIAL
L’aplicació del coneixement i la innovació també són necessaris en la millora del marc territorial per a la seva adaptació a les tendències turístiques i a la sostenibilitat. En aquesta orientació destaca, per exemple, la restauració de la zona del cap de Creus, on l’operació duta a terme va incloure el desmantellament d’un antic complex vacacional per tal de contribuir a la restauració de l’entorn. També destaca el Parc dels Estanys de la Platja d’Aro, on es fa front a la problemàtica de la laminació d’aigua amb un llac permanent i un punt d’observació d’aus i on s’introdueix una nova qualitat ambiental a l’entorn i s’afavoreix la cohesió urbanística. Altres referents semblants són la remodelació del front litoral a Altea o les estratègies de renovació a la platja de Palma (incloent-hi la creació de diversos nuclis de poble diferenciats i complementaris entre ells).
OFERTA D’ACOLLIDA
Les millores implementades per determinats establiments turístics són un altre element que afecta directament la qualitat de l’oferta i que orienta el perfil de visitants, amb la qual cosa la seva incidència econòmica és notòria. En primer lloc es presenta TwentyTú Hi-Tech, nou concepte d’allotjament urbà econòmic de nova generació, a Barcelona, i primer alberg amb certificat “Biosphere Responsible Tourism”, on s’incentiva la socialització entre els usuaris i s’aprofita les TIC. També es pot destacar l’Avenc de Tavertet, on es compatibilitza gestió familiar i inclusió de l’economia local (proveïment en un 80% de l’entorn immediat) o Mas Salagros EcoResort, primer complex turístic 100% sostenible de la península i vinculat amb el corrent slow. El panorama europeu presenta exemples com els Whitepod a Suïssa, on s’ofereixen capsules amb un impacte ambiental mínim; Novotel de París, amb totes les habitacions construïdes amb materials ecològics, o la Ville Sull’Arno a Itàlia.
ESPECIALITZACIÓ PER MODALITATS
Un altre conjunt de casos es basa en la segmentació estratègica de l’oferta per modalitats concretes. Un exemple és l’Hotel Corona Tortosa, establiment remodelat amb orientació parcial al turisme esportiu (bicicleta) aprofitant la situació en la xarxa de carreteres, el velòdrom de Tortosa i la proximitat als Ports i al delta de l’Ebre. La fusió entre turisme urbà i turisme de natura a Vitòria-Gasteiz també és un referent, per l’aprofitament promocional de la capitalitat verda europea, la xarxa de parcs, l’anella verda i els centres ambientals. En la mateixa línia d’especialització van l’oferta de turisme de museus a Sitges, amb una estratègia local de promoció que té en compte el vincle amb altres marques potents (com Barcelona) i la Costa Blanca com a destinació de turisme actiu i esportiu en mercats com Noruega (aprofitant la connectivitat aèria).
ARTICULACIÓ DE L’OFERTA
Connectar i vertebrar oferta també atorga valor afegit al producte i a la promoció territorial. Podem destacar la Travessa circular pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb 56 km i 9.000 m de desnivell acumulat, combinant nou refugis (permet fer diversos itineraris), i Oleoturisme Garrigues, com a estratègia de vinculació amb el producte més representatiu i de qualitat articulada al voltant de petites i mitjanes empreses. En aquest àmbit és tot un referent, també, la Ruta del Vino de la Rioja Alavesa, que ha ajudat a crear una oferta singular d’allotjaments de qualitat i altres recursos per posar en valor una denominació vinícola reconeguda (diferenciant alhora la destinació en relació amb la marca i comunitat de la Rioja).
GESTIÓ DE MARCA I PROMOCIÓ
La gestió de la marca és un element que ja ha aparegut en números previs d’aquest butlletí i que també juga un rol prominent en el sector turístic. Un dels exemples més propers territorialment a la Catalunya Sud és l’estratègia de marca 100% Olot, que aglutina les ofertes locals i les combina amb el context de la Garrotxa, creant un espai conjunt identificat amb la natura i també amb la gastronomia, l’esport, la cultura i altres àmbits complementaris.
D’altra banda, el brànding territorial viu un gran desenvolupament a França. Diversitat de marques de ciutats i departaments han emergit, amb una orientació múltiple de projecció exterior. Des del punt de vista del turisme, cal destacar la nova campanya de comunicació de Metz (ciutat del nord-est), emmarcada justament en el pla de desplegament de la marca ciutat.
APLICACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA TURÍSTICA
Entre els casos destacats en aquest àmbit hi ha l’aplicació de les dades massives a Benidorm, per tal de conèixer l’índex de satisfacció del viatger, els fluxos de mobilitat, els preus mitjans i l’ocupació. També la utilització de la intel·ligència turística a Màlaga, amb l’objectiu de redirigir els fluxos que es concentren al nucli històric (a partir de mapes de calor) i de crear noves rutes (“Descubre Málaga”). És destacable, també, la senyalització intel·ligent a Conil de la Frontera (Cadis), utilitzant beacons i targetes NFC, així com les iniciatives per crear una destinació intel·ligent a Finestrat (Alacant) basades en smartoffice, wifi públic a les platges, 4G en zones rurals, ús de drons i autobusos a demanda (eficiència energètica).
MILLORA DE LA GESTIÓ I LA GOVERNANÇA
La gestió de les administracions públiques també juga un paper clau en l’estimulació i dinamització del turisme. Casos com Gijón, destinació de turisme sostenible i ciutat certificada pel Biosphere World Urban Destination, evidencien que el compromís ambiental i social pot esdevenir una eina de diferenciació.
També s’emmarca en les tendències de gestió Aramón, primer grup empresarial estatal de turisme de neu i muntanya, participat al 50% pel govern aragonès i Ibercaja, que opera com a hòlding que integra i gestiona cinc estacions. Té com a finalitat el desenvolupament de les comarques respectives.
Finalment, també es vol destacar la gestió conjunta entre àmbits públic i privat a El Ejido (Almeria) per a la configuració d’una destinació sostenible.
PROJECTES EUROPEUS DE COL·LABORACIÓ EN XARXA
La col·laboració entre territoris és una pràctica establerta i necessària en el context europeu. El treball en xarxa possibilita l’intercanvi de coneixement i experiències entre territoris, amb l’objectiu d’implementar accions de millora. En el marc del turisme hi ha infinitat d’exemples representatius, com el projecte DIGITOURISM, on s’introdueix la realitat digital al turisme; la xarxa ECO-CICLE, que promou el cicloturisme en àrees naturals, o STAR Cities, que promou el turisme fluvial sostenible. La figura del consorci, d’altra banda, lidera projectes com CHRISTA, que es basa a utilitzar la cultura i el patrimoni com a instruments per tal de promoure un turisme responsable, innovador i sostenible, i RAMSAT, que persegueix la revitalització de les zones remotes i muntanyenques mitjançant un turisme alternatiu sostenible.
Altres exemples d’interès:
- Iniciatives de xoc contra els efectes del coronavirus. Inclou les mesures proposades per agències com la del departament de Nièvre (França).
- Projecte de turisme autèntic basat en sabers culturals locals (Local Flavours).
- Sostenibilitat del sistema terra-mar per a estratègies d’ecoturisme (Land-Sea).
- Pla Estratègic de Turisme Provincial de Castelló. Definit per experts, sector provincial i municipis.
- Atles de Turisme de la Costa del Sol. Inclou la caracterització de l’activitat turística de sol i platja a tot l’Estat espanyol.