Jordi Agustí, biólogo evolutivo e investigador ICREA en el IPHES-CERCA y profesor de la URV intenta dar respuesta en Genes, cerebros y símbolos

Era l’any 2012 quan Jordi Agustí, biòleg evolutiu i investigador ICREA a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) i professor associat del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana, que imparteix la Universitat Rovira i Virgili, va assistir al X Congrés Internacional d’Ontologia que portava per lema «de les partícules elementals a la naturalesa humana», on ell va comentar, des de la seva perspectiva també de paleontòleg, què és allò que fa humà a l’ésser humà. Un tema recurrent que va tornar a exposar en l’edició del mateix congrés de l’any 2014 i, posteriorment, en altres trobades científiques, conferències i seminaris. Aquestes reflexions al llarg de diversos anys han propiciat el llibre Genes, cerebros y símbolos, que acaba de sortir de la mà de Tusquets Editors i que signa el mateix Jordi Agustí.

La pregunta sobre la naturalesa humana és una constant en la filosofia des d’Aristòtil fins Hannan Arendt, passant per René Descartes, John Locke, Immanuel Kant, Max Scheler o Ernst Casirer. També han estat molts els científics que han intentat donar resposta, des de Charles Darwin fins Frans de Waal, passant per Thomas Husley, Alfred R. Wallace, Pierre Teilhard de Chardin, Jean Rostand, Desmond Morris o Edward O. Wilson. Les principals aportacions procedeixen, doncs, de disciplines com la biologia molecular, la sociobiologia o l’etologia de primats.

En aquest context, i partint del fet que Martín Heidegger va afirmar que la gran pregunta de la filosofia és per què existeix l’ésser i no el no-res, Jordi Agustí fa un pas més i es qüestiona per què hi ha una ment capaç de plantejar-se aquesta pregunta. Així, al llarg de les pàgines de Genes, cerebros y símbolos, el seu autor intenta respondre com es va forjar la naturalesa humana, és a dir, com la humanitat va anar adquirint els caràcters que ens defineixen com a humans. ¿Es tracta d’un procés gradual i additiu? O més bé la nostra humanitat es va forjar de cop, a salts, a batzegades? Som un exemple d’evolució discontínua? Per què hem arribat on hem arribat? Quines han estat les pressions evolutives que ens han fet tal com som?

La locomoció bípeda, el nostre gran cervell, l’absència de pèl, la trajectòria vital, el comportament, la cultura, el pensament simbòlic, el llenguatge, les diferents sortides d’Àfrica, l’experiment neandertal i la consciència transcendental són aspectes que Jordi Agustí analitza com han evolucionat a través de l’apassionant història de les espècies que ens han precedit i fins quedar-nos sols al planeta.