L’investigador mostra com els nous avenços en la comprensió de la malaltia permeten fer passos per determinar-ne les causes i incidir en la seva prevenció mitjançant la dieta o l’exercici físic, entre d’altres

L’investigador del grup de recerca TecnAtox de la URV i de la Fundació Reina Sofía (CIBERNED-ISCIII) acaba de publicar el seu tercer llibre El naufragi dels records. Què hi ha darrere de malalties com l’Alzheimer?. El bioquímic busca respostes a preguntes relacionades amb aquesta malaltia, la forma més comuna de demència causada per la mort prematura de les cèl·lules del cervell.  Es pregunta per què les neurones del cervell d’algunes persones desapareixen de manera prematura, si podem fer alguna cosa per prevenir-ho i si serem capaços d’aconseguir una cura aviat. Més d’un segle després que es diagnostiqués d’Alzheimer la primera pacient, la malaltia ha esdevingut epidèmica en les societats desenvolupades amb efectes devastadors. El naufragi dels records explica, amb un llenguatge entenedor i rigorós, per què malalties com aquesta ens priven dels records, les emocions, els afectes. També exposa les teories més sorprenents en l’àmbit de la neurociència i desvetlla les claus de futures teràpies.

Les causes de la malaltia són molt complexes i actualment són objecte d’una intensa investigació. Els fàrmacs disponibles no permeten aturar la demència de forma completa i, per tant, cal repensar les causes que la provoquen i cercar noves teràpies. Per una banda, en alguns pacients s’observen alteracions en gens concrets, que poden heretar-se i predisposen els membres d’una mateixa família a patir la malaltia. Per l’altra, en la major part dels pacients no es pot trobar una causa concreta que provoqui la malaltia. Es pot parlar, doncs, de fallada multiorgànica que afecta la supervivència de les neurones, i d’alguns elements associats a la cultura occidental que sembla que n’afavoreixen l’aparició com ara la dieta, un dels temes dels que tracta l’autor en aquest llibre, en què també parla de les recerques que s’estan duen a terme i que permeten avançar en el diagnòstic i en la prevenció.

La malaltia d’Alzheimer és la demència més comuna entre la població de més de seixanta anys. Es caracteritza per començar amb una subtil manca de memòria que a poc a poc es fa més greu i pot esdevenir incapacitant. Altres característiques comunes inclouen confusió, manca de judici, alteracions en la parla, tendència al confinament, agitació i al·lucinacions. A vegades es produeixen convulsions que recorden el Parkinson i, des del punt de vista clínic, els trastorns es defineixen com a augment del to muscular, aparició de moviments involuntaris (mioclònies), incontinència i autisme. La duració típica de la malaltia és de vuit a deu anys, amb un mínim que pot ser d’un any i un màxim de vint-i-cinc. Aproximadament el 25% dels casos es presenten en famílies amb més de dos membres afectats. Dins d’aquest grup, gairebé el 95% dels casos és d’inici tardà (edats superiors als seixanta-cinc anys) i el 5% que resta s’inicia precoçment, a partir dels trenta anys.

No és possible saber fins a quin punt la malaltia d’Alzheimer ha estat present en les societats humanes al llarg de la història. Sens dubte, anomenada d’una altra manera i confosa amb altres formes de demència o de malalties com l’esquizofrènia, la depressió o l’epilèpsia. Aquests temes es tracten , entre d’altes, en aquest  llibre editat per Publicacions UB a la col·lecció Omnis Cellula, coordinada pel prestigiós genetista  divulgador científic David Bueno.