Així s’evidencia amb l’estudi de les marques de tall causades amb accions de carnisseria en fòssils d’Atapuerca i d’altres indrets europeus

L’ús de cranis humans per celebrar rituals s’ha documentat en nombrosos jaciments arqueològics de diferents cronologies i zones geogràfiques. La seva pràctica pot estar relacionada amb la decapitació per a l’obtenció de trofeus de guerra, amb la producció de màscares, com a elements decoratius (fins i tot amb gravats) o el que es coneix com a cranis copa. Això ha estat així perquè algunes societats del passat han considerat que els cranis humans posseïen poders o força de vida, i en ocasions es recollien com a prova de superioritat i autoritat en confrontacions violentes.

Diferents senyals que s’han conservat en els ossos ens ajuden a reconèixer possibles pràctiques cerimonials. Les modificacions més comunes relacionades amb el tractament ritual dels cranis són les produïdes amb els ganivets de pedra o metall, és a dir, marques de tall, durant l’extracció del cuir cabellut. Per exemple, entre els paleoindis americans aquesta pràctica està ben documentada arqueològicament i s’han identificat senyals d’aquest tipus en disposició circular al voltant del cap.

A Europa, els cranis copa han estat identificats en conjunts que van des del paleolític superior, d’uns 20.000 anys d’antiguitat fins a l’edat del Bronze, fa uns 4.000 anys. La fracturació meticulosa d’aquests cranis suggereix que no està únicament relacionada amb la necessitat d’extreure´n el cervell amb finalitats nutricionals, sino que foren produïts de manera concreta e intencional com a contenidors o gots. Així es constata en un estudi que ha dut a terme un equip d’investigadors integrat per membres de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona) i del Museu d’Història Natural de Londres, que han desenvolupat una anàlisi estadística per avaluar si les marques de tall sobre fragments de crani del nivell TD6.2 de Gran Dolina a Atapuerca, Gough’s Cave (Gran Bretanya), Fontbrégoua (França), Herxheim (Alemanya), i la cova El Mirador també a Atapuerca responen a una creació sistemàtica.

Els resultats conclouen que aquestes marques certament responen a un patró concret en els jaciments de cronologia mes recent, i a un mode de tractar els cranis que es va perpetuar gaire bé 15.000 anys. Els resultats d’aquesta recerca han estat publicats a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science. La investigació ha estat liderada per en  Francesc Marginedas, que actualment està cursant el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana que s’imparteix a la URV i fent el seu treball de recerca en el marc del IPHES sota la direcció de la investigadora Palmira Saladié. Marginedas va estudiar el grau d’Antropologia Cultural i Evolució Humana impartit conjuntament per la URV i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); mentre superava aquests cursos va iniciar la seva carrera investigadora especialitzant-se en aquest tema.

L’estudi ha considerat l’os com un mapa sobre el qual es poden distribuir les modificacions de la superfície i s’ha valorat si era possible identificar un patró específic per a la fabricació de cranis copa, comparant evidències dels diferents conjunts abans esmentats. Així s’han identificat modificacions específiques relacionades amb el comportament humà i s’ha descrit estadísticament la importància de marques de tall en zones concretes dels cranis. Es tracta de les estries fetes amb eines de pedra, que es realitzaren principalment durant l’extracció del cuir cabellut i de la carn de forma meticulosa i de manera reiterada, actuacions que ens indiquen la neteja intensa de cranis en els casos específics de Gough’s Cave, Fontbrégoua, Cova d’Herxheim i El Mirador, però no ha estat observada sobre les restes d’Homo antecessor procedents del nivell TD6.2 de Gran Dolina.

La fabricació sistemàtica dels cranis copa començava amb l’extracció del cuir cabellut i continuava amb l’extracció dels teixit muscular. Finalment, l’elaboració dels cranis finalitzava amb la fracturació per preservar la part més gruixuda de la volta cranial. Ara per ara no es coneix l’ús que si li donava a aquests ossos amb forma de recipient. La repetició d’aquest patró, proporciona noves evidències de la preparació dels cranis per a practiques rituals, associades la major part dels casos al canibalisme humà durant la Prehistòria recent.

Referència bibliogràfica: Marginedas, F., Rodríguez-Hidalgo, A., Soto, M., Bello, S.M., Cáceres, I., Huguet, R., Saladié, P., (2020) Making skull cups: Butchering traces on cannibalized human skulls from five European archaeological sites. Journal of Archaeological Science. 114: 105076

DOI: https://doi.org/10.1016/j.jas.2020.105076